Hi ha un moment en la trajectòria política de Ximo Puig que és important per conèixer el personatge. Enmig de les tensions internes que va viure el socialisme valencià els darrers anys, amb els conflictes tribals entre seguidors de Joan Lerma, de Ciprià Císcar, renovadors de diferent signe, seguidors de l’exministre Antoni Asunción, etc., un secretari general, Jorge Alarte, el predecessor de Puig, va proposar canviar el nom del partit. Molts militants van creure que era només un simple canvi estètic. Es tractava d’eliminar les sigles PSPV per passar a ser el Partit Socialista de la "Comunitat Valenciana". Era tot un intent d’esborrar la memòria catalanista del partit. Ximo Puig va fer un discurs memorable en defensa de la preservació de les sigles, que es van mantenir.

Els qui coneixen Ximo Puig el defineixen com un valencià normal, un home que entén molt bé el vincle entre Catalunya i el País Valencià. La seva carrera política ha estat modelada a Morella (l'Alt Maestrat), on va néixer i d’on va ser alcalde. Persona que va fer el seu ascens a prop de l’expresident Joan Lerma, Puig ha estat sempre un polític amb un perfil propi dins de l’univers del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).

Ximo Puig és un veterà de la política, que va entrar a les Corts valencianes el 1983. Va ser alcalde de Morella durant vint anys, fins que fa uns mesos va passar a dirigir l’actual govern d’esquerres en coalició amb Compromís i amb el suport de Podem. Periodista de formació, culte, pacient, de tracte cordial i empàtic –que avui ha tornat a mostrar-, és també un dirigent audaç, sense riscos innecessaris. Ho ha evidenciat amb la seva proposta de candidatura conjunta amb Podem i confluències per concórrer al Senat. Una iniciativa intel·ligent, que duia una forta càrrega política i podia haver impedit la majoria absoluta del PP al Senat. La direcció del PSOE li ho ha impedit, de mala manera. Ell, calculador i astut, s’ho ha empassat. Però s’equivocarà qui cregui que a Ximo Puig se’l pot negligir.

Aquesta tarda, a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, ha explicitat sense manies el vincle del Pais Valencià amb Catalunya. Amb una visita a Barcelona, Puig ha recuperat molt de terreny perdut i ha donat un cop estratègic a la taula de l’Espanya centralista i resclosida.