La UPF assegura que vol reconèixer la seva "dilatada trajectòria acadèmica i intel·lectual", amb "valuoses anàlisis sobre la interrelació entre gènere, raça i classe social". També la seva activa militància en la defensa dels drets civils, la justícia, la igualtat i la llibertat de les persones.
La seva infància va estar marcada per les Lleis de Jim Crow que privaven la població afroamericana de drets civils i imposaven la segregació racial als espais públics, com escoles i transport públic, del sud dels Estats Units. Des de petita, va ser testimoni de la discriminació al barri on residia, on el Ku Klux Klan va dinamitar nombroses cases de ciutadans afroamericans.
Davis va formar part del Comitè Coordinador No Violent Estudiantil i va ser pròxima al Partit de les Panteres Negres. També va militar al Partit Comunista dels Estats Units. Una militància que li va costar la feina a la Universitat de California a Los Angeles el 1970.L'activista va ser jutjada acusada de facilitar una arma a un pres que intentava fugir de la presó de Sant Quentin però finalment va ser absolta dels càrrecs.
