Muniaio té 93 anys, és viudo, s'ha quedat sense casa, i plora perquè les fotos s'han banyat i no te cap record de maiaia.
— Abril (@AbrilAubalat) September 2, 2021
No puc parar de plorar
Una d'aquestes històries humanes que toquen el cor és la que relata Abril Aubalat, una veïna de la població, a través del seu Twitter on explica, desolada, com el seu avi, vidu, ha perdut totes les fotos de la seva dona. Les fotografies, banyades en qüestió de minuts. Els records arrasats per una tempesta virulenta com les que no s'havien vist mai a Alcanar.
La resposta i l'allau de solidaritat que han respost a la colpidora història de les fotos perdudes de l'avi de l'Abril ha estat igual d'emocionant. Mar Mascaró, il·lustradora, s'ofereix a fer, a partir d'alguna imatge que conservin, un retrat ben gran de l'àvia: "Tan gros com vulgui".
També fotògrafs volen ajudar-la a reconstruir imatges o restaurar-les en la mesura que sigui possible o bé digitalitzar-les, si algun familiar conserva algun retrat ni que sigui amb la iaia en segon pla.
Una reacció de la gent igual d'emocionant que la història de l'avi de l'Abril. I és que darrere de les catàstrofes ambientals i els danys materials s'hi amaguen petites històries humanes, tristeses de l'ànima, que fan més mal que qualsevol pèrdua material.
De ben segur que avi i neta han rebut l'escalf i els ànims de gent d'arreu disposats a ajudar-los i no oblidaran mai l'ajut desinteressat de la ciutadania davant els ensurts i les inclemències del temporal i de la vida.