[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Donald Trump no les té totes. Després de perdre les eleccions presidencials contra Joe Biden fa dos anys, al líder populista i republicà ja li cantaven les absoltes, més encara després de l'espectacle del dia de reis al Capitoli. Ell, però, va dir que aguantaria quatre anys fora de la Casa Blanca, que ho tornaria per intentar un segon mandat i que convertiria la presidència demòcrata en un parèntesi. Trump ha resistit, però les eleccions de mig mandat al congrés i al senat dels Estats Units no han anat tan bé com esperava als candidats que ell promovia i a les files republicanes el governador de Florida, Ron DeSantis, s'està fent un espai i aspira a tot a Washington. 

I com que Trump no les té totes ja ha fet el pas per ser candidat dels republicans a les pròximes eleccions presidencials. El mandat de Biden no està sent fàcil i els canvis que havia promès no s'estan produint a la velocitat esperada. La gestió de la pandèmia, la crisi d'inflació i la guerra d'Ucraïna estan complicant els plans i obligant a reprogramar objectius. Res que no els passi a tots els governs occidentals i que a tots els genera desgast.

Més enllà de les pugnes que ara s'obriran al Partit Republicà i del dubte més que raonable sobre si Biden optarà o no al segon mandat atès els dèficits d'atenció que han alarmat alguns analistes els darrers temps, el futur de Trump és un termòmetre als populismes. L'expresident dels EUA ha begut de la desafecció política, del desprestigi de la política clàssica i dels grans mitjans de comunicació i va arribar a la Casa Blanca prometent, com fa sempre l'extrema dreta, solucions fàcils a problemes complexos. Ja fos la immigració, la crisi climàtica, la desindustrialització o la política exterior.

Els seus quatre anys a la Casa Blanca van demostrar que les seves receptes no donaven resultats, que més enllà d'enfrontar els ciutadans, afavorir a qui més té i muntar shows periòdics no funcionaven. El mateix va passar amb Jair Bolsonaro al Brasil, recentment derrotat per Lula per un estret marge. Trump va perdre fa dos anys i Bolsonaro ho ha fet fa unes setmanes, però el populisme i els discursos ultres estan, malauradament, a l'ordre del dia i les opcions liberals i progressistes no han trobat encara la fórmula per donar-hi resposta de forma hàbil i no dogmàtica.

Sovint els costa aterrar el seu llenguatge per connectar amb capes més àmplies de la ciutadania, dominar també el discurs emocional, i fer entendre que la igualtat d'oportunitats i que ningú es quedi enrere no va contra les llibertats ni contra la meritocràcia. Quan trobin la pedra filosofal, Trump i els seus epígons tindran menys a dir i no només seran derrotats perquè fan por o són cavall perdedor, com ens explicava Xesco Reverter fa uns dies. Per més pressa que tinguin a ser proclamats.  
 

---

Avui no et perdis

» Donald Trump hi torna: serà candidat a presidir els Estats Units el 2024; per Víctor Rodrigo i Pep Martí.

» El fracàs de Trump mostra l'esgotament de l'extrema dreta populista; per Pep Martí.

» La «crisi del míssil»: com l'OTAN ha evitat un salt al precipici; per Pep Martí.

» Dades: Només una comarca havia recuperat el 2021 el PIB previ a la Covid; per Roger Tugas.

» Dades: Quins són els municipis i comarques més rics de Catalunya? I a quins la Covid va fer reduir més els ingressos?; per Roger Tugas.

» El Govern defineix les línies dels pressupostos: escut social, transformació verda i prosperitat compartida; per Carme Rocamora.

» Entrevista a Sergi Perelló i Núria Ferrandis: «El model de CCOO i UGT no és de confrontació i això genera desafecció»; per Carme Rocamora.

» Per què la llei del «només sí és sí» està rebaixant algunes condemnes?.

» Presentada la primera querella criminal per tortures a Via Laietana; per Pep Martí.

» Opinió: «Memòria nacional»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Bronquiolitis: què és i com s'ha de tractar?; per Irene Ramentol.

» Canvi «brusc» de temps: més fred, pluja i neu a partir de divendres.

» Opinió: «Despechá»; per Montserrat Nebrera.

» Set perills de Tik Tok per preadolescents i adolescents; per Alba Carreres.
 

---

 El passadís

L'acte empresarial que es farà avui al Palau de Congressos de Barcelona en favor del corredor mediterrani aplegarà la flor i la nata de l'empresariat català i valencià, que viuen un dels moments de més proximitat de la història recent. L'acte, amb l'assistència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i dels presidents valencià, Ximo Puig, i de Múrcia, Fernando López Miras, oferirà una curiosa fotografia de governants socialistes, d'ERC i del PP. Però també reunirà, per primer cop des que es van convocar les eleccions a la CEOE, la cúpula patronal espanyola i la catalana, avui en conflicte. Està prevista l'assistència d'Antonio Garamendi, que opta a la reelecció, i de Josep Sánchez Llibre, president de Foment, molt distanciats. I de la vicepresidenta de Foment Virgínia Guinda, candidata alternativa a Garamendi. El Palau de Congressos serà també un bon lloc per buscar suports de cara a les eleccions internes del 23 de novembre.

 Vist i llegit

Gerardo Tecé descriu en un article a Ctxt.es la situació que viu Alberto Núñez Feijóo dins del PP. Sota el títol "Señor Borrego", Tecé presenta de manera descarnada el polític gallec com un presoner de la dreta "trumpiana" madrilenya, que conserva l'hegemonia del discurs i ha arrossegat Feijóo a fer seves les ocurrències d'Isabel Díaz Ayuso. La darrera el suposat perill d'una República Federal Laica impulsada per Pedro Sánchez. Tecé assenyala que la crisi sanitària madrilenya sí que pot estar erosionant Ayuso de manera considerable i que això pot ser la darrera esperança de Feijóo per no quedar arraconat pel sector més ultra.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1974 un centenar d'activistes catalanistes, socialdemòcrates i democristians es reuneixen a Montserrat, sota el lideratge de Jordi Pujol, per fundar-hi un nou partit: Convergència Democràtica de Catalunya. Fins a la seva hibernació el 2016 -per donar lloc al PDECat, que se'n reclama hereu- i la seva desaparició posterior pels deutes derivats de les condemnes judicials per corrupció, CDC va ser un espai central de la política catalana com a partit majoritari de CiU. Sota el lideratge de Pujol, va evitar sempre definir amb claredat un ideari en l'intent de ser pal de paller del catalanisme tot i que l'acció de govern durant 23 anys el va situar en coordenades liberals i de centredreta.

El nacionalisme, que va evolucionar en independentisme en la fase final, va ser el seu motor i l'arrelament al territori era una de les seves característiques. Els escàndols dels Pujol, casos de corrupció com el Palau i el 3%, el trencament amb Unió i el procés van aconsellar passar pàgina i refundar el partit, que ha acabat atomitzat en diverses sigles i amb la majoria de dirigents i quadres a Junts. La militant número 1 (se li va donar el 3.001 per aparentar més gruix) de CDC va ser Elisabet Puig, esposa d'un dels fundadors, Miquel Sellarès. Aquí vam recordar com era aquella primera CDC de Montserrat.

 L'aniversari

El 17 de novembre de 1931 va néixer a Barcelona el fotògraf, publicista i restaurador Leopoldo Pomés, que va morir a Girona l'estiu del 2019. Pomés, que era propietari del restaurant Flash Flash, que ara regenta el seu fill, era el fotògraf de la gauche divine barcelonina i professionalment es va fer un espai com a fotògraf en publicitat. De fet, va tenir un important paper en les campanyes de Barcelona'92. Us deixo el vídeo d'una entrevista que li feien a El Periódico.


  ​ Fes clic aquí per rebre'l