Un dels punts que s’està estudiant és l’amfiteatre, situat al cantó de Can Rull, i que caldria adaptar als nous usos. “Actualment s’hi fa el Holi, però s’aprofita poquíssim, requereix un rentat de cara, hi hem de transformar les grades, donar un plus de seguretat, mirar si ha de ser un espai que s’hagi de tancar o no, i quanta gent hi podria accedir per fer un comptat de persones en cas de concert”, ha explicat.
L’espai destinat als gossos també està en el llistat de punts per analitzar, donat que caldria adaptar-ho per fer-ho més assequible als propietaris d’animals que els passegen. Tot i això, l’Ajuntament està treballant simultàniament en altres àrees similars, el seu estudi no urgeix tant.
Pel que fa al llac, ara per ara es descarta fer-hi grans canvis, després de les obres de reparació fetes per garantir que no es perd aigua i arreglar les bombes que estaven avariades. També es descarta reintroduir fauna salvatge com les carpes o les tortugues, que es van haver de retirar quan es va buidar el llac, donat que la Generalitat prohibeix reintroduir espècies invasores d’aquest tipus.

El llibre del Parc Catalunya de Sabadell. Foto: Albert Segura
Dos llibres en un
L’Ajuntament ha editat un llibre que es basa en l’exposició inaugurada durant la Festa Major de 2017 en què es repassaven els 25 anys d’història del parc. Se n’han editat 60 exemplars, que es regalaran en actes determinats, però s’està pendent de fer-ne una tirada més gran per a poder-los vendre al públic en general.
Així, es repassa El camí del Parc, on s’analitza el recorregut que es va fer fins que el parc va ser una realitat. “Hi havia un buit de verd urbà, amb la riereta al descobert, la masia de Can Rull, la font de Can Rull, la Rambla Arraona, el camp de l’Atlètic Sabadell o les últimes bòbiles, tot ho ensenyem amb fotografies”, explica Marta López.
Recull, de la mateixa manera, les reivindicacions fetes per obtenir un parc en l’espai, on s’havia projectat la construcció de 3.200 habitatges que finalment, per pressió popular, l’impacte de la crisi i la constitució del primer govern democràtic, va acabar caient de l’agenda sabadellenca. Així es mostra els diferents plans urbanístics de la zona, des del de 1928, on es preveia la construcció d’un nou eix urbà amb un parc més petit, fins el darrer, passant pel de 1977, on es dibuixaven els pisos per a projectar.
En el revers, titulat El parc central urbà, es repassen aquells elements que defineixen el parc, des del llac, amb la seva fauna i vegetació, fins edificis singulars com el de l’Observatori Astronòmic.

El Parc Catalunya, tal com era i tal com és. Foto: ICGC