A L. no li sol fer cas ningú tan bon punt comença amb la xerrameca de les seues increïbles històries d’aparicions i senyals profètiques tatuades per tots els murs de la ciutat. Això li passa des que un dia va tenir la gosadia de predir l’arribada d’una llarga i mortífera sequera i, al cap de no res, els cels es van obrir de bat a bat i de poc la pluja no arrossega la ciutat fins a la mar com si fos una corfa d’anou.

Els seus companys de carrer i nit, de puces, gana, brutícia, tabac fred i alcohol, en veure’l arribar es fan invisibles o bé l’aüixen com si fos un gos rabiós. A ell tant se li’n fot. Continua xerrant pels colzes encara que no se l’escolte ningú mentre prepara el seu jaç i escura una ampolla de qualsevol licor. Només la son pot vèncer aquell cos esquifit i emmalaltit que tothora vagabundeja per ací i per allà, sense a penes esma.

L. sovint explica que sap del cert on són a la ciutat les portes per on s’accedeix a l’infern i des d’on ixen tots els dimonis que castiguen la humanitat a causa de la seua perversa naturalesa. L’home és un animal a extingir, assegura quan ja ha begut més del compte, que és sempre. L’home és pitjor que els seus dimonis, rebla sense deixar de riure, obrint molt la boca, mostrant la seua bancada infecta. Recordeu: homo homini lupus est, assevera amb el posat d’un frare predicador.

L. se sap de memòria totes les matances d’Europa si més no des de la de Sant Bartomeu. Sovint somia en la pintura de Françoise Dubois i se sap un cos escapçat al qual un soldat ferotge està a punt de castrar, un nom oblidat, una ànima guanyada per al cel. I no només somia. Una i una altra vegada repeteix les dates fatídiques d’aquest pogrom o d’aquell altre en un allunyat territori de la Polònia oriental, el bombardeig amb projectils incendiaris d’aquesta o d’aquella altra ciutat... Quan se sent inspirat s’enfila a un pedrís i declama:

“Jo, Joan, germà i company vostre en la tribulació, en la reialesa i la constància que compartim amb Jesús, em trobava en l'illa de Patmos per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor, l’Esperit es va apoderar de mi i vaig sentir darrere meu una veu forta, com un toc de trompeta, que deia: -Escriu en un llibre això que veus i envia-ho a les set esglésies d’Efes, Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardes, Filadèlfia i Laodicea...”.

Pot passar-se hores descrivint els mals que fustigaran el gènere humà. Mentre recita es retorç, plora, s’estira els cabells, fa carasses de boig... Avui L. s’ha col·locat amb una mica d’Spice i ha pogut veure amb els seus ulls cansats els dimonis córrer amunt i avall per tota la ciutat a bord dels seus patinets silenciosos, passejant-se entre la gent amb un ganivet entre les mans, entrant i eixint precipitadament dels hospitals de la ciutat.

A la boqueta nit ha baixat des de la part alta fins al parc que hi ha sota el Pont de Marina. Retallada contra el teló infinit de la negra nit lluïa en roig sang la gran torre babilònica que vigila Barcelona. En un racó, entre una muntanya de bosses i d’atifells descansaven alguns dels seus germans de mort.

L. s’ha agombolat a la seua vora. En no res deixarem d’existir, ha afirmat desdenyós mentre s’encenia una cigarreta i es gratava simiesc la seua closca pelada, nafrada, bruta. “Llavors”, ha començat a declamar, “va sortir un altre cavall, de color roig. Al seu genet, li donaren poder d’arrencar la pau de la terra i fer que els homes es mataren els uns als altres. I li van donar una gran espasa”. Tothom s’ha remogut i li han girat l’esquena.

L. s’ha somrigut un punt misteriós. Ja s’ho faran, ha pensat. Ja no queda temps. S’acosta la fi. Ho ha vist amb els seus propis ulls. Els dimonis de la guerra eixien d’una de les portes de l’infern oculta en una fàbrica abandonada. “Primer”, ha prosseguit “desapareixerà Israel per les seues iniquitats. El món s’ofegarà en un vòmit de sang i vísceres. Tots ho veureu a les vostres estúpides pantalles i no us ho creureu... Els quatre àngels amb el poder de fer el mal al mar i a la terra, a penes salvaran a uns milers de cada tribu”.

Finalment, L., s’ha adormit profundament. En el somni que l’ha derrotat, ell era un dels àngels.