El president de la Generalitat, Salvador Illa, és de viatge al Japó. Té una agenda carregada de trobades amb empresaris, però també amb representants institucionals, en una visita que té per objectiu enfortir els lligams comercials amb el continent asiàtic i diversificar les relacions de Catalunya en un context d'amenaça de guerra comercial pels aranzels de Donald Trump. No és la primera vegada que el Govern vista el Japó. De fet, el país nipó és un dels punts de més interès econòmic de la Generalitat a l'Àsia. Fins al punt que el president Jordi Pujol va aconseguir mantenir diverses reunions amb l'emperador japonès Akihito.
Les relacions entre Catalunya i Japó venen de lluny. En l'àmbit empresarial, els dos països han tingut un contacte estret des de fa més de 50 anys. Va ser allà on es va obrir la primera oficina del Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial, actual Acció, l'any 1988. Anys abans, el 1969, encara sota el franquisme, es va fer la primera inversió a Catalunya amb capital japonès, a la planta de Sanyo. L'interès dels diferents governs en el Japó s'han fet evidents en diversos viatges. Pujol va visitar el país els anys 1985, 1990 i 1999, i els presidents Pasqual Maragall i José Montilla també van fer visites al país. No tots, però, s'han pogut reunir amb l'emperador.
El primer viatge de Pujol al Japó va ser el 1985, amb l'objectiu d'incrementar les inversions japoneses a Catalunya, superada només pel land alemany de Renània Nord-Westfàlia. Una delegació del Govern, amb els consellers d'Economia, Comerç i Agricultura volien aprofitar l'imminent ingrés d'Espanya al mercat comú per reforçar les relacions econòmiques amb el Japó. El president va mantenir reunions amb responsables del govern nipó, empresaris, i també va ser rebut per Akihito i la seva esposa, Michiko, que aleshores eren prínceps. Mesos abans, en un viatge dels prínceps japonesos a Espanya, els mandataris nipons ja van mantenir contactes amb les autoritats catalanes.
L'any 1990 es va produir el segon viatge. Les cròniques de l'època ressaltaven que Pujol, acompanyat de la seva esposa, Marta Ferrusola, va assenyalar davant d'Akihito, ja emperador, el paper transcendental que va tenir el rei d'Espanya, Joan Carles I, durant la Transició i en favor de les llibertats de Catalunya, perquè era “el primer cap d'Estat que havia parlat català en molts segles”. A l'hora de treballar les trobades hi va tenir un paper destacat Lluís Prenafeta, mà dreta de l'expresident com a secretari de Presidència i amb un rol important en la projecció exterior de la Generalitat, aspecte que Pujol va cuidar molt durant la seva etapa a Palau.
Les trobades es feien, però, de la mà del govern espanyol, no pas per confrontar-hi o desmarcar-se'n. De fet, a la reunió de 1990 hi era també l'ambaixador d'Espanya al Japó, el diplomàtic Camilo Barcía, mort l'any 2018. Després de la trobada, Pujol va explicar que l'emperador era coneixedor de “la realitat de Catalunya i la seva llengua” i que li havia donat les gràcies pel bon tracte que reben les inversions japoneses al país. El president català va traslladar a l'emperador la voluntat ferma del govern espanyol, aleshores liderat per Felipe González, de defensar aquestes inversions, en un moment que altres governs europeus eren partidaris de frenar-les.
L'economia i les inversions han estat el fil conductor de les relacions entre els dos països. El 1994, els emperadors van visitar Barcelona i van mantenir una entrevista amb Pujol i una trobada amb l'aleshores alcalde, Pasqual Maragall. En el viatge de 1999, quan el Japó passava per una greu crisi econòmica, Pujol es va veure amb diversos agents econòmics per refermar que no es perdrien les inversions previstes. L'emperador Akihito i la seva esposa van rebre el president català al Palau Imperial, la residència privada, un gest que certificava, deia Pujol, les bones relacions entre Espanya, Catalunya i el Japó. Pujol deixaria de ser president de la Generalitat l'any 2003. Akihito allargaria uns anys més i no abdicaria fins al 2019. Les relacions amb el Japó s'han mantingut i ara Illa intenta reforçar-les.
