El passat mes de desembre, el Parlament d'Andalusia va aprovar els pressupostos de la Junta. Els 32.020 milions d'euros autoritzats van suposar un increment de l'1,1 per cent respecte a l'exercici anterior. Un creixement de la despesa que es cobrirà amb més deute, preveient que els ingressos ordinaris cauran un tres per cent. Andalusia està menys endeutada que Catalunya i, per tant, té més marge financer. Tant és així que fins i tot s'han permès instaurar una deducció extra del cinc per cent en el tram autonòmic per obres de rehabilitació o de millora dels habitatges.

Són uns números factibles, però molt al límit. I totalment depenents del fet que es mantingui el superàvit fiscal andalús. Griñán i el seu govern han anat just en direcció contrària de l'orientació que van prendre els últims governs de José Luis Rodríguez Zapatero i s'han negat a rebaixar la despesa pública. I aquesta factura l'haurà de pagar algú.

El problema és que, vistos els resultats electorals, el superàvit andalús -i, per tant, el dèficit català- passarà a ser la bandera principal de les esquerres espanyoles. S'han acabat els dies del matrimoni homosexual. Tornen els descamisados d'Alfonso Guerra.