Gran acord a Barcelona -amb els vots de Junts, PSC, BComú i ERC- perquè el català passi a ser clau en qualsevol subvenció que s'atorgui des de l'Ajuntament. Aquesta realitat, que fins ara havia quedat diluïda, ara haurà de ser molt més rellevant. Això, formalment, implicarà que totes les entitats que intentin rebre diners públics hagin de tenir la cura del la llengua catalana com a eix rellevant en la seva proposta, així com passa amb la perspectiva de gènere. Segons s'ha acordat al plenari municipal, pròximament s'inclourà "la promoció de l'ús social del català a la ciutat com a objectiu estratègic transversal" -una posició clau- en el proper pla de subvencions municipals. A més, es podran optar a més ajudes per una línia específica de projectes que defensin i promoguin el català. 

L'origen de la proposta el marca el grup municipal d'ERC, la formació que ha decidit reclamar aquest nou blindatge del català per la via de les subvencions. És una manera més d'intentar corregir les actuals xifres d'ús de la llengua catalana a la ciutat, després que una enquesta del 2020 advertís que només un de cada quatre joves de la ciutat té el català com a idioma més habitual, mentre que el 2015 ho era un de cada tres. En el mateix període, el castellà ha anat sumant presència quotidiana. En tot aquest temps, però, el català mai no ha estat una carpeta clau, específica i formalment introduïda al sistema d'ajudes del consistori. El que sí que s'ha fet des de l'Ajuntament és invertir en certs projectes que defensen o promouen la llengua catalana. Ara bé, això depèn de la decisió anual de cada govern. I ara el que es reclama és que s'estableixi la necessitat de fer fixa la preservació del català, com es fa amb la promoció econòmica, la conservació del medi ambient o la participació ciutadana.

La promotora de la iniciativa, Elisenda Alamany (ERC), ha reivindicat que protegir l'estat actual de la llengua requereix "nous instruments". A més, ha fet una estirada d'orelles als anteriors governs de comuns, socialistes i convergents. "Malauradament s'ha de dir que l'absència de polítiques els darrers anys a favor del català ens ha dut a un escenari contrari", ha reivindicat, sobre l'acció municipal. En el mateix sentit, ha animat l'executiu local a implantar l'acord de 68 mesures per defensar el català, en el marc del Pacte Nacional per la Llengua. Una d'aquestes promeses implica que emergeixi una oficina pròpia del català a la ciutat. Aquesta possibilitat també ha ocupat un paper clau en l'acord de pressupostos entre ERC i PSC, anunciat aquesta mateixa setmana.

Sigui com sigui, amb aquest nou canvi votat aquest divendres a l'Ajuntament, hi hauria més recursos i múscul per cuidar la llengua catalana arreu de la ciutat. Ho defensava a Nació recentment la responsable d'incidència institucional de Plataforma per la Llengua, Clara Tur, tot assenyalant que el fet que apareguin noves prioritats lingüístiques a les subvencions generals faria que "entitats que no treballen específicament per l'ús del català engeguin projectes per fomentar-lo". També des de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) lamenten que hi ha iniciatives que no es poden estendre com es voldria "per un simple fet de recursos financers".