Anna Mercadé: «L'economia del país la suportem les dones, i ens mereixem un colideratge»

Anna Mercadé (Barcelona, 1949) és llicenciada en Filosofia i Lletres. Dirigeix l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç, que ara compleix deu anys i que ha estat pioner en l'estudi de la situació de la dona en el món econòmic. Acaba d'impulsar el lobby 50 a 50, que lluita perquè la dona ocupi el lloc que li pertoca en la governança empresarial.

En un any en què les principals organitzacions econòmiques renoven la seva direcció, un grup de dones organitzades exigeix el colideratge. Mercadé va viure a casa el preu de la desigualtat quan la seva mare, Dolors Ferrando, va haver de renunciar a la seva carrera de cantant d'òpera per tenir cura dels fills.

- Es compleixen deu anys de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç. Quina ha estat la seva tasca?

- És un aniversari molt important. Quan vam començar, no hi havia indicadors sobre la situació de la dona en el món de l'empresa, quant guanyen, on estan situades... Vam ser pioneres i en això cal agrair que Miquel Valls, el president de la Cambra, ens va donar suport. Vam elaborar uns indicadors que posessin xifres sobre la taula i així quantificar econòmicament la pèrdua de talent femení que suposa que any rere any les dones estudiïn, treguin les millors notes, siguin el 60% de llicenciades, però que una tercera part d'elles llancin la tovallola.

- I això per què?

- Perquè la cultura empresarial encara és obsoleta, presidencialista, sense horaris europeus. L'organització de les empreses està establerta en visió masculina.

- Què vol dir visió masculina?

- En general vol dir que el més important és el treball rendible, fer carrera prestigiosa econòmicament i socialment, obtenir càrrecs i guanyar diners.

- I les dones no comparteixen, ni que sigui en part, aquesta visió?

- Quan una dona entra en una empresa amb unes regles de joc masculines, sovint es masculinitza. Hi ha dones que llancen la tovallola no només perquè tenen fills, sinó perquè hi ha un sostre de vidre, un sistema que no va amb la nostra manera de ser.

"Les empreses amb més dones a l'equip de direcció han resistit millor la crisi"

- Quan una dona crea una empresa la crea diferent?

- Sí. Ho fa generant equips, amb una visió horitzontal. Hi ha estudis d'institucions rellevants que demostren que les empreses que tenen més dones a la cúpula funcionen millor i són més rendibles. Ho asseguren treballs elaborats per la Universitat de Harvard i consultores com Catalys i McKenzie. Hi ha una dada clau: quan ha vingut la crisi, les empreses amb més dones als equips de direcció han resistit més. Els bancs amb més dones van saber trobar eines eficaces per afrontar-la. Tenim més intel·ligència emocional, som bones conciliadores, sabem compartir el poder.
 
- No és la seva una visió edulcorada?

- Gens edulcorada. Ara, és cert que hi ha hagut dones que s'han adaptat a unes normes establertes. Si es troben dues dones entre vint homes, com vols que es tornin?

"Un 60% de llicenciats són dones, però només hi ha un 4,5% d'altes directives"

- Doni'm algunes dades que siguin clares sobre el sostre de vidre.

- Tenim el mapa de totes les empreses privades de Catalunya. El que hem detectat és que la majoria de llicenciades a Catalunya són dones (el 60%) i a mesura que vas pujant en la piràmide vas veient que es va reduint el percentatge. En la franja d'estudis en MBA ja són només el 25%. Per fer el MBA cal estar deu anys havent treballat de directiva, són uns cursos caríssims i se solen fer divendres i dissabte. I et plantes en 35 anys, que és quan les dones tenen fills. En càrrecs directius, són l'11%. Si pugem al consell d'administració, ja és tan sols el 8,2%. A la cúpula, on hi ha els grans directius, només hi ha un 4,8% de dones. És molt fort i suposa una pèrdua enorme de talent femení. Només hi ha un 24% de catedràtiques, tot i l'alt percentatge de professores universitàries.

- L'Institut Català de la Dona els va encomanar un estudi sobre el treball domèstic.

- Sí, i si es quantifiqués econòmicament, pujaria el PIB un 24%.  

- En relació a altres països, com està Catalunya i l'estat espanyol?

- Catalunya -i l'estat espanyol- està pitjor en la major part dels indicadors. És on es donen menys diners per tenir fills, no hi ha guarderies gratuïtes i per accedir-hi has de ser pobre de solemnitat. Que estem parlant de sous de 800 euros i la guarderia te'n costa 500... Tot és molt pervers. A Catalunya tenim indicadors molt similars a Espanya, com aquesta tercera part de llicenciades que tiren la tovallola. Aquí hi ha un punt més elevat de dones actives en el mercat de treball si el comparem amb Extremadura, per exemple. Pel que fa a llocs directius, en molts països europeus s'han establert quotes. Som a la cua d'Europa. Per això som els qui tenim menys fills.  

- Aquest és un any de relleu a les grans corporacions econòmiques del país: la Fira, Foment del Treball, la Cambra de Comerç... I amb aquestes, apareix la plataforma 50 a 50. Què pretenen?

- Som una plataforma que lluita perquè les dones entrin en els consells d'administració i en les juntes d'aquestes entitats. El procés de renovació a les organitzacions econòmiques ha d'incloure el concepte de 50 a 50 i un relleu generacional. La dona ha d'entrar de ple en el lideratge empresarial. I per incidir-hi vam decidir muntar un lobby al marge de l'Observatori de la Cambra. L'economia del país la suportem les dones i ens mereixem un colideratge.
 
- Quan s'observa un ple d'aquestes corporacions, el domini de senyors encorbatats és abassegador.

- I tant! A la cúpula de la Cambra només hi ha quatre dones al ple. A Foment del Treball, només una: Helena de Felipe. A la Pimec, que acaba de renovar la direcció, ara n'han inclòs alguna més, però també són una minoria absoluta. Això representa el teixit productiu de Catalunya? És igual quan parlem del Círculo Ecuestre o del Cercle d'Economia.

"A la Cambra només hi ha quatre dones al ple, a Foment només una dona a la cúpula. Això representa el teixit productiu del país?"

- La igualtat té més terreny per guanyar a l'"upper Diagonal" que en el teixit associatiu més menestral o popular?

- A tot arreu, però més a dalt de tot.

- El seu objectiu és presentar una candidatura a la Cambra, integrar-se en alguna o conscienciar sobre el repte de la paritat?

- L'únic objectiu és fer que es prengui consciència del problema. No estem en cap candidatura. En el cas de les cambres, es tracta d'una entitat d'interès públic legalitzades pel govern. La Cambra de Comerç és un patrimoni del poble català.

- Hi ha gent que es pregunta per a què serveixen les cambres. Què els diria?

- Són molt importants, però és cert que hi ha desafecció sobre la funció de les cambres. Una cambra ha de funcionar com un parlament de les empreses, des dels autònoms a la gran empresa passant per petits i mitjans empresaris. Cal que la gent s'impliqui molt més en el seu funcionament i que participi en els processos electorals d'aquestes entitats.

- Hi ha més dones directives ara que fa uns anys o es va retrocedint?

- Recular no, però ja fa uns anys que hi ha un estancament. Hem augmentat en una franja, això sí, en els llocs just per sota dels alts càrrecs, que són les que fan funcionar les empreses. 
 
- Que l'alcaldessa de Barcelona sigui una dona ha suposat una inflexió?

- Ha estat un fet positiu, com és tot el que suposa que una dona arribi al lideratge. Com també ha estat positiu que a Santa Coloma hi hagi Núria Parlon i a l'Hospitalet Núria Marín.

- Com valora que el nou govern espanyol tingui una majoria de dones?

- És un altre indici positiu. No tant pel fet que s'hagi triat un gran nombre de dones, sinó també pel perfil escollit, d'una gran categoria professional. Com també cal esmentar la paritat del govern Torra. Nosaltres vam demanar al president, abans que formés govern, que fes una aposta clara per la paritat. En un primer moment no va ser possible perquè es va incloure els dirigents polítics empresonats, però en la remodelació posterior sí.

- Vostè és una feminista històrica. Com va començar a comprometre's per la igualtat?

- Jo vaig viure a casa la desigualtat de petita. La meva mare era una gran cantant d'òpera, Dolors Ferrando, que va haver de renunciar a la seva carrera per pujar els fills. Veia com el meu pare donava diners a la mare per anar a comprar i vaig tenir clar de petita que això a mi no em passaria.

- Va ser una jove activista en els moviments feministes dels anys setanta.

- Uns anys en què érem molt poques en una Barcelona molt grisa de les acaballes de la dictadura. Necessitàvem permís fins i tot per treure'ns el carnet de conduir! Vaig tenir la sort de conèixer dones com la Magda Oranich i la Maria Aurèlia Capmany i vaig treballar en la secretaria de la dona de l'Associació d'Amics de les Nacions Unides, al carrer Fontanella. Després ja no he parat, vaig implicar-me molt en la creació d'associacions de dones als barris i vaig crear el Centre Tècnic de la Dona, que va ser molt important en la formació, un centre pioner, com també a la Fidem (Fundació Internacional de la Dona Emprenedora), una entitat que va crear microcrèdits per a la dona emprenedora. La Maria Aurèlia Capmany em deia que jo era una revolucionària, però crec que només he estat una persona que ha reaccionat davant el que he cregut que és injust.