No només ho diu l'evidència científica, també la percepció dels conductors i conductores que, en un 97%, afirmen que la possibilitat de patir un accident és més elevada si no s'hi veu bé. A més a més, el 95% també creu que conduir quan no s'hi veu del tot bé és encara més perillós que fer-ho havent begut, fent servir el mòbil o anant de pressa. Són dades que es desprenen de l'estudi Visió i conducció de la Direcció General de Trànsit (DGT).

Malgrat això, en la majoria dels casos els problemes de visió se solucionen amb una cosa tan fàcil com tenir les ulleres o les lentilles que toquen. El que passa és que sovint hi ha moltes persones que tot i necessitar-les, directament no les fan servir. Altres, en canvi, opten per les ulleres premuntades, una opció econòmica que es troba fàcilment a òptiques i farmàcies, encara que no sempre s'adaptin a les necessitats específiques de cadascú. I aquí està el tema.

[noticiadiari]2/269286[/noticiadiari]
Aquestes ulleres acostumen a estar dissenyades per llegir de prop, tot i que hi ha gent que les pot utilitzar per conduir i veure-hi de lluny. És el cas dels hipermetrops. I és que tot i el seu objectiu, també poden compensar la dificultat per enfocar objectes propers en usar-les, el que permet veure clarament objectes que són llunyans a l'hora de conduir.

"Però això, però, no serveix per als miops", alerta el representant del Consell de Metges d'Espanya en Seguretat Viària, José María Pérez, a La Vanguardia. Ell mateix apunta un altre problema: tots dos vidres són iguals i això té una limitació important. "Moltes persones veuen diferent amb un ull que amb l'altre, sigui per una variació natural o per condicions com l'estigmatisme. Per aquest motiu, amb les ulleres que comprem en una botiga, aquest estigmatisme no es corregeix", precisa l'especialista.

En el mateix sentit, Pérez insisteix en la importància de fer-se revisions periòdiques, que han de passar a fer-se cada dos anys a partir dels 45. "Hi ha malalties que passen sense fer mal, però que fan que cada cop hi veiem menys, fins al punt que ens podem quedar cecs", rebla.

Ell posa com a exemple el glaucoma i recorda que hi ha dos terços que el pateixen i que no han estat diagnosticats. "És crucial fer campanyes de conscienciació perquè la gent vagi al metge quan comença a notar que hi veu menys. Un cop es diagnostica la malaltia, es poden fer coses per evitar la pèrdua progressiva de visió, però si es perd, ja no es pot recuperar", conclou el representant del Consell de Metges d'Espanya en Seguretat Viària.

[plantillavirals]