El debat al voltant de la reserva del 30% d'habitatge protegit obligatori en els nous edificis que es construeixin a Barcelona, i la seva possible modificació imminent, va deixar la setmana passada una proposta que va indignar gran part de l'opinió pública. La vicepresidenta primera de l'Associació de Promotor de Catalunya (APCE) i consellera delegada del grup immobiliari Vertix, Elena Massot, presentada amb aquestes dos credencials en un debat sobre habitatge metropolità, va demanar a l'administració que tingués "cintura" per plantejar "solucions" de futur com que s'hi facin "dos accessos" en els edificis en què hi hagin de conviure pisos a preu de mercat -més cars- amb habitatges amb el preu protegit. "Dues porteries, dues comunitats", va afegir, en referència a les finques afectades per l'obligació del 30%. Ara, l'entitat de la quals n'és vicepresidenta ha emès un comunicat en què es desmarca del tot d'aquest plantejament.
Aquest dilluns, l'APCE ha enviat als mitjans de comunicació un posicionament en què reivindica que "mai ha plantejat, ni valorat o estudiat cap proposta en aquesta línia o similar", en referència a la possibilitat de fer edificis amb dues portes per motiu de renda. De fet, des de la principal entitat de promotors i constructors de Catalunya subratllen que els comentaris d'Elena Massot van ser "a títol personal únicament i exclusiva en el marc d'un debat en el qual es va parlar de diversos aspectes relacionats amb l'habitatge", tal com també en va informar Nació.
L'agrupació de promotors assegura que "rebutja frontalment" la proposta de la seperació de comunitats entre veïns més benestants i veïns que accedeixen a pisos de protecció oficial. "No és compartida en absolutat per l'associació", manté el text, que també estableix que serà el president de l'entitat, Xavier Vilajoana, qui detallarà pròximament les iniciatives que l'APCE veu amb bons ulls a l'hora de retocar la reserva del 30%.
La postura expressada per Massot va arribar a provocar una resposta per part del govern espanyol, que va defensar que el model de l'accés a l'habitatge digne no inclou fer accessos separats per als habitants d'una mateixa finca. El cas, a més, recordava a una mesura que ja s'ha vist en altres països, a ciutats com Nova York o Londres, on també ha aixecat polseguera i s'ha arribat a restringir amb normativa pròpia. En aquestes ciutats es va anomenar la mesura com a "poor door", traduïble com "la porta dels pobres". A Nova York va comportar una oposició frontal tant des de la societat civil com des de la banda legislativa.