El terme "nacionalitat" va ser un dels grans descobriments dels redactors de la Constitució espanyola de 1978. Amb aquest terme equívoc pretenien eradicar el concepte "nació", molt més clar i enetenedor des del punt de vista del Dret internacional. Així, nacionalitat esdevenia una paraula útil per a negar que Catalunya fos una nació, amb els drets conseqüents.
Més de trenta anys després, el president del goevrn espanyol, José Lus Rodríguiez Zapatero encara està interessat en sostenir un terme que no s'aguanta per enlloc. Tot fent arqueologia jurídica, ahir mateix a Barcelona, en l'entrevista concedida a la directora de TV3, Mònica Terribas, va reivindicar que ell prefereix denominar nacionalitat a Catalunya que no pas nació.
Zapatero ha recordat que l'Estatut té un gran nombre d'articles recorreguts al TC i que pot ser que els magistrats en considerin alguns 'no constitucionals', tot i que ha afirmat que aquesta és només 'una hipòtesi'.
Ha apuntat que 'jurídicament' i 'des del punt de vista constitucional' és 'més adequat' dir que Catalunya 'és una nacionalitat i que políticament és una comunitat autònoma' que no pas una 'nació'. També ha expressat suport incondicional a Montilla de cara a les eleccions, i ha apuntat que quan falten tants mesos pels comicis cal mirar les enquestes 'de lluny'.
Zapatero encara rebusca diferències entre nacionalitat i nació
El president espanyol prefereix la primera denominació
ARA A PORTADA
Publicat el 23 de març de 2010 a les 07:34
Et pot interessar
-
Política El govern espanyol endureix la resposta als atacs del PP: fa un «ús partidista» per tapar els seus errors
-
Política Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política On són els catalans de Feijóo?
-
Política I ara, els menors migrants: més llenya al foc PSOE-PP
-
Política La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català
-
Política L'Argentina i nosaltres