La crisi econòmica i, en conseqüència, les retallades que ha patit el sistema sanitari, els desnonaments i les complicades manifestacions on alguns comportaments han posat en entredit el respecte als drets humans per part d'alguns membres de les forces de seguretat, han estat els principals problemes amb què va batallar Amnistia Internacional a Catalunya l'any passat.

Amnistia Internacional Catalunya ha celebrat la seva Assemblea General, la 21ena, a Tarragona aquest dissabte. Un dels cofundadors del grup d'activistes d'AI a Tarragona, Santiago Camós Costa, ha obert l'assemblea i ha fet un repàs dels 35 anys del grup a la demarcació, un dels més antics de l'estat espanyol. Representants de grups locals i activistes de l'organització de tot Catalunya s'han reunit a l'Hotel d'Entitats de Tarragona per fer balanç de les accions de 2014, aprovar el pla d'acció i el pressupost per al 2015 i elegir president i 4 vocals del comitè executiu i 3 vacants del comitè de control i assessorament financer. 

Maria Canyadas, actual presidenta d'Amnistia Internacional Catalunya ha optat a la reelecció. Fa quatre anys que ocupa el càrrec al comitè executiu i confia en poder completar un cicle de 6 anys, el màxim que permeten els estatuts de l'entitat. "Cada cop hi ha més feina a tot arreu", ha dit la presidenta. Canyadas ha remarcat els contactes "constants" que mantenen amb les autoritats i "la tasca en incidència política" que fan en totes les àrees que cobreix Amnistia internacional. Canyadas ha assegurat que sempre s'han trobat "molta receptivitat" a les administracions i la mediació ha servit molts cop per canviar els programes polítics. 

"Una crisi de drets humans"

La feina però és cada cop més gran. Com ha apuntat Adriana Ribas, coordinadora Amnistia Internacional Catalunya, l'organització està davant "un repte" perquè els conflictes a nivell internacional segueixen creixent, "en condicions absolutament crues i duríssimes" i amb la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial. A Catalunya i a l'estat espanyol la crisi econòmica s'ha convertit "en una crisi de drets humans". "Com a organització estem vivint un moment intents perquè vivim una regressió en matèria de drets humans", ha lamentat Ribas. 

Amb un ull posat en la col·laboració internacional, Amnistia ha hagut de fer un "esforç" a Catalunya i a l'estat espanyol per lluitar pels drets de l'habitatge, afectat per la crisi bancària i els desnonaments; de la salut, desgastat amb les retallades del sistema sanitari; i de la llibertat d'expressió, manifestació i reunió, tocat de mort per la nova llei de seguretat ciutadana del govern espanyol i ferit per alguns casos de maltractaments que han esquitxat les forces de seguretat. "Els drets econòmics, socials i cultural, per la seva fragilitat de fer-los demostrables davant dels tribunals, són els primers en ser vulnerats", ha denunciat la coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya que també ha advertit de la regressió de drets que suposa la recent reforma del codi penal i que contradiu estendards internacionals.

«Stop Tortura» i «El meu cos, els meus drets»

Amnistia Internacional prepara per a aquest any 2015 dues gran campanyes. 'Stop Tortura' és ja una acció "clàssica" de l'organització centrada en evitar els maltractaments i la violència contra les persones arreu del món. 'El meu cos, els meus drets', és una campanya per reclamar que es reconeguin com a drets humans els drets sexuals i reproductius. "Que les persones puguin decidir quan tenir fills, quants tenir-ne i amb qui tenir-ne. És una qüestió que ens preocupa a països com a El Salvador o Nicaragua però també a Espanya", ha dit Ribas. La coordinadora ha recordat que el 2014 ha estat un any "bastant intents" en aquesta lluita per l'avantprojecte de llei de l'avortament que ha quedat suspesa però ha insistit en què "encara hi ha algunes mesures legislatives del govern espanyol sobre l'avortament que tenen impacte sobre drets humans". 

Malgrat la crisi Amnistia Internacional continua tenint un increment en el número de socis. A Catalunya ja s'han superat els 14.000. Ribas ha agraït el suport dels activistes i col·laboradors perquè ha recordat que l'organització es finança exclusivament de les quotes dels seus socis i rebutja qualsevol tipus de subvenció. 

Aquest creixement moderat s'ha notat també a Tarragona on en els darrers dos anys han aconseguit 200 nous socis. Són ara més de 900. El grup d'Amnistia Internacional a Tarragona organitzarà aquest any un concurs de curtmetratges amb els drets humans com a temàtica. L'objectiu és poder arribar encara a més gent i sobretot al jovent.