Xavier Arbós: «L'article 155 no permet convocar eleccions, suposaria modificar l'Estatut per decret»

El catedràtic de Dret Constitucional de la UB respon als interrogants que genera una mesura que "pot incrementar la tensió i no hi ha cap garantia que les seves instruccions es compleixin"

El catedràtic de dret constitucional, Xavier Arbós, en una imatge d'arxiu
El catedràtic de dret constitucional, Xavier Arbós, en una imatge d'arxiu | ACN
20 d'octubre del 2017
Actualitzat el 23 d'octubre a les 12:13h
Xavier Arbós és catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona (UB). Ha estat president del Consell Internacional d'Estudis Canadencs. L'estudi del federalisme del Canadà és una de les seves especialitats. Coneix a fons el sistema constitucional espanyol i l'any passat va ser proposat pel PSC com a magistrat del Tribunal Constitucional (TC). Arbós contempla amb preocupació, i també que un punt d'ironia, el panorama polític. En aquesta entrevista resol interrogants entorn a l'aplicació de l'article 155.

- L'aplicació del 155 que ha anunciat el govern espanyol s'ajusta a dret?

- Cal saber quines són les mesures concretes que l'executiu proposarà al Senat. El 155 està pensat per a una comunitat autònoma que se situï fora de la Constitució i de les lleis, o que vagi en contra de l'interès general d'Espanya. El primer dels supòsits crec que és objectiu que s'ha produït a partir del 6 de setembre, quan el Parlament va aprovar les lleis de desconnexió com a lleis supremes.  

- Es pot aplicar en pocs dies, com s'ha dit?

- No. I cal estar atents al tràmit al Senat. Primer, s'ha de reunir el govern, que sembla que ho farà dissabte, i que ha de lliurar al Senat el llistat de mesures a adoptar. La mesa ha de traslladar-ho a la Comissió de les Comunitats Autònomes. Però l'article 189 del reglament del Senat diu que el president de la comunitat autònoma pot presentar al·legacions, en persona o a través d'alguna persona en qui delegui. Cal veure quant de temps es dona. El temps raonable hauria de ser el mateix que hi ha hagut entre l'inici de la posada en marxa de l'article, ahir dijous, i la presentació de les mesures. El lògic seria que tingui el mateix temps la Generalitat per respondre que el que ha tingut l'executiu per preparar les mesures.   

- Permet dissoldre el Parlament i convocar eleccions?

- Crec que no. L'apartat 2 de l'article 155 diu que el govern pot donar "instruccions". Donar instruccions no pot voler dir "substituir". Les instruccions de les quals parla el 155 tampoc poden suposar la suspensió de la Constitució i l'Estatut, que dona al president de la Generalitat la possibilitat de dissoldre el Parlament. Seria modificar l'Estatut per decret, i no oblidem que és una llei orgànica de l'Estat.

- Si es dissol el Parlament i l'executiu espanyol convoca eleccions, què pot fer la Generalitat?

- Les mesures que adopti el govern espanyol ho seran per decret. Hi hauria la possibilitat que la Generalitat recorregués davant del TC per un conflicte de competències, en cas que es mogui encara dins del terreny de l'estat de les autonomies. Però no hi ha la garantia que el TC li doni la raó.

"No permet la suspensió d'alts càrrecs, però això es pot fer a través del TC després de la reforma legislativa del 2015"

- L'article 155 permet inhabilitar alts càrrecs?

- No. La inhabilitació és una sanció penal que només es pot fer mitjançant el corresponent procediment. Dit això, no perdem de vista que una suspensió és una de les mesures que, al marge de l'article 155, pot adoptar el TC després de la reforma legislativa del 2015. El TC pot suspendre l'exercici dels càrrecs públics, una cosa que molts vam criticar. Si els alts càrrecs no seguissin les instruccions donades pel govern espanyol, el TC podria suspendre'ls, però no seria una inhabilitació penal.    

- Permet assumir el comandament dels Mossos?

- Preferiria no donar idees al govern espanyol... Però faria una analogia amb el que ha passat al departament d'Economia. No es poden gestionar les finances de la Generalitat, però el senyor Junqueras continua de conseller. Això podria passar a altres conselleries, com Interior, per exemple.

"De totes les opcions, el 155 és la menys dolenta perquè dona la possibilitat que el president de la Generalitat s'expliqui"

- Des de la lògica de l'Estat, de totes les opcions de l'executiu, el 155 és la millor, la pitjor?

- Em sembla la menys dolenta. És garantista, ja que dona la possibilitat que el president de la Generalitat s'expliqui. I permet que hi hagi un debat públic al Senat, on s'escoltaran totes les opinions. És preferible a la llei de Seguretat Nacional i a l'ús d'una ordre ministerial com la que va permetre la intervenció de les finances de la Generalitat.

- Quines coses errònies s'han dit sobre el 155?

- Hi ha coses que no són errònies, sinó que són interpretacions diverses. El que sí que em sembla fora de lloc és imaginar que el 155 pot servir per castigar el president Puigdemont o per enviar-lo a la presó. Hi ha coses que es diuen que es fan més per escalfar l'ambient que per transmetre el que diu realment l'article.

- Li fa por al govern espanyol aplicar l'article 155?

- Percebo contenció en els dos costats. El fet d'haver esperat tant per iniciar el 155, fixar dos requeriments, com la resposta del president Puigdemont, que posa com a element un ple del Parlament. Veig escletxes de llum en la foscor. Potser tenen por tots. Hi ha sectors a Madrid que voldrien "poner a los catalanes en su sitio", però no veig el govern espanyol prement l'accelerador.     

- Creu que pot ser útil per resoldre el conflicte?

- Crec que pot contribuir a incrementar la tensió. Imaginem que l'aplicació del 155 fos molt restrictiva, hi ha la garantia que s'obeeixi? Aquest article reposa en l'auctoritas de l'Estat més que en la capacitat de fer efectives les instruccions de l'Estat, en el moment en què estem. Imaginem que se substitueix el president Puigdemont per Enric Millo. Jo m'imagino milers de persones davant el Palau de la Generalitat. No és que el 155 pugui no ser eficaç, és que pot agreujar la situació.

Des del meu punt de vista, Catalunya pot declarar la independència, però no la pot fer efectiva. Es pot ocupar l'aeroport, però no es pot fer fora la Guàrdia Civil del control de passaports. L'Estat, sense fer res, té garantida la integritat del territori, i no hauria de patir per la secessió sinó per les conseqüències de tot aquest procés. Crec que per l'Estat seria millor que la meitat de la societat catalana estigués perplexa pel fet que es declari una independència i no passa res, que no tenir la meitat de la societat catalana indignada per la repressió. Per reconduir la situació, és millor tenir mitja societat catalana perplexa que indignada.