Tanquem una setmana intensa tant en la política com en el debat social, endurit pel llastimós cas de l'àvia de Reus. A NacióDigital vam rebre ahir una bona notícia en forma de finançament d'un projecte periodístic per part de Google després d'haver començat ja la setmana amb el Premi Nacional de Comunicació. El dia polític vindrà marcat pels ajuntaments sobiranistes i pel tercer baròmetre de 2016 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que es presenta aquest matí. L'anterior, del juliol, arribava després que la CUP tombés els pressupostos i Carles Puigdemont anunciés la moció de confiança. Malgrat tot, pronosticava que Junts pel Sí mantenia pràcticament intacte el suport i que la davallada anticapitalista no feia perdre la majoria a l'actual entesa. I, per primer cop, presentava el "sí" per davant del "no" en la pregunta sobre la independència. Caldrà veure si la millora del clima polític al bloc del "sí" s'ha traslladat als sondejos.
La unitat del 6-D. La fórmula de desobediència que, pel sis de desembre, dia de la Constitució espanyola, pactin els ajuntaments sobiranistes a la junta directiva de l'AMI, que es reuneix avui a Tarragona, centrarà bona part de l'atenció. Els partits avalen la desobediència estil Badalona el 12-O però només si és massiva i a càrrec de milers de regidors per posar-ho difícil a l'Estat a l'hora de reprimir. Us ho expliquenOriol March i Roger Tugas.
El PSC, invisible al Congrés. On no hi ha bon clima és al grup parlamentari socialista al Congrés. La gestora del PSOE (que hauria de tenir poques funcions més enllà de preparar el proper congrés) no té pressa per marxar i vol governar-lo. Ha arraconat els partidaris de Pedro Sánchez i això inclou, lògicament, els diputats del PSC que van votar "no" a Mariano Rajoy. José Zaragoza s'ha quedat sense presidir cap comissió i a Meritxell Batet l'han expulsada de la direcció del grup, on ja no hi ha cap català. Miquel Iceta encara es veu, però, capaç de reconduir relacions. Altra cosa és que el PSC, històricament castigat per no tenir grup propi, recuperi la incidència. Ho detalla Sara González a la seva crònica.
S'Agaró, punt de trobada. "El món en transició: la complexitat del canvi". Aquest és l'oportú reclam de l'edició anual de les jornades econòmiques a S'Agaró de la Fundació Olof Palme i la Cambra de Barcelona. Promet el debat d'aquesta nit entre Oriol Junqueras i el ministre Álvaro Nadal i també es deixaran veure i faran sentir el ministre Cristóbal Montoro i Puigdemont. El mandatari català ja va ser ahir al lliurament de les medalles de Foment. No va matisar el discurs i el rei Felip VI, present a l'acte de la patronal, es va fer l'orni tal i com recull la crònica de Pep Martí.
Vist i llegit
Javi Poves és un futbolista madrileny de 30 anys. El defensa va arribar a debutar a primera divisió amb l'Sporting de Gijón. El 2011 va penjar les botes fart d'un esport "corrupte" i extremadament "capitalista". Ràpidament se'l va batejar com "el futbolista indignat". Ara ell i altres companys intenten reconciliar-se amb la pilota i fer el bé comú des de l'esport de base al Móstoles Balonpié, que han fundat. David Palomo n'ha escrit un reportatge a El Español.
El passadís
Molta seguretat ahir en l'entrega de les Medalles d'Or de Foment. El del rei Felip VI va ser discret perquè al matí a les Corts ja havia enviat el missatge polític aconsellant "diàleg" per la unitat d'Espanya. A l'acte de la patronal el seu president Joaquim Gay de Montellà va apostar per "refer ponts entre Catalunya i Espanya" apel·lant a Joan Maragall, Miguel de Unamuno i també al poeta Dionisio Ruidruejo, lletrista del Cara al Sol i que va passar del falangisme a l'antifranquisme. També va ser contundent el discurs d'un dels guardonats, Javier Godó, comte de Godó, editor de La Vanguardia. Va sorprendre amb una frase en català i exhibir la seva doble lleialtat: a una Catalunya dins d'Espanya i a la Corona.
L'efemèride
Tal dia com avui del 1976, justament fa quaranta anys, les Corts franquistes van aprovar la llei per a la reforma política. Era l'anomenat harakiri del règim que, sense fer foc nou, permetia que sobre l'edifici institucional i legal de la dictadura s'hi edifiqués, a partir del pacte, un règim democràtic. Per saber-ne més llegiu aquest reportatge de diumenge.
L'aniversari
La poetessa, narradora i crítica literària Marta Pessarrodona fa avui 75 anys. Nascuda a Terrassa té una extensa obra que, entre d'altres premis i reconeixements, li ha valgut la Creu de Sant Jordi o el Premi Nacional de Literatura. En aquest vídeo glosava amb Narcís Garolera la figura del poeta Jacint Verdaguer a l'Ateneu Barcelonès.
subdirector de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.