La vida de Guterres combina un tarannà i un pensament moderat amb una actitud que sovint ha sorprès per la gosadia. Nascut el 1949 en una família ben situada de Lisboa -el seu pare exercia un càrrec rellevant a la companyia portuguesa del gas-, va estudiar al prestigiós Liceu Camoes i va ser un bon estudiant. De fet, ho tenia tot per ser un noi de casa bona que no es ficaria en problemes. A la universitat, va estudiar enginyeria elèctrica. Eren els anys finals de la dictadura de Salazar i val a dir que Guterres no va destacar per la seva militància clandestina. A ell el va influir més l'ambient catòlic de la seva mare i els estius al poble matern de Donas, a la Beira portuguesa, que cap lectura revolucionària. Seria la transformació que viuria el catolicisme els anys 60, amb el Concili Vaticà II, el que segurament el duria per camins d'acció social.
[noticia]264373[/noticia]
Entre el 1968 i el 1974, amb Salazar retirat per malaltia, Portugal va estar en mans de Marcelo Caetano, l'eminència grisa del règim, més subtil i recaragolat, que va intentar mantenir la dictadura sota formes més suaus. Resistiria fins al 25 d'abril del 1974, quan la Revolució dels Clavells. En aquells anys, Guterres no assistia a manifestacions ni a reunions conspiratives, però va militar a la Joventut Catòlica Universitària i va crear el Centre d'Acció Social Universitària, un grup que anava als barris més humils de Lisboa a fer tasca social. Mentrestant, va cursar estudis d'economia i va donar classes en instituts tècnics en temes de telecomunicacions i enginyeria. Devia ser en aquells anys que va entrar en contacte amb l'Opus Dei. Sembla, però, que la relació no es va consolidar.
Impregnat pels aires del Concili, això sí, va anar posant el seu cor a l'esquerra. Quan va caure la dictadura, no va dubtar a ingressar en el Partit Socialista. Allí es trobaria amb molts companys anticlericals, alguns d'ells maçons, com l'històric dirigent Mario Soares, més carismàtic i amb qui mai es va acabar d'entendre. Se li va retreure la relació amb l'Opus. Ell, però, amb un currículum sòlid, va entrar a la direcció del partit, fou elegit diputat i va ser secretari d'Estat d'Indústria i en altres àrees. Va ser els anys 90, després que Soares deixés la secretaria general i quan el PS començava a perdre pistonada, amb l'emergència del conservador Cavaco Silva al capdavant del govern, que Guterres va fer el salt al lideratge del partit.
Contradiccions entorn l'avortament
Va ser primer ministre de Portugal entre 1995 i 2002. Ho va ser amb una imatge conciliadora, amb estil més aviat tecnocràtic i, d'alguna manera, amb l'etiqueta de ser l'ala dreta del seu partit. El seu catolicisme profund li va causar problemes quan va haver de convocar un referèndum sobre l'avortament el 1998, que despenalitzava la interrupció de l'embaràs en les primeres 10 setmanes. El PS no va fer campanya activa a favor de l'avortament, el que va generar divisions internes, i gràcies a una gran abstenció, superior al 60%, la proposta fou aterrada.Però el govern de Guterres va destacar per l'aposta per la construcció europea i l'impuls de l'euro, que va fer que Portugal fos un dels onze estats que van engegar l'eurozona. I per una actuació valenta en defensa de la independència de l'antiga colònia asiàtica de Timor Oriental, amenaçada per l'imperialisme indonesi del dictador general Suharto. S'explica que Guterres, fart de l'actitud condescendent de l'Administració nord-americana amb Indonèsia, va trucar a Bill Clinton i el va amenaçar de fer tornar les tropes portugueses a Kosovo, on jugaven un paper estratègic. Finalment, les Nacions Unides van garantir el procés sobiranista de Timor Oriental.
Impactat pels refugiats
La seva gestió al capdavant de l'ACNUR va ser molt elogiada. Per ell va ser també prendre consciència de la tragèdia de conflictes com el del Sudan del Sud o Síria. En els seus deu anys de gestió, la xifra de desplaçats al món va passar de 38 a 60 milions de persones. Guterres va fer una tasca de reorganització de l'agència que va ser molt elogiada. Va ser amb aquest bagatge que va assumir la secretaria general de l'ONU.[noticia]266419[/noticia]
L'etapa de Guterres a les Nacions Unides passarà a la història com aquella en què l'ONU va prendre un paper més actiu en la pressió als estats per adoptar decisions en el combat climàtic. Aquí, mentre es desenvolupava la cimera COP28, conclosa amb un acord ple de clarobscurs, ha deixat alguna frase pujada de to com quan va dir que "ja n'hi ha prou d'utilitzar la natura com si fos un vàter". Però on ha abocat tot el seu prestigi ha estat amb la guerra a Gaza, que ha qualificat de "cementiri de nens". Des del primer moment, ha criticat durament l'actuació del govern de Benjamin Netanyahu i ha explicat l'atac de Hamàs com a fruit de "56 anys d'ocupació", en referència als territoris ocupats a partir de la guerra del 1967.
L'article 99
Guterres ha alertat del risc de "col·lapse humanitari" a la franja i ha estat la personalitat internacional que més ha desmentit el discurs de Tel-Aviv sobre Gaza. Fins i tot ha fet una cosa excepcional: invocar l'article 99 de la Carta de les Nacions Unides. En aquest cas, el secretari general convoca el Consell de Seguretat perquè veu en perill "la pau i la seguretat internacional". Tot i que no li atorga poder executiu, i que els EUA van vetar fer exigible un alto el foc, l'acció de Guterres va fer que el ministre d'Exteriors d'Israel, Eli Cohen, l'acusés de "ser un perill per a la pau mundial" i de donar suport "al segrest de nens". La ruptura entre Israel i Guterres sembla irreversible. La posició del líder de l'ONU ha estat aplaudida per dirigents com Pedro Sánchez. Però el que és clar és que amb Guterres l'ONU ha esdevingut un actor -fràgil com sempre, amb recursos limitats- a tenir en compte en l'escena internacional.
A Donas, on ell havia corregut de petit, s'hi aixeca la Casa das Memórias, un centre cultural fundat per Guterres. S'hi mostra la trajectòria d'aquest catòlic socialista que així vincula el seu compromís internacional amb el manteniment dels orígens i la memòria. Un home que ha passat dels barris mísers de la Lisboa salazarista als camps de refugiats de l'Orient Mitjà sense canviar d'horitzons.
