"Perquè jo l'entengui, no tinc dret a parlar en català?", va preguntar Joan Tardà a Manuel Marchena durant el judici del procés. Cada interventor va anar repetint la pregunta davant la negativa del magistrat, fins que la reiteració de l'advocat Lluís Matamala va fer explotar Marchena. "Vostè contestarà en castellà. Si no, s'aixeca i assumeix les conseqüències legals", va reblar. Ara, amb la novallei orgànica 5/25, d'11 de novembre, del dret de defensa, això s'ha acabat.
I és que els processos judicials començats als territoris de parla catalana podran continuar en català quan arribin a instàncies d'àmbit estatal, i aquestes instàncies hauran d'enviar en català els documents a les parts que ho desitgin. Tanmateix, els jutjats d'arreu de l'Estat hauran de facilitar traductors si l'ús d'una llengua específica, sobretot la materna o l'oficial d'un territori, contribueix al dret de defensa.
Així ho ha celebrat Plataforma per la Llengua, impulsora de les esmenes al projecte de llei que es va començar a tramitar al Congrés a inicis del 2024. Amb la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) aquest dijous, es permetrà per primera vegada fer servir el català en tribunals amb jurisdicció a tot l'Estat.
A la pràctica, explica Plataforma per la Llengua, amb la nova llei, quan un procés judicial arribi a instàncies d'àmbit estatal, com ara el Tribunal Suprem o l'Audiència Nacional, les parts podran continuar-hi intervenint en català i tindran dret a rebre la documentació i les comunicacions en aquesta llengua. La llei orgànica també permetrà que un ciutadà catalanoparlant implicat en un procés judicial a qualsevol punt de l'Estat espanyol tingui dret a expressar-se en català si així pot defensar millor la seva posició.