Unes obres de millora del paviment al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona han desenterrat diversos accessos a refugis antiaeris de la Guerra Civil al carrer del 26 de Gener de 1641. La troballa no només té un valor arqueològic immediat sinó que planteja una pregunta clau: quin futur tindran aquests espais soterrats? De moment, la prioritat és estrictament tècnica.
La identificació dels refugis encara no és definitiva. Una de les hipòtesis principals apunta que l'accés inspeccionat correspondria al refugi catalogat amb el número 0657, situat històricament en aquest mateix tram del carrer. Tot i això, la manca de documentació detallada sobre el nombre d'entrades i el traçat intern impedeix confirmar si els altres dos accessos formen part del mateix conjunt o bé corresponen a diferents.
Els equips del Servei d'Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl dels Mossos d'Esquadra treballen per determinar l'abast real dels refugis, comprovar si les galeries estan connectades entre si i garantir que les condicions estructurals permetin accedir-hi amb seguretat. Factors com la qualitat de l'aire, la presència de gasos o possibles despreniments són determinants abans de qualsevol decisió.
En funció de l'estat de conservació i del valor patrimonial, s'obren diversos escenaris sobre el futur dels refugis. En primer lloc, depenent si l'accés és limitat o l'estat és fràgil, podrien ser estudiats i registrats detalladament sense obrir-los al públic. Després, en cas que les condicions no siguin segures, es podrien mantenir segellats per preservar-ne l'estructura original. En darrer terme, la qüestió de la integració en la memòria històrica recau en l'Estat. Alguns indrets podrien incorporar-se a projectes visitables, com ja passa amb altres refugis de la ciutat, convertint-se en espais de divulgació sobre la Guerra Civil.
Un descobriment en plena transformació urbana
Des del primer moment, el Servei d'Arqueologia ha activat el protocol habitual davant d'aquest tipus de troballes. El descobriment s’ha produït en el marc d’unes obres de reurbanització del carrer, amb un pressupost d’1,8 milions d’euros, que preveuen l’ampliació de voreres, la millora de l’accessibilitat i la renovació dels serveis bàsics per prioritzar l’ús per als vianants i dignificar l’espai públic.
En aquest context, les primeres actuacions s’han centrat en el buidatge de la runa acumulada als accessos per recuperar-ne els elements originals i poder determinar l’abast de les estructures. Aquestes intervencions es van dur a terme entre el 10 i l’11 de març, seguint criteris tècnics homogenis. La intervenció també ha evidenciat la coordinació entre arqueòlegs i cossos policials en entorns subterranis.
Els Mossos són els encarregats de garantir les condicions de seguretat abans de permetre-hi l’accés, especialment en espais confinats on hi ha riscos com l’acumulació de gasos o la inestabilitat estructural. Aquest tipus d’intervencions urbanes sovint actuen com a catalitzadors de descobertes històriques. En aquest cas, han fet emergir infraestructures construïdes el 1938, en plena Guerra Civil, que evidencien com la ciutat es va adaptar amb urgència per protegir la població dels bombardejos.
Patrimoni ocult, ciutat visible
El cas de Sants no és aïllat. El descobriment no només té valor històric, sinó que reactiva el debat sobre com gestionar aquest llegat. Barcelona conserva centenars de refugis antiaeris sota terra, molts encara desconeguts o inaccessibles. Cada nova troballa obliga a equilibrar dues lògiques: la transformació urbana i la preservació de la memòria. El futur d'aquests refugis, per tant, no dependrà només del seu estat físic, sinó també de la capacitat de la ciutat per integrar aquest passat invisible en el relat públic del present.
