Aquest soroll de sabres d'ara

Rep El Despertador cada matí al teu correu

En la política, com en qualsevol altra activitat, les formes són importants. I els jutges, que fa anys que a l'Estat en van erigint en els guardians de les essències pàtries i més conservadores, han decidit que no cal respectar-les. La Justícia se sent tan impune com còmoda en el paper que s'ha atribuït, i d'aquí que hagi deixat de guardar l'aparença de neutralitat ideològica (article 395.1 de la LOPJ). Ens ho demostren cada dia amb sentències, interlocutòries o pronunciaments del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i d'associacions judicials.

"Qui pugui fer, que faci", deia fa uns dies l'expresident espanyol, José María Aznar quan cridava a la "revolta cívica" contra l'amnistia. I jutges com Manuel García Castellón, un dels més dretans de l'Audiència Nacional (AN), no s'estan de res. Fa quatre anys que el cas del Tsunami Democràtic per les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem (TS) s'investiga i va ser just ahir que el jutge va imputar la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en un cas que el magistrat vincula amb el terrorisme. A la interlocutòria feta pública també investiga el president a l'exili i líder de Junts, Carles Puigdemont, que fins ara no havia aparegut en l'assumpte. També hi inclou un mort al bloqueig de l'aeroport del Prat i a Arnaldo Otegi, que ja se sap que quan es tracta d'empastifar per terrorisme, posar-hi un líder de l'esquerra abertzale sempre guarneix l'aparador. 

De fet, dijous passat, primer dia hàbil després del pacte ERC-PSOE per l'amnistia, que donava cobertura als implicats en el Tsunami i als CDR, jutges i policies patriòtics ja van moure fitxa. La Guàrdia Civil va enviar al magistrat García Castellón -que acabava d'acceptar que Vox i una associació de víctimes d'ETA afí al PP es personessin per intentar retenir la causa a l'AN- l'informe situant Rovira al capdavant de la trama. I, en paral·lel, el tribunal especial enviava el cas dels activistes dels CDR, instruït pel mateix magistrat, a judici. La interlocutòria d'ahir arribava amb deliberada oportunitat mentre Junts i el PSOE exhaurien a Brussel·les (Bèlgica) la negociació per investir el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez.

La nova clatellada va fer que, de nou, el sí dels juntaires s'endarrerís ja que, en aquest cas, les formes sí que pesen. Els socialistes intentaven amorosir amb crítiques -aquest cop sí- la politització de la Justícia, i amb la Fiscalia, que normalment calla i que va anunciar que recorreria contra la qualificació de terrorisme. El govern estatal té notable capacitat d'incidència sobre la Fiscalia i mira, a través d'ella, de corregir un poder judicial amb una cúpula dòcilment instrumentalitzada pel PP i molt afí a la dreta (el 56% dels jutges estan afiliats a alguna associació professional i, entre aquests, el 85% ho estan a les conservadores o ultraconservadores). Precisament ahir a la nit, el CGPJ, amb majoria conservadora i que fa cinc anys que està en funcions, ja es va posicionar malgrat que no és preceptiu que ho faci contra una llei d'amnistia que no ha vist. Lidera així una estratègia de toc a sometent de la dreta judicial. 

Els resultats i les intencions d'aquesta operació per fer saltar pels aires la investidura són visibles a la interlocutòria de García Castellón: "La persecució dels delictes de terrorisme resulta una qüestió essencial per a la seguretat nacional i internacional dels ciutadans. Hi ha un mandat del Consell de Seguretat de les Nacions Unides per assegurar-ne l'enjudiciament", avisa, en referència al perill i la impunitat que, segons la dreta judicial, implica la mesura de gràcia. 

La Transició va estar marcada per l'anomenat soroll de sabres a les casernes. Els militars del franquisme i l'anomenat búnquer no acceptaven les reformes democràtiques i estaven molestos per la legalització del PCE i, sobretot, pel desenvolupament de l'estat autonòmic. El 1978 hi va haver un intent de cop d'Estat -l'Operació Galàxia- i el 23-F de 1981 un amb tots els ets i uts. Més enllà de les implicacions i les complicitats del cop, el seu fracàs i l'escàndol dins i fora d'Espanya va tenir com a mínim tres efectes: va blanquejar i legitimar Joan Carles I, va alentir i homogeneïtzar el procés autonòmic, i va obligar a fer neteja a la cúpula de les forces armades, que ja no tenen, més enllà d'algun estirabot, incidència política, a diferència del que havia passat en la història recent de l'Estat.

Ara, en el context de la Unió Europea (UE) i l'OTAN en el que es mou Espanya, seria, a més a més, impensable una actuació militar. El relleu l'han agafat els jutges, que no van fer la Transició i s'han erigit en guardians d'una Espanya centralista i conservadora a través d'un persistent cop tou. Amb lawfare quan fa falta i amb la col·laboració de mitjans de comunicació i policies patriòtics i/o corruptes que fan guerra bruta contra els "enemics de l'Estat", actuen per condicionar la política i degraden la democràcia. Ho poden fer perquè l'alta magistratura, que viu en un ecosistema endogàmic i conservador a Madrid, se sent segura gràcies al clima d'impunitat alimentat per la dreta (la gran beneficiària) i que el PSOE no ha combatut. Els governs de Felipe González, forts als 80, no ho van fer perquè creien que la lluita contra ETA ho desaconsellava i les prioritats eren l'estabilitat i el benestar, i José Luis Rodríguez Zapatero primer i Sánchez després ja no s'hi han vist amb cor.

Pacti el que pacti Sánchez amb Junts, ERC, PNB, Bildu i el BNG, és evident que si l'esquerra espanyola vol governar amb normalitat i posar en marxa les reformes acordades necessitarà fer al poder judicial la transició que no es va fer quan calia. Això o acabarà devorat per les seves febleses i contradiccions i contemplant com la dreta amb afany de revenja que aquests dies pren els carrers torna a la Moncloa per la porta gran.
 

---

Avui no et perdis

»Els jutges cremen les naus, el pacte Puigdemont‑PSOE continua al forn; per Oriol March.

» Opinió: «Investidura»; per Carme Vidalhuguet.

» L'Audiència Nacional dobla l'aposta i intenta excloure Tsunami de l'amnistia; per Bernat Surroca.

»Així és García Castellón, el jutge que persegueix Puigdemont i Rovira en una causa per terrorisme; per Lluís Girona.

» El «Financial Times» defensa l'amnistia: «És un risc que val la pena»; per Pep Martí.

» La dreta enyora la primavera del 36; per Pep Martí.

» Aragonès es reuneix en audiència privada amb el papa Francesc; per Oriol March.

» La Síndica de Greuges, sobre els autors d'abusos a l'Església: «No tots estan morts, han de sortir‑ne molts més»; per David Cobo.

» Opinió: «Anglès de captaires»; per Josep Vallverdú.

» La veu de Nació: «Bones causes sense sortida»; per Pep Martí.

»Les 28 grans fortunes catalanes a la famosa llista de «Forbes»; per Lluís Girona.

»El temporal de vent fa caure desenes d'arbres a la Fageda d'en Jordà; per Pau Masó.
 

---

 El passadís

Ahir us explicava que Antoni Castells va ser un dels exconsellers d’Economia que va participar en un dinar divendres passat amb la consellera Natàlia Mas Guix. Avui, l'exconseller de finances dels tripartits, que es va acabar donant de baixa del PSC en desacord amb el seu rumb nacional, reapareix en un acte al Cercle d'Economia. Ho farà per presentar i avalar el treball de dues col·laboradores seves a la universitat i també quan era conseller, i amb un tema ben actual: el finançament autonòmic, que Sánchez haurà de reformar si és investit. Castells presenta el llibre Models de finançament. Una immersió ràpida, de l'editorial Tibidabo i escrit per les economistes Núria Bosch i Maite Vilalta, reconegudes expertes en l'assumpte. El llibre afirma que una cultura federal –aliena a la tradició política espanyola– introduiria unes regles del joc basades en el compliment del pacte i el reconeixement de les diferències, tal com sempre han reclamat els governs catalans. És un manual que els líders polítics haurien de llegir per parlar amb propietat i assumir compromisos en un assumpte clau per pagar el nostre estat del benestar i no penalitzar l'economia.

Vist i llegit

D'aquí a un any hi ha eleccions als Estats Units i un dels temes més candents és el control de les fronteres per gestionar la immigració il·legal que arriba de Mèxic i d'altres països del sud i centre d'Amèrica, però també el tràfic de drogues, amb el càrtel de Sinaloa com a gran protagonista. El debat és ben viu i als estats fronterers hi ha malestar, tant dels que hi estan a favor com en contra, pel mur que l'expresident nord-americà Donald Trump va deixar a mitges i que l'actual mandatari, Joe Biden no ha tocat. El corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units, Francesc Garriga, ha visitat Arizona, i més concretament el ranxo dels Chilton, molestos per aquesta situació i que ho resolen passejant armats per la seva propietat. Ho podeu recuperar en aquest fil i en aquest altre.   

 L'efemèride

Tal dia com avui començava l'anomenada Revolució d'Octubre a Rússia. En concret, a Sant Petersburg liderada per Lenin i els bolxevics a partir de les idees de Karl Marx. Va ser al novembre, però es coneix com la d'octubre perquè regia el calendari julià. La revolució ja havia tingut una avançada al mes de març, tot i que més espontània, que va fer caure el tsar. Els revolucionaris van deposar el govern d'Aleksandr Kerenski, fruit de la primera revolució, i Lenin es va convertir en el cap d'estat que acabaria d'enderrocar totes les estructures tsaristes en una transició cap a la dictadura del proletariat i la fundació de l'URSS el 1923. El 30 minuts de TV3 es va preguntar en un documental què en quedava del testimoni d'aquell potent moviment polític. El podeu veure aquí.

 L'aniversari

Un dels protagonistes de la Revolució d'Octubre celebrava el seu aniversari precisament el dia en què es posava en marxa. El 7 de novembre de 1879 naixia a Ucraïna, en una família de terratinents jueus, el líder revolucionari marxista Lev Trotski, que moriria assassinat pel català i estalinista Ramon Mercader a Mèxic el 1940 amb un cop de piolet al cap. Va ser el principal responsable en la presa del Palau d'Hivern i el primer comissari d'Afers Estrangers del nou govern revolucionari. En l'ocàs de Lenin es va enfrontar a Ióssif Stalin, que el va derrotar i va aconseguir el poder. Trotski es va exiliar i la seva figura es va fer desaparèixer de la historiografia soviètica. El dirigent soviètic tenia, però, seguidors entre les formacions comunistes. A l'Estat i a Catalunya, els anticapitalistes de Podem se'n reivindiquen seguidors, així com Corrent Roig i Lluita Internacionalista, vinculada a la CUP. Aquest documental aborda l'enfrontament entre estalinistes i trotskistes i els seus líders.

 ​Fes clic aquí per rebre'l