Aigües de Barcelona ha finalitzat les proves de reducció de pressió de la xarxa per preparar-se per si la sequera continua agreujant-se. El resultat, segons la companyia, és arribar a estalvis del 7,6% del consum sense que s'hagin produït incidències. Això sí, en principi, es tracta d'una mesura que només s'activarà si el Govern declara l'emergència i en aquells municipis on se superi la dotació màxima.
 

Només es pot arribar a notar als pisos més alts

La reducció de la pressió de la xarxa és una mesura molt més efectiva que els talls d'aigua. No només reparteix de manera equitativa l'estalvi, sinó que evita posar en perill aquells trams de la xarxa més antics que podrien patir en el moment de tornar a fer circular l'aigua.

És l'opció que també defensa Aigües Ter Llobregat, l'ens encarregat de l'abastament en alta: ""És millor que deixar que les canonades es quedin sense aigua", assegura el seu director general David Vila. Això sí, adverteix que s'ha de fer de manera diferenciada segons la tipologia urbanística. "Hi ha municipis amb blocs més alts, i on la reducció de la pressió no pot ser tan elevada perquè afectaria als pisos situats a més alçada", afegeix.

La passada primavera, segons va avançar Nació, ciutats mitjanes com Manresa i Vilanova i la Geltrú van assajar amb èxit aquesta alternativa. En aquests casos, les companyies parlaven d'estalvis més modestos que situaven entre l'1 i el 2%. També Agbar va reconèixer fer proves en una desena de municipis de comarques com el Maresme, el Vallès Oriental, el Garraf i l'Anoia.

En el cas d'Aigües de Barcelona, que dona servei a una trentena de municipis de l'àrea metropolitana, les proves de reducció de pressió van afectar 15 dels 160 sectors amb els quals es divideix la xarxa. Es van realitzar entre el setembre i l'octubre i no van generar cap mena d'incidència ni queixa. De fet, segons Josep Lluís Armenter, coordinador de sequera de la companyia, només es pot notar lleugerament en els pisos més alts.

[noticiadiari]2/264871[/noticiadiari]
 

Limitat als municipis amb sobreconsums

Aigües de Barcelona, en principi, no té previst reduir les pressions a curt termini. "Actuarem segons el pla operatiu marcat pel regulador, que és l'Àrea Metropolitana de Barcelona", expliquen fonts de la companyia.

En aquest sentit, no es faria si el Govern no activa l'emergència per sequera i només en aquells municipis que tinguessin consums per sobre dels 200 litres per habitant i dia. En el cas de la fase intermèdia de preemergència -que el Govern va anunciar aquest dimarts-, caldrà veure si es rebaixa respecte als actuals 230 litres de l'excepcionalitat.

Per la seva banda, el director de l'ACA, Samuel Reyes, va fer una crida a estendre la mesura al conjunt de l'àrea metropolitana per aconseguir un major estalvi, però reconeixent que només es tractava d'una recomanació, ja que no tenen competències en aquest àmbit.
 

Regeneració: del Besòs al Llobregat

L'actual sequera ha provocat que la regeneració a Catalunya hagi batut rècords històrics (l'any passat es va arribar a 70 hm3). Destaca especialment la depuradora del Prat de Llobregat que, després d'un tractament terciari, permet reutilitzar aigua per al reg agrícola, usos ambientals, municipals i, com a novetat de fa pocs mesos, bombar-la aigües amunt per reaprofitar-la com a recurs prepotable.

Aigües de Barcelona voldria replicar aquesta operació al Besòs, en una actuació que xifra en 1.500 milions d'euros. Des de l'ACA s'hi està d'acord, però no es preveu que sigui una realitat abans del 2030. "Abans cal construir dues potabilitzadores, a Barcelona i Montcada, per valor de 100 milions d'euros", va assegurar el dimarts el director Samuel Reyes.

[impacte]