[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Laura Borràs no ha tingut altre remei que deixar caure la seva mà dreta, Francesc de Dalmases. L'incident entre el dirigent amb el qual manté més confiança política i una periodista a qui va intimidar després que no li agradessin les preguntes que es van fer a Borràs al FAQS de TV3 ha acabat costant a Dalmases la vicepresidència de Junts i la condició de portaveu de la comissió de control de la CCMA. L'encara diputat, que s'haurà de sotmetre també a un procés per incompliment del codi de conducta de la cambra amb el llast de la dimissió i l'informe intern de Junts, volia ser l'home fort del partit en la relació amb els mitjans i també el principal contrafort de Borràs en la seva acció política, però no ho podrà ser. O, si més no, de forma visible i sense que això molesti molts dirigents del partit.

En lloc d'admetre els fets, que va publicar primer aquest diari, que van ratificar diversos testimonis, un informe de la CCMA, un procés que el va acabar expulsant del Grup de Periodistes Ramon Barnils i, finalment, l'inequívoc informe intern de Junts, elaborat per la prestigiosa advocada Magda Oranich i també avançat per NacióDigital, Dalmases s'ha dedicat a encadenar errors. I han estat imperdonables i gens coherents amb qui alça la bandera d'una democràcia més sana i superadora dels pitjors tics de l'espanyola. No es va disculpar bé -va usar la gens sincera fórmula del "si algú s'ha sentit ofès"-, va insistir a negar els fets, ell i la mateixa Borràs van pressionar la periodista del FAQS perquè rebaixés la seva versió i, finalment, ha acabat atacant Oranich, a la qual també van pressionar de forma grollera.

Un cúmul de despropòsits i males pràctiques que feien insostenible la situació, ja que se sumaven també a pressions documentades a altres treballadors dels mitjans públics i a diputades del seu propi grup que se n'han queixat aquests dies en privat i que, per ara, han preferit no denunciar-ho. El diputat s'havia quedat sense defensa pública i només una colla de fanàtics i perfils falsos l'avalaven aquests dies a les xarxes mentre, abraçant el trumpisme de manual, difonien fake news de tota mena, atacaven els mitjans i els periodistes o a una persona de la inqüestionable trajectòria d'Oranich. A ella no se li pot atribuir precisament lawfare o perseguir independentistes.

A l'executiva d'ahir a la tarda, convocada d'urgència i on Dalmases no hi va ser al·legant problemes de salut, Borràs va haver de cedir i deixar-lo caure perquè el clam a Junts feia insostenible mirar cap a una altra banda o remetre l'informe de l'advocada a la comissió de garanties i guanyar temps. Per més que, en l'interès de preservar el partit i la seva líder, alguns mitjans, mediàtics del procés o dirigents haguessin intentat des del primer dia relativitzar o menystenir un comportament que no era acceptable. No ho era -com tampoc ho han estat els d'altres polítics abans-, perquè va més enllà del que es pot tolerar en la relació, sempre complexa i amb tensions, entre uns polítics que intenten mantenir en peu un relat que els afavoreixi i uns periodistes que fan la seva feina preguntant, informant o opinant amb més o menys encert però gairebé sempre amb honestedat. A aquests últims se'ls pot criticar, és clar, però no intimidar des de la posició de força que dona ser vicepresident d'un partit del Govern, portaveu a la comissió de la CCMA i, a més, un home. El que ha passat amb Dalmases ha de ser una lliçó. D'uns per fer-se respectar més i dels altres per mirar-s'hi més abans de pressionar o esbroncar.   

Dilluns vaig pronosticar que Borràs intentaria protegir-lo perquè se sentia forta després de la consulta sobre la continuïtat o no de Junts al Govern, però que Jordi Turull s'hauria de pronunciar. Com en la consulta, de nou no ho ha fet de forma pública, però internament no s'ha amagat i ha deixat fer els qui en tenien prou. El cas és que la mala gestió de Dalmases, bàsicament pels atacs de dilluns al matí a Oranich, l'havia convertit ja en indefensable i ha acabat desarmant a Borràs. En el tram final d'aquest procés s'ha fet també evident que la robustesa interna de la presidenta, ahir molt tocada, no és la que havia aparentat els darrers dies.

La presidenta de Junts ha estat hàbil per dur l'aigua al seu molí, però el resultat de la votació en que va guanyar còmodament sortir del Govern després que ella i els seus afins, també Dalmases, fessin una intensa campanya no era només cosa d'ella i va produir un cert miratge. Carles Puigdemont, que va ser clau per decantar la balança amb un retuit i animant els seus afins, li havia permès atribuir-se més força de la que té. El president a l'exili li va regalar tot l'espai perquè prefereix aparentar que els temes del partit no van amb ell i que ja no hi té cap protagonisme, a diferència del que passa amb el dia a dia polític del país, on ha accentuat el seu rol opositor al govern d'Aragonès.

Borràs semblava, doncs, recuperada de les derrotes que, en les eleccions per l'aparell del partit li va propinar Turull, però els errors de Dalmases, que també són els seus perquè políticament són ben bé el mateix i exhibeixen una forta lleialtat i coordinació, li han mostrat els límits. Castigant-lo a ell, la castiguen també a ella i li envien un missatge: la gestió de la pluralitat del partit no es pot fer des del messianisme i l'exigència d'una adhesió acrítica. "Així no podem continuar", proclamaven fa setmanes els dirigents del partit sobre la situació que es vivia al Govern. I es va acabar. L'"així no podem continuar" es va tornar a escoltar ahir. En aquest cas, adreçat a Borràs i al seu pinyol. 

» El cas Dalmases, com la consulta, fan evident les tensions internes a Junts. I en aquest context, el partit haurà de decidir si s'asseu o no a negociar uns pressupostos que Jaume Giró va deixar més que embastats. Avui publiquem en exclusiva com es repartien entre les conselleries els diners de què la Generalitat pot disposar el 2023, que són 3.000 milions d'euros més. L'equilibri entre les d'ERC i les que tenia Junts es mantenia de forma gairebé matemàtica. No aprovar-los serà un problema per Aragonès, que afronta altres dificultats com ara la crisi a la cúpula dels Mossos. 
 

---

Avui no et perdis

» Borràs, tocada: què implica que Dalmases deixi la vicepresidència de Junts?; per Oriol March.

» Fil directe: «Dalmases, Turull i la teranyina»; per Joan Serra Carné.

» ERC, CUP i comuns acorden un text per activar la revisió de l'actitud de Dalmases al Parlament; per Carme Rocamora.

» Exclusiva | Així es repartia el pressupost de 2023 que Jaume Giró va deixar a punt; per Ferran Casas.

» Crònica: «Més tocar de peus a terra»: el missatge dels empresaris a Aragonès; per Pep Martí.

» Joan Ignasi Elena defensa al Parlament que els Mossos han de tenir «orientació política»; per Bernat Surroca i Carme Rocamora.

» Crònica | L’alcalde de Premià de Dalt fuig d’estudi davant la protesta popular pel cas Desokupa; per David Cobo.

» Opinió: «Cau WhatsApp i el món s'enfonsa»; per Alba Carreres.

» Primícia | Victòria contra l'explotació en un camp de maduixes del Maresme; per David Cobo.
 

---

 El passadís

El debat organitzat per Pimec aquest dimarts entorn els pressupostos catalans per al 2023 va ser animat. Hi van participar set dels vuit partits presents al Parlament. Hi va haver una absència destacada: la CUP va declinar participar-hi. El debat va servir també per escenificar les tensions existents entre ERC i Junts. Un moment especial de l'encontre va ser quan el diputat Ramon Tremosa, de Junts, va etzibar: "Ens han fet fora del govern". Ho va argumentar dient que apartar Laura Borràs de la presidència de la cambra i fer fora Jordi Puigneró del Govern equivalia a una ruptura. Lluís Salvadó, d'ERC, li va preguntar quant duraria Podem a l'executiu espanyol si en un debat de política general plantegés una qüestió de confiança a Sánchez. Després, en les converses informals posteriors, Tremosa assegurava que la decisió de destituir Puigneró impedia que els partidaris de romandre, com ell mateix, a l'executiu poguessin guanyar. Explicava que en les trobades amb militants de Junts el cessament de Puigneró va decidir molts canvis: "Si no, el 'sí' a continuar hagués obtingut un 80%", afirmava. Mai ho sabrem del cert.

Vist i llegit

Enfrontament mediàtic al Madrid de l'opinió publicada per la guerra d'Ucraïna. Pablo Iglesias, exlíder de Podem i ara director del podcast la Base, ha respost amb contundència les afirmacions del periodista de La Vanguardia, Pedro Vallín, que ha relacionat l'exvicepresident del govern espanyol i el seu equip amb Vladimir Putin. Iglesias, visiblement enfadat, ha carregat contra Vallín, amb qui fins ara l'unia una forta amistat. "Amb el fàcil que seria admetre que qualsevol de nosaltres es pot equivocar i així no quedar com un gilipolles", sentenciava Iglesias en el programa del podcast d'aquest dilluns passat. I què havia dit Vallín? Havia escrit un dens article citant-ne un altre de la Base que descrivia els atacs russos contra la població russa d'Ucraïna d'una manera que, per al periodista, denotava el "fusarisme" (una tendència il·liberal des de l'esquerra) d'Iglesias i el seu equip. El rebombori ha encès molts militants de Podem contra Vallín. Aquest ha arribat a admetre que ni escolta ni segueix el podcast d'Iglesias. A més, un altre periodista damnificat: Enric Juliana per recomanar l'article del seu company. Iglesias, que havia presentat el diari del grup Godó com a progressista, carregava contra ells i titllava Juliana "d'indecent" des del programa i abans en una piulada. Ball de bastons i relacions trencades.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1905, Suècia va reconèixer la independència de Noruega, que se n'havia independitzat en exercici del seu dret a l'autodeterminació després que el 1814 quedés incorporada a la corona sueca malgrat que amb un elevat autogovern. Els noruecs es van declarar independents unilateralment el juny de 1905 i això va fer que els suecs els declaressin en rebel·lia (oi que us recorda alguna cosa?). El pols va acabar amb la convocatòria d'un referèndum pactat a l'agost, que el "sí" va guanyar amb una majoria amplíssima. Al setembre es va negociar el repartiment d'actius i passius i els termes de la dissolució de la unió, que a l'octubre el parlament noruec primer i el suec després van ratificar donant peu a la renúncia a la corona de Noruega per part del rei de Suècia. Aquest documental us permetrà atansar-vos al país escandinau.

 L'aniversari

El 26 d'octubre de 1916 naixia a Jarnac, a França, el polític francès François Mitterrand, que va morir a París el 1996. Mitterrand, de militància socialista, va ser president de la república entre 1981 i 1995. Aquest advocat, que de jove va militar a l'extrema dreta catòlica i va col·laborar amb el govern filonazi de Vichy, va formar després part de la resistència i amb el triomf aliat va entrar a formar part del govern del general De Gaulle. El 1950 ja era ministre i el 1971 el van triar líder dels socialistes francesos malgrat que tenia un tarannà conservador en molts aspectes.

El seu mandat, contradictori en alguns aspectes, va estar marcat per la Guerra Freda, la caiguda del Mur de Berlín i el creixement econòmic de França, que es va situar com una de les potències capdavanteres d'Europa. Us deixo el programa de Catalunya Ràdio En Guàrdia! de l'any passat, amb motiu del 40 aniversari de la seva arribada al palau de l'Elisi. L'espai d'Enric Calpena va convidar el nostre company Pep Martí, que també és historiador, a parlar de la seva figura.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l