No totes les reaccions dels partits polítics de l'Estat davant la mobilització de diumenge a Catalunya han estat les de treure-li importància o menysprear-la. Alguns partits han valorat com a positiu i exitós el procés participatiu al qual van votar més de 2.300.000 persones. De fet, tant al País Basc com a Galícia han aprofitat l'ocasió per emmirallar-se i han expressat la seva voluntat de seguir la mateixa via.

EUSKAL HERRIA

Després del mosaic fet a la Zurriola, a Sant Sebastià, un dia abans del 9-N, Catalunya sabia que tenia el suport de bona part del món polític basc. En aquest sentit, la diputada al Congrés de Geroa Bai, Uxue Barkos, ha destacat aquest dilluns "l'absolut èxit de participació"d'ahir a Catalunya i ha afegit que el perdedor veritable de tot això ha estat "el model de nacionalisme espanyol que nega elements Bàsics de democràcia". Segons Barkos, el més important de la jornada d'ahir és el 20% de participants que no estaven d'acord amb la independència però van acudir a les urnes, perquè entén que "no és convidava precisament a qui estigués en contra de la independència a participar". Per últim, ha conclòs que ara "la pilota és a la teulada de l'Estat"

També hi ha dit la seva el lehendakari, Iñigo Urkullu, en un missatge de felicitació als catalans a través de la xarxa social Facebook. El líder del PNB ha expressat la seva alegria pel que creu que ha estat "un èxit" de procés participatiu i ha desitjat que "això serveixi com a base per la celebració d'una consulta legal, pactada i definitiva per la ciutadania catalana. Així com també ho desitjo per al País Basc". Ara bé, aquesta no ha estat l'única veu que s'ha alçat des del PNB. També n'han sortit d'altres, entre les quals, el líder del PNB a Guipúscoa, que augura que "en un futur pròxim, tard o d'hora, Catalunya arribarà a aquest estadi d'independència que avui reclama a través de les urnes". 

Altres partits que s'han pronunciat són EH Bildu i Eusko Alkartasuna. Els primers, a través del portaveu de Sortu Pernando Barrena, ha dipositat la seva esperança en què "els bascos siguem capaços de fer el mateix a curt termini". Per la seva banda, la secretària de Comunicació d'EA, Irene Badiola, ha felicitat en un comunicat el poble català per "haver decidit reivindicar i exercir el dret a decidir, malgrat tots els obstacles i impediments". A més a més, ha considerat que aquest diumenge, Catalunya "va ser una festa democràtica, enfront d'un Govern que només sap posar pegues a la llibertat, a la democràcia i dedicar totes les seves energies a menysprear i ignorar la lliure voluntat de la societat catalana ".

Des de Navarra, el portaveu d'Aralar-NaBai, Patxi Zabaleta, ha dit que el "9-N ha estat un fet polític important, que suposa un avenç en la situació democràtica i influirà en el sentit que s'haurà de reconèixer el dret a decidir com un component essencial de la democràcia ". "El poble de Catalunya ens va donar una demostració de comportament cívic i d'avenç", ha destacat. 

En aquest mateix sentit, aquest mateix dilluns al matí, Bildu i Aralar han demanat al Parlament de Navarra de fer una declaració institucional de felicitació al poble de Catalunya; que ha estat rebutjat pels vots de PSN, PP, UPN.

GALÍCIA

Des de terres gallegues, el BNG, a través del portaveu nacional, Xavier Vence, ha reclamat al Govern central que "obri un procés de reconsideració de posicionaments" i faciliti un referèndum sobre el futur de Catalunya. El nacionalista ha aprofitat per dir que Galícia "no pot ser simplement espectadora del que està passant" i que ha de "participar activament" en el debat de la reconsideració del mapa territorial espanyol. 

Anova Irmandade, que també va participar com a observador de la jornada d'ahir, n'ha fet una valoració a les xarxes a través del seu líder, Xosé Manuel Beiras. En una piulada, Beiras considera que "els catalans van donar un recital de democràcia deixant en evidència el poder totalitari de l'Estat". 
 

O meu resume do #9N? Pois que Catalunya é un pobo. Deron un recital de democracia deixando en evidencia o poder totalitario do Estado

— Xosé Manuel Beiras (@xmBEIRAS) November 10, 2014

ARAGÓ

En un to molt diferent a tots els anteriors s'ha pronunciat el portaveu del grup parlamentari del Partido Aragonés (PAR) de les Corts d'Aragó, Alfredo Boné, que ha demanat que s'assoleixin solucions equilibrades al "carreró sense sortida" en què, segons la seva sensació personal, es troba Catalunya després de la celebració aquest diumenge de la "consulta sobiranista". Ara bé, Boné ha dit que la sortida al problema "ha de ser equilibrada", perquè al seu parer depèn de quina fos podria perjudicar a Aragó. "Nosaltres volem tanta autonomia com el que més, un sistema de finançament com el que més i que els problemes d'altres no es converteixin en els nostres problemes", ha emfatitzat.

I a l'altre extrem, hi trobem al president de Chunta Aragonesista (CHA), José Luis Soro, que ha assegurat que votar "mai és antidemocràtic", però sí que ho és impedir-ho. "Quan un poble vol parlar i un govern li ho impedeix" CHA està "sempre al costat d'aquest poble i en contra d'aquest govern per democràcia", ha dit Soro, i ha insistit que CHA sempre donarà suport "qualsevol procés democràtic" i a no "silenciar un poble que vol parlar".