TÒQUIO (JAPÓ) | La primera trobada entre Catalunya i Japó data del segle XVI, quan una delegació de joves cristians japonesos va visitar Barcelona i el monestir de Montserrat, i es va entrevistar amb el rei Felip II. Més enllà de l'anècdota, les relacions entre els dos països venen de lluny, també en l'àmbit econòmic. De fet, les primeres empreses japoneses que es va establir a Catalunya, encara durant el franquisme, van ser Sanyo, el 1969, seguida de Sony, el 1972, i Panasonic, el 1973. Això va obrir la porta a una onada d'inversions entre els anys 80 i mitjans dels 90, que també va tenir una resposta catalana: la primera oficina d'Acció a l'exterior va ser a Tòquio, l'any 1988, i des del 2015 ha impulsat més de 300 projectes. Segons dades de 2024, a Catalunya hi ha 232 filials japoneses, entre les quals destaquen Fujitsu, Rakuten TV o NTT Data, que la setmana passada va inaugurar a Barcelona un nou centre d'innovació i creació tecnològica, i que dona feina a 4.000 persones.
El viatge de Salvador Illa aquesta setmana al Japó i Corea s'explica, precisament, per enfortir aquestes relacions comercials en un moment d'incertesa provocada per la guerra comercial de Donald Trump. El Govern pretén obrir la perspectiva de les relacions internacionals de Catalunya, que tendeixen a centrar-se en Europa i els Estats Units, però que no poden donar l'esquena a una regió clau en l'ordre polític mundial, tant pel pes demogràfic, com econòmic i geopolític. L'objectiu del viatge és fer "un pas endavant" en les relacions amb l'Àsia, amb el Japó com a país prioritari, i per això el president de la Generalitat mantindrà contactes amb agents econòmics tant a Tòquio, com a Osaka i Seül, per "treballar el mercat, captar inversions i fomentar la internacionalització" de les empreses catalanes.
Aquest mateix dilluns al matí -hora japonesa- Illa s'ha reunit amb empresaris establerts al Japó per escenificar aquesta aliança, en una trobada treballada en col·laboració amb la Cambra de Barcelona i la Cambra de Comerç d'Espanya. Les empreses insisteixen en la necessitat de reforçar els vincles amb l'Àsia en l'actual context de guerra comercial. "Hi ha una necessitat global de reforçar les relacions amb l'Àsia", ha dit, Josep Santacreu, president de la Cambra de Barcelona. Santacreu ha destacat la fortalesa de les relacions entre el Japó i Catalunya, amb una dada que ho il·lustra: el 55% de les empreses japoneses que hi ha a l'Estat, estan establertes a Catalunya. Per això, ha insistit a enfortir aquesta bona entesa i la feina d'acompanyament que es pot fer tant des de la Generalitat com des de la Cambra per "obrir nous mercats". A la trobada hi han assistit empreses com Desigual, Ficosa, Freixenet, Torres, Veolia, Puig, Codorniu, Grífols o NTT Data, entre d'altres.
L'objectiu del viatge, com admet el Govern, no és promoure cap inversió concreta, però sí que es vol fer seguiment i treballar per enfortir aquests vincles econòmics. El president s'ha posat a disposició de les empreses per donar-los suport en aquesta internacionalització en un país amb bones relacions històriques. "Oferim estabilitat i creixement econòmic i podem fer coses conjuntament en diversos sectors", ha explicat després de reunir-se, aquest migdia hora japonesa, amb la vicegovernadora de Tòquio. Per ajudar a aquestes inversions, tot i que no ha estat una demanda explícita dels empresaris, Illa ha volgut recuperar una idea que fa anys que s'estudia: el vol directe entre Barcelona i Tòquio.
1.000 milions d'euros en exportacions el 2024
Les últimes dades disponibles retraten aquestes relacions econòmiques. Les exportacions catalanes al Japó van superar els 1.000 milions d'euros l'any 2024 i han registrat un creixement del 41% en els últims deu anys, cosa que situa el Japó com el segon país asiàtic que concentra més exportacions catalanes, només per darrere de la Xina. Els productes que interessen més als japonesos són la carn, principalment la de porc (34,5% del total), seguida dels vehicles, sobretot parts i accessoris (16,4%) i els productes químics orgànics (6,8%). Actualment, hi ha 834 empreses catalanes que exporten de manera regular al país nipó. A Tòquio, Illa es veu aquest dilluns a la tarda -hora local- amb la Japan External Trade Organization (Jatro), organització del govern japonès similar a Acció que s'encarrega de captar inversió estrangera. Pel que fa a les importacions, l'any 2024 van assolir els 1.900 milions d'euros. En els darrers deu anys, hi ha hagut un creixement del 49%, i els principals productes que arriben a Catalunya són vehicles, maquinària i aparells i material elèctric.
Pel que fa a la inversió japonesa a Catalunya, entre els anys 2020 i 2024 ha estat de 700 milions d'euros, que ha suposat la creació de 3.000 llocs de treball, segons dades oficials. El Japó és el 7è país del món que més inverteix a Catalunya, especialment en sectors tecnològics, de maquinària i indústria farmacèutica. En els últims cinc anys, empreses com Sony, AGC Pharma Chemicals o NTT Data, líders en els seus sectors, han fet inversions rellevants al país. Aquest dimarts, Illa també es veurà amb empresaris japonesos, alguns dels quals ja establerts a Catalunya i d'altres que tenen interès a invertir.
Un vincle històric reforçat amb el pla Japó
El vincle entre Catalunya i el Japó no és d'ara i hi va tenir un paper determinant, com reconeix el mateix Consolat del Japó a Barcelona, l'expresident Jordi Pujol. Durant la seva etapa a Palau, va fer tres viatges al país nipó, on va ser rebut per l'emperador Akihito. Aquest vincle històric es va reforçar l'any 2009, amb l'aprovació del primer pla Japó, un programa interdepartamental del Govern per facilitar la coordinació institucional i la col·laboració amb el Japó en un marc estable i permanent. L'any 2024 se'n va aprovar la cinquena edició, encaminada a consolidar les bones relacions i incrementar la presència catalana al país.
El nou full de ruta, assumit ara per l'executiu d'Illa, preveu accions per millorar el suport a les empreses japoneses a Catalunya, incrementar la connectivitat entre els dos països -en això és rellevant l'ampliació de l'Aeroport del Prat- o afavorir la internacionalització d'empreses i start-ups catalanes al Japó. Tots els presidents, de fet, han volgut "reforçar" aquestes relacions. Pujol en va ser un exemple paradigmàtic, però Pasqual Maragall i José Montilla també hi van viatjar. L'any 2008, Montilla justificava el viatge, precisament, per aquest motiu, quan començava la crisi econòmica. Quinze anys després, el president Illa torna al país nipó amb el mateix objectiu, però amb un context global ben diferent.
