Aquesta temporada juga amb el juvenil i el primer equip del seu club, al que va debutar amb 12 anys. A més, vol ser al mundial absolut del Japó, que se celebra al maig. NacióDigital ha parlat amb ella per conèixer com gestiona l'èxit i la pressió a una edat tan jove i quins són els seus pròxims objectius, tant en l'àmbit esportiu com personal.
- T'esperaves aquest 2021? Com el definiries?
- Ha estat un gran any, increïble, de somni, i totalment inesperat, fruit del treball dur i sacrifici. Jo només m'esperava anar convocada per l'europeu juvenil, i he acabat anant al mundial junior i als Jocs Olímpics, que eren un somni. Tornar d'Israel amb l'or mundial i el premi de millor jugadora, i de Tòquio amb la plata olímpica, és una sensació inexplicable.
- Quina de les tres distincions del 2021, entre col·lectives i individual, té més valor per a tu?
- La medalla de plata als Jocs Olímpics de Tòquio té molt valor. Ha estat la primera competició amb l'absoluta i, a més, és un esdeveniment que es fa cada quatre anys i aglutina tots els esports, i això li dona molt de prestigi.
- Com et defineixes dins del terreny de joc? Quin és el teu estil?
- Busco molt llançament i, per tant, soc tiradora, però també m'agrada organitzar el joc per aconseguir moure l'equip i donar ritme quan ataquem. On em sento més còmoda és de central.
- Com et vas iniciar en el waterpolo?
- Jo volia fer futbol, però la meva germana, que és del 2002, va començar a fer waterpolo mentre jo, amb set anys aleshores, feia cursets de natació al Club Natació Rubí. Quan ella ja feia un any que jugava al club, em va convèncer d'anar-ho a provar i ja vaig començar.
[noticiadiari]90/10245[/noticiadiari]
- On et sents més còmoda: a la selecció absoluta, a la júnior o amb les de la teva edat?
- M'he sentit molt bé amb les júniors, ja que són noies amb una edat similar a la meva, i tot i que jo era la més petita, la més gran era del 2001. Hem conviscut més d'un mes i hem fet molta pinya. Això s'ha reflectit en un or mundial amb un estil de joc molt vistós. Amb l'absoluta també vaig estar molt bé i em van cuidar molt però van ser menys dies.
- Com portes pressió de l'esport d'alt nivell?
- Estic molt tranquil·la perquè jo em mentalitzo i em concentro només per jugar bé, fer un bon paper, aprendre de les meves companyes i entrenadors i a gaudir molt. Formar part d'un equip que juga bé és molt satisfactori i et fa oblidar tot el que hi ha a fora.
- La teva germana, l'Ariadna, juga al Sant Andreu, però coincidiu a la selecció. Gaudeixes més jugant contra ella o al seu costat?
- M'agrada molt més al seu costat. Hem jugat juntes al Rubí i a la selecció júnior, i es nota molta connexió, ens entenem molt. Si la tinc al meu equip m'ho passo genial i em transmet molta confiança. És molt especial jugar amb la teva germana.
.jpg)
Elena Ruiz, després de rebre la medalla de plata als Jocs Olímpics de Tòquio. Foto: Cedida
- Tenint en compte l'or mundial i la plata olímpica, el sisè lloc a l'europeu juvenil és un mal resultat?
- És un resultat millorable. Vam jugar bé, però per detalls no vam aconseguir classificar-nos a les semifinals. Fa dos anys aquesta selecció va ser campiona d'Europa, i ara, passant del primer al sisè lloc, t'adones que ningú regala res i s'ha de continuar treballant.
- Com és, per a una noia de 16 anys, jugar contra noies i dones de molta més edat que ella?
- Es nota molt. Tenen molta experiència i més força, i el ritme de joc és molt més ràpid. A més, el rival sap predir realment bé el pròxim moviment que faràs. Tot i això, les meves companyes, tant del júniors com de l'absoluta, han posat molt de la
seva part i m'he pogut adaptar molt bé al ritme de competició.
- Quin paper juguen els teus pares i els teus entrenadors perquè no et pugi l'èxit al cap? Què et diuen?
- Que segueixi treballant, que falten molts campionats per jugar i que la victòria és transitòria, tal com es va mostrar a l'europeu juvenil. Em recolzen en tot moment i m'ajuden a no frustrar-me quan perdo i a no refiar-me quan guanyo.
[noticiadiari]90/9910[/noticiadiari]
- Actualment, com compagines el waterpolo d'alt nivell amb els estudis?
- Faig el batxillerat científic al CAR, on t'adapten el temari i els horaris segons el calendari amb el club i la selecció. Al juny espero treure'm el títol i fer la selectivitat. Actualment de vuit a onze faig classe, i després faig entrenament al CAR fins a dos quarts de tres. Els dilluns, dimarts i dimecres torno a fer classe d'un quart de quatre a dos quarts de sis, i de vuit del vespre a deu tinc entrenament amb el club, menys un dia per setmana que ens donen lliure.
- Què t'agrada fer en el teu temps lliure?
- Aprofito per dormir i descansar, o quedo amb amigues per desconnectar. A banda, també m'agrada el futbol i escolto molta música.
- El waterpolo femení pot arribar a ser professional?
- És molt difícil dedicar-se professionalment al waterpolo femení, i en cas que poguessis, no t'hi pots dedicar tota la vida i fa falta tenir sortides per quan acabes la carrera. A mi m'encantaria, a partir de l'any que ve, estudiar infermeria.
- Quines són les fites per aquesta temporada amb el Club Natació Rubí?
- Tant a Copa Catalana com a la lliga crec que ens hem de trobar entre els cinc o sis primers classificats. Hem d'intentar treure el màxim de punts contra els equips més forts com el Mataró i el Sabadell i guanyar el màxim de partits contra la resta.
[noticiadiari]90/9802[/noticiadiari]
- En l'àmbit internacional, quin és el pròxim objectiu?
- Al maig hi ha mundial absolut a Fukuoka, al Japó. M'encantaria anar-hi convocada. L'objectiu és estar entre les millors seleccions, i si es pot guanyar l'or amb mi a l'equip, doncs seria espectacular.
- Quin és el teu somni més gran en el món del waterpolo?
- Ara que tinc l'or a l'europeu juvenil i l'or al mundial júnior, em faria molta il·lusió aconseguir l'or olímpic. Tot i això, qualsevol títol amb la selecció absoluta ja seria un somni.
