José Luis Rodríguez Zapatero, en una imatge d'arxiu. Foto: La Moncloa

Donar la teva opinió en allò que Mariano Rajoy et pregunti i embutxacar-te cada any uns 72.000 euros. Aquesta serà la funció que desenvoluparà a partir d'avui l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que serà nomenat nou membre del Consell d'Estat, un ens merament consultiu del govern espanyol. Aquest sou s'afegirà al que ja cobra pel fet de ser expresident, 78.125 euros bruts anuals. Entre l'una cosa i l'altra, un sou públic vitalici de 150.000 euros.

Des que deixen de ser el cap de l'executiu, els expresidents espanyols cobren una pensió vitalícia de 78.125 euros anuals per, oficialment, mantenir la seva oficina, així com la seguretat i el vehicle oficial que corresponen al seu estatus.

A més, durant el mandat de Zapatero, el govern espanyol va reformular la llei del Consell d'Estat perquè els expresidents poguessin formar-ne part. José María Aznar s'hi va acollir durant un temps, per després fer el salt a l'empresa privada.

Així, actualment, tant José María Aznar com Felipe González han optat per actuar com a lobbistes i consellers d'empreses multinacionals: Aznar a Endesa -on ocupa el càrrec d'assessor de la cúpula directiva, amb un sou estimat de més de 200.000 euros anuals- i el hòlding comunicatiu internacional News Corporation -amb un sou d'uns 160.000 euros-, i González a Gas Natural -com a conseller independent, amb un sou base de 126.500 euros, ampliable fins a 215.000.

Les funcions

Oficialment, les funcions del Consell d'Estat -que és el "suprem òrgan consultiu del govern"- són merament consultives, limitant-se a donar la seva opinió sobre l'objecte de la consulta, o bé proposant noves solucions. També ha de vetllar per l'harmonia del sistema, el rigor de la tècnica normativa i la bona marxa de l'administració, per a reduir al mínim la conflictivitat amb els ciutadans.

Zapatero es trobarà amb un club d'allò més selecte, format per la seva exvicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, l'expresident del Congrés Landelino Lavilla, l'expresident del Tribunal Constitucional Miguel Rodríguez-Piñero, el "pare de la Constitució" Miguel Herrero de Miñón, l'expresident del Consell d'Estat Fernando Ledesma, el jurista Enrique Alonso, Francisco Rubio (president) i Guadalupe Hernández-Gil (secretària general).