12
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
20:27h
L'"amiga entranyable" del rei emèrit Joan Carles I ha decidit trencar el seu silenci. Les seves paraules apunten directament qui durant prop de 40 anys, fins l’any 2012, va ser el cap de l’Estat, i confirmen les sospites de corrupció i tractes de favor que planaven sobre la Casa Reial. En informacions que aquests últims dies ha anat publicant el digital El Español, Corinna revela que Joan Carles va utilitzar-la de testaferro i que la seva relació tenia, principalment, motivacions fiscals.
De la mateixa manera, l’amiga del rei assegura que Joan Carles creava estructures opaques a través de tercers i les posava al seu nom per després reclamar-les-hi. Durant la conversa filtrada que Corinna manté amb l’excomissari José Manuel Villarejo -un dels noms de l’”operació Catalunya” i de les clavegueres de l’Estat- en una reunió a Londres l’any 2015, l’empresària explica que el rei emèrit posava les propietats al seu nom perquè ella tenia residència a Mònaco, no pas per la relació que mantenien.
Així mateix, Corinna acusa directament Joan Carles d’estar implicat en el cas Nóos, pel qual Iñaki Urdangarin, gendre del rei emèrit, ha estat condemnat a sis anys de presó. L’empresària assegura que el monarca era l’encarregat de demanar diners per a la gestió de l’entitat. Tancava contractes de 100.000 euros i podia arribar al milió. "Jo estava al seu costat quan feia aquestes trucades", afirma l’empresària i assessora d’Albert de Mònaco, que remarca que Joan Carles I sabia quines gestions estava fent Urdangarin al capdavant de l'entitat per "guanyar diners molt ràpidament".
El xantatge de les clavegueres d’Interior
A principis de l’any 2017, el diari Público revelava xantatges de l’excomissari Villarejo al CNI i a la Casa Real. Qui va ser Director Adjunt Operatiu a Interior amenaçava amb destapar els draps bruts de la monarquia amb l’anomenat "cas Corinna" si no s’aturaven les investigacions judicials contra la brigada política creada durant l’etapa de Jorge Fernández Díaz al Ministeri.
L’extorsió ja va començar fa un any i mig, quan van revifar les suposades relacions sexuals de Joan Carles amb Bárbara Rey. L'amenaça de la brigada política anava més enllà i avisaven que "la veritable bomba de rellotgeria" era Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Fonts citades per Público asseguraven ja aleshores que el cercle íntim de l’exinistre Jorge Fernández Díaz feien xantatge amb esbombar “secrets inconfessables” del rei emèrit i Corinna, els seus negocis, així com detalls de presumptes pagaments que l’empresària va rebre a canvi del seu silenci.
Aquesta setmana s’ha consumat doncs aquest xantatge amb la filtració de les gravacions de Corinna. Segons publica avui el mateix rotatiu, en tot plegat hi ha involucrats ex-alts comandaments d’Interior, com els comissaris Carlos Salamanca i Enrique García Castaño. També col·laboren amb Villarejo alts funcionaris de la policia espanyola i d’Hisenda, treballadors d’entitats bancàries i periodistes com els que dimecres van signar i publicar els enregistraments de l’amiga de Juan Carlos. De la mateixa manera, hi estaria involucrat Juan Villalonga, expresident de Telefònica, i els digitals d’Eduardo Inda, OkDiario, i Pedro J. Ramírez, El Español.
La monarquia, desprestigiada i al punt de mira
Les greus acusacions de Corinna han posat la monarquia al centre del debat i aprofundeixen el seu desprestigi. Ara per ara, la Casa Reial manté el seu silenci però Podem, Esquerra Unida, ERC i el PDECat ja han carregat contra la institució i demanen explicacions. Les formacions republicanes qüestionen la continuïtat de la Corona, molt desgastada des de ja fa temps.
"A Joan Carles mai li va importar la democràcia ni el seu país ni els espanyols ni els seus problemes. Només li ha importat omplir-se les butxaques a cosa de la ciutadania", constatava Podem a través de Twitter. En la mateixa línia, el dirigent d’IU Alberto Garzón acusava "els Borbons" de lladres. En clau catalana, ERC lamentava que les paraules de Corinna no tindran conseqüències per a la Casa Reial, que està protegida "pels poders fàctics". El PDECat, en el marc de la comissió d'Hisenda del Congrés, el diputat Ferran Bel va demanar a la ministra d'Hisenda un posicionament del govern espanyol sobre els enregistraments però no va obtenir resposta.
Amb tot, les revelacions de Corinna situen el focus també sobre la Fiscalia i caldrà veure si actua o no contra qui va ser rei d'Espanya. Mentre ostentava la corona, Joan Carles I era inviolable, però des que va abdicar, l'any 2014, el rei emèrit només és aforat i pot ser jutjat.
De la mateixa manera, l’amiga del rei assegura que Joan Carles creava estructures opaques a través de tercers i les posava al seu nom per després reclamar-les-hi. Durant la conversa filtrada que Corinna manté amb l’excomissari José Manuel Villarejo -un dels noms de l’”operació Catalunya” i de les clavegueres de l’Estat- en una reunió a Londres l’any 2015, l’empresària explica que el rei emèrit posava les propietats al seu nom perquè ella tenia residència a Mònaco, no pas per la relació que mantenien.
Així mateix, Corinna acusa directament Joan Carles d’estar implicat en el cas Nóos, pel qual Iñaki Urdangarin, gendre del rei emèrit, ha estat condemnat a sis anys de presó. L’empresària assegura que el monarca era l’encarregat de demanar diners per a la gestió de l’entitat. Tancava contractes de 100.000 euros i podia arribar al milió. "Jo estava al seu costat quan feia aquestes trucades", afirma l’empresària i assessora d’Albert de Mònaco, que remarca que Joan Carles I sabia quines gestions estava fent Urdangarin al capdavant de l'entitat per "guanyar diners molt ràpidament".
El xantatge de les clavegueres d’Interior
A principis de l’any 2017, el diari Público revelava xantatges de l’excomissari Villarejo al CNI i a la Casa Real. Qui va ser Director Adjunt Operatiu a Interior amenaçava amb destapar els draps bruts de la monarquia amb l’anomenat "cas Corinna" si no s’aturaven les investigacions judicials contra la brigada política creada durant l’etapa de Jorge Fernández Díaz al Ministeri.
L’extorsió ja va començar fa un any i mig, quan van revifar les suposades relacions sexuals de Joan Carles amb Bárbara Rey. L'amenaça de la brigada política anava més enllà i avisaven que "la veritable bomba de rellotgeria" era Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Fonts citades per Público asseguraven ja aleshores que el cercle íntim de l’exinistre Jorge Fernández Díaz feien xantatge amb esbombar “secrets inconfessables” del rei emèrit i Corinna, els seus negocis, així com detalls de presumptes pagaments que l’empresària va rebre a canvi del seu silenci.
Aquesta setmana s’ha consumat doncs aquest xantatge amb la filtració de les gravacions de Corinna. Segons publica avui el mateix rotatiu, en tot plegat hi ha involucrats ex-alts comandaments d’Interior, com els comissaris Carlos Salamanca i Enrique García Castaño. També col·laboren amb Villarejo alts funcionaris de la policia espanyola i d’Hisenda, treballadors d’entitats bancàries i periodistes com els que dimecres van signar i publicar els enregistraments de l’amiga de Juan Carlos. De la mateixa manera, hi estaria involucrat Juan Villalonga, expresident de Telefònica, i els digitals d’Eduardo Inda, OkDiario, i Pedro J. Ramírez, El Español.
La monarquia, desprestigiada i al punt de mira
Les greus acusacions de Corinna han posat la monarquia al centre del debat i aprofundeixen el seu desprestigi. Ara per ara, la Casa Reial manté el seu silenci però Podem, Esquerra Unida, ERC i el PDECat ja han carregat contra la institució i demanen explicacions. Les formacions republicanes qüestionen la continuïtat de la Corona, molt desgastada des de ja fa temps.
"A Joan Carles mai li va importar la democràcia ni el seu país ni els espanyols ni els seus problemes. Només li ha importat omplir-se les butxaques a cosa de la ciutadania", constatava Podem a través de Twitter. En la mateixa línia, el dirigent d’IU Alberto Garzón acusava "els Borbons" de lladres. En clau catalana, ERC lamentava que les paraules de Corinna no tindran conseqüències per a la Casa Reial, que està protegida "pels poders fàctics". El PDECat, en el marc de la comissió d'Hisenda del Congrés, el diputat Ferran Bel va demanar a la ministra d'Hisenda un posicionament del govern espanyol sobre els enregistraments però no va obtenir resposta.
Amb tot, les revelacions de Corinna situen el focus també sobre la Fiscalia i caldrà veure si actua o no contra qui va ser rei d'Espanya. Mentre ostentava la corona, Joan Carles I era inviolable, però des que va abdicar, l'any 2014, el rei emèrit només és aforat i pot ser jutjat.