L'enemic agradi o no és Espanya. I Espanya es regula per una constitució plenament normativa. Una mena de sacra rentadora. Tot el que passa pel centrifugat del seu articulat és bo, bonic i barat, com la quincalla que venen immigrants sense papers a les platges del Maresme. Per tant, les elucubracions jurídiques i polítiques dels diversos ecosistemes independentistes passen per l'adreçador de la idiosincràsia constitucional.
Per combatre la seva artilleria hem de veure com funciona el seu mecanisme. La Constitució del 78 no descriu expressament la conformació del poble espanyol i del seu territori. Només fa coincidir aquests conceptes en el moment que la Constitució es va promulgar, i els qualifica d'indissolubles. És a dir, no atorga dret d'autodeterminació a les minories, sinó al poble espanyol en conjunt. La conclusió és clara: no hi ha Estat, ni Constitució, si existeix el dret de secessió.
L'enemic és savi i Espanya només guanya guerres en el seu territori. La seva via constitucional té un peatge que elimina el dret a l'autodeterminació. Per tant, caldrà aplicar la màxima bàsica del Dret: poques vegades el Dret neix del Dret. I els ciutadans de Catalunya han de ser lliures fins i tot per decidir si volen estar units o no. I només s'és lliure si s'és valent. La "Zanussi" - agafo aquesta marca de rentadores perquè patrocinava l'essència cultural espanyola ara fa uns anys- pot quedar travada si l'aigua, la roba i el sabó són prou agosarats per muntar una bugaderia.
quicosalles@hotmail.com
ARA A PORTADA
Publicat el 30 de juliol de 2010 a les 23:38
Et pot interessar
-
Política Segones Creus de Sant Jordi del postprocés: «Cal que insistim en allò que ens uneix»
-
Política Els canvis fiscals no inquieten (per ara) els promotors del Hard Rock
-
Política El Parlament investigarà les irregularitats i els casos de violència sexual a la DGAIA
-
Política Rull es compromet a fer «totes les gestions» perquè la Bressola pugui obrir el Liceu
-
Política El Govern crearà una direcció general d'IA i habilitarà un nou portal de subvencions per reduir terminis
-
Política Barcelona i 15 ciutats europees volen 300.000 milions d'euros anuals contra la crisi d'habitatge