17
de gener
de
2017, 20:35
Actualitzat:
18
de gener,
13:44h
Antonio Tajani, el candidat popular, serà el nou president del Parlament Europeu, després que el grup dels conservadors i reformistes hagi anunciat que li dona suport. Tajani ha estat elegit d’una manera més ràpida del que es preveia, gràcies a un acord travat a darrera hora del seu grup, el PPE, amb el liberal, que ha fet que el candidat belga Guy Verhofstadt retirés el seu nom de la cursa en l’inici del ple. D’aquesta manera, liberals, conservadors i democristians s’han unit darrera de Tajani.
El PPE aplega democristians, que són el nucli originari, i conservadors més europeistes que els britànics, contraris al component federalista europeu més propi de la democràcia cristiana. Però val a dir que Tajani respon més al perfil de liberal conservador que al d’un democristià històric. En política, ha ascendit com a membre de Forza Italia, la formació fundada a mitjan dels noranta per l’empresari Silvio Berlusconi. Ha militat, per tant, en la dreta populista italiana.
És eurodiputat des del 1994 i l’any 2010, va entrar a la Comissió Europea per exercir la cartera d’Indústria i Empresa. A Tajani el persegueix el seu vincle amb "Il Cavaliere", una mala companyia, i en alguns moments se l’ha titllat de ser massa sensible als interessos de les grans empreses. Durant el seu mandat com a comissari, va esclatar l’escàndol del Dieselgate. Des de l’esquerra de l’eurocambra se’l va acusar de no haver fet cas als advertiments sobre el falsejament per part de Volkswagen dels nivells d’emissions contaminants dels cotxes.
Antiavortista radical
El polític italià és un antiavortista radical. S’ha mostrat contrari a la lliure decisió de la dona a interrompre l’embaràs i a l’adopció per part de parelles del mateix sexe. Es va afegir al moviment internacional One of us, de línia tradicionalista, que defensa la vida des de la concepció, i que presideix l’exministre Jaime Mayor Oreja.
Tajani ja ha donat orientacions de com concep la presidència del Parlament Europeu. Ha dit que és l’eurocambra la que ha de ser protagonista, i no tant el seu president, en referència a l’estil més carismàtic i activista de Martin Schulz, que ha sabut utilitzar el càrrec per a una gran projecció de la institució, i també d’ell (ha decidit tornar a la política alemanya). Tot indica que es tornarà a l’etapa de presidents més discrets. Caldrà veure si això implica també una pèrdua de pes per part de l’Eurocambra en una època que es preveu complicada per al projecte europeu.
El PPE aplega democristians, que són el nucli originari, i conservadors més europeistes que els britànics, contraris al component federalista europeu més propi de la democràcia cristiana. Però val a dir que Tajani respon més al perfil de liberal conservador que al d’un democristià històric. En política, ha ascendit com a membre de Forza Italia, la formació fundada a mitjan dels noranta per l’empresari Silvio Berlusconi. Ha militat, per tant, en la dreta populista italiana.
És eurodiputat des del 1994 i l’any 2010, va entrar a la Comissió Europea per exercir la cartera d’Indústria i Empresa. A Tajani el persegueix el seu vincle amb "Il Cavaliere", una mala companyia, i en alguns moments se l’ha titllat de ser massa sensible als interessos de les grans empreses. Durant el seu mandat com a comissari, va esclatar l’escàndol del Dieselgate. Des de l’esquerra de l’eurocambra se’l va acusar de no haver fet cas als advertiments sobre el falsejament per part de Volkswagen dels nivells d’emissions contaminants dels cotxes.
Antiavortista radical
El polític italià és un antiavortista radical. S’ha mostrat contrari a la lliure decisió de la dona a interrompre l’embaràs i a l’adopció per part de parelles del mateix sexe. Es va afegir al moviment internacional One of us, de línia tradicionalista, que defensa la vida des de la concepció, i que presideix l’exministre Jaime Mayor Oreja.
Tajani ja ha donat orientacions de com concep la presidència del Parlament Europeu. Ha dit que és l’eurocambra la que ha de ser protagonista, i no tant el seu president, en referència a l’estil més carismàtic i activista de Martin Schulz, que ha sabut utilitzar el càrrec per a una gran projecció de la institució, i també d’ell (ha decidit tornar a la política alemanya). Tot indica que es tornarà a l’etapa de presidents més discrets. Caldrà veure si això implica també una pèrdua de pes per part de l’Eurocambra en una època que es preveu complicada per al projecte europeu.
| A favor del català... si vol Espanya |
|---|
| Sis eurodiputats catalans, que representen el 75% dels votants de Catalunya, van reclamar als candidats que es comprometessin en favor de l’ús del català a l’hemicicle. Són Ramon Tremosa (PDECat), Josep Maria Terricabras i Jordi Solé (ERC), Ernest Urtasun (ICV), Javi López (PSC) i Francesc Gambús (exUDC). Tajani ja ha assenyalat quin serà el seu posicionament: atendrà positivament la petició que li arribi de les autoritats espanyoles. En aquest tema, també és un conservador. Ramon Tremosa, eurodiputat del grup liberal a la cambra, ja havia anunciat que no donaria suport a Tajani, malgrat que el seu grup, liderat per Verhofstadt, ha tancat un acord amb el PPE. El vot de Tremosa ha anat a la belga Helga Stevens. |