19
de maig
de
2023, 13:46
Actualitzat:
15:45h
On n'hi caben dos, n'hi caben tres. O quatre. Igual que a la resta del país, el bastió de l'antiga CiU de Sant Cugat tampoc va sobreviure a la dinamitació del partit hegemònic de Catalunya. La pólvora alimentada pels presumptes -i no tan presumptes- casos de corrupció liquidaven unes sigles que poc després acabarien sent enterrades en vida pel fosser del procés independentista. El nom moria, però l'espai no. I de les despulles han anat sorgint diferents fills que, cada vegada més empoderats i atrevits, tornen a reivindicar l'herència i el llegat del pare Pujol.
I a la ciutat vallesana se'n presenten diversos d'ells: el PDECat -amb una proposta aglutinadora sota la marca Ara-Pacte Local, també de la mà d'Units, Centrem i el PNC-; Junts -que va arreplegar-ne la immensa majoria dels descendents després d'una marxa en bloc-; Convergents; i, fins i tot alguns consideren, l'ecissió dels sobiranistes d'Independents. En aquesta ocasió, a NacióSantCugat parlem amb la candidatura unitària encapçalada per Mayte Pérez, exregidora de Comerç entre el 2015 i 2019 amb les alcaldesses Mercè Conesa i Carmela Fortuny. Impulsada des de les bases, Pérez analitza la fragmentació d'aquest espai, carrega contra la gestió "descuidada" del tripartit d'esquerres i aborda el mapa postelectoral.
- L'aliança amb Junts sembla que finalment va ser impossible per un bloqueig provinent des de les comitives nacionals. Què va passar?
- Després d’aguantar i no haver capitulat aquests darrers anys, el que teníem clar era que no volíem perdre els drets electorals del PDECat. Així doncs, la nostra proposta girava entorn d’una coalició electoral per tal de mantenir-los. Ara bé, sembla que des de les cúpules, sobretot des de Junts, no ho veien clar. I finalment, van sortir unes declaracions de l’exconseller Damià Calvet on ens acusava ser els del 3%.
- Tot indica que un dels esculls més grans per la vertebració d’aquesta coalició era que des de Junts volien evitar veure’s esquitxats pels casos de corrupció de l’antiga CiU.
- Però és que ells d’on venen? A mi aquestes coses em semblen surrealistes. Tots provenim del mateix lloc i nosaltres, simplement, vam decidir quedar-nos.
"Som completament conscients que disgregar el vot no beneficia a ningú"
- A nivell local, molts ja donaven per fet aquest acord per anar plegats...
- És que, insisteixo, venim tots del mateix lloc. I som completament conscients que disgregar el vot no beneficia a ningú. Ara bé, també t'he de dir que nosaltres apel·lem a un votant una mica diferent del que interpel·la Junts. Ens considerem gent més moderada. D'ordre. De fer les coses d'una manera legal.
- L'opció de no presentar-se, com ha passat amb la candidatura de Trias a Barcelona amb una integració de membres del PDECat a posteriori, no es va contemplar?
- No et sé dir per què a Barcelona ho van fer, però aquí mai es va arribar a contemplar aquesta opció perquè teníem molt clar que calia preservar de totes totes aquests drets electorals. Si en el seu moment no vam fer el pas a Junts, era perquè existeixen diferències entre els dos espais.
- I amb Convergents? Per què tampoc va conformar-se l'aliança? Va ser una simple qüestió de personalismes?
- Crec que sí. Fins fa unes setmanes jo no havia arribat a parlar amb la Remei (alcaldable de Convergents). Sí que hi havia hagut converses entre les cúpules dels partits però ens vam topar amb el fet que ella volia ser indiscutiblement la candidata alcaldable. Aquí hi havia un afany de protagonisme i, en qualsevol cas, aquí els drets electorals qui els té és el PDECat. Així doncs, no es va arribar a un enteniment perquè no es volia cedir els drets a una persona que no era ni del partit.
- No temen que, entre tots, amb tanta fragmentació d'un espai polític similar, acabin debilitant la representació pública d'aquells a qui venen a representar?
- Sí, clar. Aquest risc existeix i és una llàstima. I encara ho és més amb unes eleccions com aquestes que es preveuen molt complicades. De totes maneres, nosaltres creiem que aquests comicis seran un impàs per reconstruir l'espai que abans ocupava CiU.
.jpeg)
Mayte Pérez reivindica diferències entre els seus rivals provinents del mateix espai Foto: Sergi Baixas
- Per què un ciutadà ho entengui, ja que tots tres es reivindiquen com a fills de l'antiga CiU i del "model Sant Cugat", en què es diferencien?
- Et reconeixeré que probablement les diferències es poden observar millor a escala nacional. El PDECat som un centre-ampli més aglutinador que el que poden arribar a ser les altres dues forces. Ens considerem més dialogants i oberts amb altres sensibilitats.
- Així doncs, es tracta d'uns trets distintius que segurament tindrien més sentit a través d'una mirada d'àmbit nacional que des de l'estricte municipalisme...
- Doncs segurament. Malgrat que en les eleccions municipals conèixer el candidat resulta essencial, també existeix molta gent que vota simplement per les sigles.
- I creu que la ciutadania reconeix les sigles del PDECat?
- S’haurà de veure. És cert que hi havia gent que es preguntava: “Ostres, el PDECat no estava mort?”. Doncs no. Potser només estàvem de parranda (riu). Et confesso que ha estat molt complicat no gaudir de la visibilitat que ens hagués aportat poder mantenir la presència al consistori.
- Respecte a aquest "model d'èxit" Sant Cugat. Afirmen que el tripartit l'ha posat en risc. Com?
- Abans, quan entraves a Sant Cugat podies observar un poble net, cuidat, on tothom s'hi sentia a gust. Sant Cugat és més que una ciutat, és una essència, un sentiment, un orgull. I penso que, durant aquests darrers quatre anys, s'ha perdut. I l'Observatori Sociològic també ho ha constatat amb unes notes de mínims històriques i transversalment baixes. La ciutat està més descuidada. Un govern ha de ser àgil i proactiu.
"Els serveis haurien d'estar en concordança amb el que es paga d'IBI"
- El tripartit es va configurar per abordar l'emergència habitacional que pateix la ciutadania. No va ser exactament aquest mateix "model de ciutat" el que no va saber planificar ni gestionar el creixement demogràfic de la ciutat que ha derivat en aquesta greu problemàtica?
- Jo crec que no. Tenim clar quin és el model que ens agrada i que és part d'aquesta essència Sant Cugat: el model urbanístic del planta +4 com a màxim. Sí que és cert que llavors disposes de menys habitatges, però és que és una manera de poble. Un símbol identitari. La primera proposta del Ragull Centre amb més de 12 plantes era horrorosa. No volem un municipi massificat.
- Ara bé, insisteixo que és un model que està impossibilitant que els fills dels santcugatencs si puguin quedar a viure. Segons un estudi del padró local, aquesta emergència que afecta sobretot a joves i classes populars, ha comportat que prop de 90.000 santcugatencs s'hagin desempadronat, molt probablement, arran dels preus desorbitats de l'habitatge...
- Ho sabem i en som conscients d’aquesta problemàtica. Una realitat que passa aquí i a molts altres indrets; i, potser, el problema de fons són els baixos salaris de la gent. D'altra banda, com a ciutat cara que som, els serveis haurien d'estar en concordança amb el que es paga d'IBI. Paguem els impostos de Nova York però tenim els serveis de Calcuta. I amb perdó i sense desmerèixer a ningú.
- Quines respostes concretes proposen perquè els fills dels santcugatencs s'hi puguin quedar a viure i no s'hi vegin expulsats?
- Existeixen diverses alternatives com ara recuperar els pisos de la Sareb i fomentar la col·laboració publicoprivada. L'empresa pública d'habitatge Promusa no ha funcionat durant aquests quatre anys i cal impulsar-la perquè construeixi més pisos socials. D’altra banda, en relació amb l'atorgament dels pisos de protecció oficial per al jovent, es podria plantejar un sistema de puntuació que afavorís i donés més oportunitats als santcugatencs "de tota la vida". Tanmateix, també hi ha molta gent gran que viu sola i joves que podrien estar interessats a compartir casa. Sabem que no és el mateix, però això podria habilitar sinergies puntuals entre ambdues generacions i aconseguir una solució de win-win.
- L'altre dia, a l'acte d'inici de la campanya electoral van carregar contra la "fluixa" oposició mostrada per Junts al llarg de la legislatura.
- Des de fora hem observat, i no en tots els àmbits -per exemple en Carles Brugarolas sí que ha donat molta canya en l’àrea econòmica-, que hauria fet falta batallar més. I pensem que podem entendre perquè s'ha produït. Ha estat un mandat diferent on s’ha viscut un canvi de rols. Els que abans eren a l’oposició ara estan al govern i viceversa. Tothom estava descol·locat.
- Quins són els pilars de la seva candidatura?
- En l'àmbit ideològic som gent de centre-ampli, dialogant, de seny i d’ordre. Gent pencaire que trepitgem el poble i ens l'estimem; sense la necessitat d'estar col·locats com d'altres. I a nivell programàtic, reivindiquem tres mancances històriques en una ciutat de gairebé 100.000 habitants: uns Jutjats de Primera Instància que ja hem tramitat al Congrés per desbloquejar els de Rubí; la construcció d’un hospital públic -o revisar el conveni amb l’Hospital General per acollir el màxim de serveis possibles-; i una segona residència de gent gran. A més, també proposem obrir un ambulatori pel barri de Sant Francesc.
- I banda d'aquests projectes que escapen de les estrictes competències d'un Ajuntament, què més proposen en cas d'arribar a entrar al plenari o a governar?
- Entre d'altres, proposem la construcció d'un Palau de Congressos -que també permeti acollir espais culturals- que es podria aixecar a les antigues carpes Drinkking o als terrenys del camp de golf abandonat de Can Sant Joan. També impulsarem el comerç de proximitat; agilitzarem els tràmits burocràtics de l'administració perquè no siguin tan feixucs; i corregirem la mobilitat del tripartit. En aquest sentit, repensarem el carril bici del carrer de Francesc Moragas i reclamarem una sortida directa dels túnels de Vallvidrera a Valldoreix.
A més, també proposem que es promocionin visites turístiques d'un dia a la ciutat perquè més persones puguin gaudir del Monestir i, posteriorment, consumeixin al municipi. Així, també llancem una petició a la Conselleria d'Empresa perquè es traslladi de Barcelona a Sant Cugat per potenciar el nostre teixit empresarial que compta amb més de 3.500 companyies.
- Quina és la posició de la seva candidatura respecte al procés independentista?
- Independència sí, però dins d’un ordre. No estem d’acord amb les Declaracions Unilaterals d’Independència (DUI). Nosaltres apostem perquè es faci un referèndum d’autodeterminació pactat amb el govern espanyol. I, si el poble així ho decideix, endavant.
-"No som Laura Borràs ni creiem en els unicorns. Som gent que toquem de peus a terra". Estan qualificant la gent de Junts de naïfs?
- Això va ser una referència que feia al programa satíric de Polònia de TV3. Ja em sap greu, però crec que a Junts últimament està afrontant una sèrie d'episodis que ens fan estar satisfets de no haver fet el pas cap a ells.
- Com què?
- Com la seva sortida del govern de la Generalitat -que per responsabilitat no ho haurien d’haver fet-; i les investigacions per corrupció de la presidenta Laura Borràs.
- En el marc postelectoral, quins són els seus aliats naturals?
- Com a partit dialogant, crec que ens podem entendre amb gent de diverses ideologies sempre i quan es vegin lleugerament afins al nostre programa electoral. Si a nivells objectius o model de ciutat hi estem d’acord, penso que seria prou factible. Amb els extrems ho veig més complicat.
- Amb qui posen línies vermelles?
- Amb Vox i la CUP.
- No és una mica bèstia posar al mateix sac a la CUP que a l'extrema dreta reaccionària de Vox?
- Potser tens raó i em sap greu fer-ho. Ho fem simplement des d’una mirada de compartir ideari amb el nostre model de ciutat. Potser t’hauria d'haver dit que amb Vox no, no, no. I amb la CUP, no. I ep! Que amb la CUP en certes mesures de caire social hi podríem arribar a estar molt d’acord.
- Per què es considera la millor candidata per assumir l'alcaldia de Sant Cugat?
- Complicada aquesta pregunta... Doncs, en primer lloc, perquè sóc una santcugatenca de tota la vida, que coneix el poble i a qui l'ha ajudat molt haver estat la presidenta de Sant Cugat Comerç i regidora a l'Ajuntament durant 5 anys. Així doncs, la nostra prioritat serà sempre millorar la vida de la població de la mà dels que més saben. És a dir, de les entitats i associacions municipals. Amb empatia i escoltant-les.
- Jo crec que no. Tenim clar quin és el model que ens agrada i que és part d'aquesta essència Sant Cugat: el model urbanístic del planta +4 com a màxim. Sí que és cert que llavors disposes de menys habitatges, però és que és una manera de poble. Un símbol identitari. La primera proposta del Ragull Centre amb més de 12 plantes era horrorosa. No volem un municipi massificat.
- Ara bé, insisteixo que és un model que està impossibilitant que els fills dels santcugatencs si puguin quedar a viure. Segons un estudi del padró local, aquesta emergència que afecta sobretot a joves i classes populars, ha comportat que prop de 90.000 santcugatencs s'hagin desempadronat, molt probablement, arran dels preus desorbitats de l'habitatge...
- Ho sabem i en som conscients d’aquesta problemàtica. Una realitat que passa aquí i a molts altres indrets; i, potser, el problema de fons són els baixos salaris de la gent. D'altra banda, com a ciutat cara que som, els serveis haurien d'estar en concordança amb el que es paga d'IBI. Paguem els impostos de Nova York però tenim els serveis de Calcuta. I amb perdó i sense desmerèixer a ningú.
L'alcaldable del PDECat-Units contempla replantejar el sistema d'atorgament de pisos de protecció oficial Foto: Sergi Baixas
- Quines respostes concretes proposen perquè els fills dels santcugatencs s'hi puguin quedar a viure i no s'hi vegin expulsats?
- Existeixen diverses alternatives com ara recuperar els pisos de la Sareb i fomentar la col·laboració publicoprivada. L'empresa pública d'habitatge Promusa no ha funcionat durant aquests quatre anys i cal impulsar-la perquè construeixi més pisos socials. D’altra banda, en relació amb l'atorgament dels pisos de protecció oficial per al jovent, es podria plantejar un sistema de puntuació que afavorís i donés més oportunitats als santcugatencs "de tota la vida". Tanmateix, també hi ha molta gent gran que viu sola i joves que podrien estar interessats a compartir casa. Sabem que no és el mateix, però això podria habilitar sinergies puntuals entre ambdues generacions i aconseguir una solució de win-win.
- L'altre dia, a l'acte d'inici de la campanya electoral van carregar contra la "fluixa" oposició mostrada per Junts al llarg de la legislatura.
- Des de fora hem observat, i no en tots els àmbits -per exemple en Carles Brugarolas sí que ha donat molta canya en l’àrea econòmica-, que hauria fet falta batallar més. I pensem que podem entendre perquè s'ha produït. Ha estat un mandat diferent on s’ha viscut un canvi de rols. Els que abans eren a l’oposició ara estan al govern i viceversa. Tothom estava descol·locat.
- Quins són els pilars de la seva candidatura?
- En l'àmbit ideològic som gent de centre-ampli, dialogant, de seny i d’ordre. Gent pencaire que trepitgem el poble i ens l'estimem; sense la necessitat d'estar col·locats com d'altres. I a nivell programàtic, reivindiquem tres mancances històriques en una ciutat de gairebé 100.000 habitants: uns Jutjats de Primera Instància que ja hem tramitat al Congrés per desbloquejar els de Rubí; la construcció d’un hospital públic -o revisar el conveni amb l’Hospital General per acollir el màxim de serveis possibles-; i una segona residència de gent gran. A més, també proposem obrir un ambulatori pel barri de Sant Francesc.
- I banda d'aquests projectes que escapen de les estrictes competències d'un Ajuntament, què més proposen en cas d'arribar a entrar al plenari o a governar?
- Entre d'altres, proposem la construcció d'un Palau de Congressos -que també permeti acollir espais culturals- que es podria aixecar a les antigues carpes Drinkking o als terrenys del camp de golf abandonat de Can Sant Joan. També impulsarem el comerç de proximitat; agilitzarem els tràmits burocràtics de l'administració perquè no siguin tan feixucs; i corregirem la mobilitat del tripartit. En aquest sentit, repensarem el carril bici del carrer de Francesc Moragas i reclamarem una sortida directa dels túnels de Vallvidrera a Valldoreix.
A més, també proposem que es promocionin visites turístiques d'un dia a la ciutat perquè més persones puguin gaudir del Monestir i, posteriorment, consumeixin al municipi. Així, també llancem una petició a la Conselleria d'Empresa perquè es traslladi de Barcelona a Sant Cugat per potenciar el nostre teixit empresarial que compta amb més de 3.500 companyies.
Pérez aposta per reforçar un turisme de consum a la ciutat Foto: Sergi Baixas
- Quina és la posició de la seva candidatura respecte al procés independentista?
- Independència sí, però dins d’un ordre. No estem d’acord amb les Declaracions Unilaterals d’Independència (DUI). Nosaltres apostem perquè es faci un referèndum d’autodeterminació pactat amb el govern espanyol. I, si el poble així ho decideix, endavant.
-"No som Laura Borràs ni creiem en els unicorns. Som gent que toquem de peus a terra". Estan qualificant la gent de Junts de naïfs?
- Això va ser una referència que feia al programa satíric de Polònia de TV3. Ja em sap greu, però crec que a Junts últimament està afrontant una sèrie d'episodis que ens fan estar satisfets de no haver fet el pas cap a ells.
- Com què?
- Com la seva sortida del govern de la Generalitat -que per responsabilitat no ho haurien d’haver fet-; i les investigacions per corrupció de la presidenta Laura Borràs.
- En el marc postelectoral, quins són els seus aliats naturals?
- Com a partit dialogant, crec que ens podem entendre amb gent de diverses ideologies sempre i quan es vegin lleugerament afins al nostre programa electoral. Si a nivells objectius o model de ciutat hi estem d’acord, penso que seria prou factible. Amb els extrems ho veig més complicat.
- Amb qui posen línies vermelles?
- Amb Vox i la CUP.
- No és una mica bèstia posar al mateix sac a la CUP que a l'extrema dreta reaccionària de Vox?
- Potser tens raó i em sap greu fer-ho. Ho fem simplement des d’una mirada de compartir ideari amb el nostre model de ciutat. Potser t’hauria d'haver dit que amb Vox no, no, no. I amb la CUP, no. I ep! Que amb la CUP en certes mesures de caire social hi podríem arribar a estar molt d’acord.
- Per què es considera la millor candidata per assumir l'alcaldia de Sant Cugat?
- Complicada aquesta pregunta... Doncs, en primer lloc, perquè sóc una santcugatenca de tota la vida, que coneix el poble i a qui l'ha ajudat molt haver estat la presidenta de Sant Cugat Comerç i regidora a l'Ajuntament durant 5 anys. Així doncs, la nostra prioritat serà sempre millorar la vida de la població de la mà dels que més saben. És a dir, de les entitats i associacions municipals. Amb empatia i escoltant-les.