El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ofert aquest dimecres als comuns negociar els pressupostos de la Generalitat i que se sumin al bloc de la investidura a l'hora de validar-los. "Els proposo que treballem aquesta proposta de pressupostos, que ens asseiem i que en parlem. Sense exclusions pel que fa a les forces que van fer costat a la investidura", ha ressaltat el president. Els comuns, quan s'estava negociant el desbloqueig de la legislatura després de les eleccions, van centrar bona part dels esforços en mirar d'excloure Junts. "Asseiem-nos i mirem si podem tenir una majoria més àmplia per aprovar aquest pressupost", ha remarcat Aragonès.

"Nosaltres ens hem ofert perquè s'aprovin", ha remarcat Jéssica Albiach, cap de files dels comuns, que malgrat això ha retret la "manca d'ambició" dels comptes. La cap de files d'En Comú Podem ha reiterat les demandes ja verbalitzades en els últims dies -recursos per als projectes de dentista públic i psicòleg públic, una aposta per una llei de barris verds, inversions ferroviàries i un pla per a l'impuls de la reindustrialització de Catalunya- i ha demanat aparcar la flaire "sociovergent" que destil·la, segons ella, el projecte. Aragonès ha recordat que en el debat d'investidura va indicar que tindria presents les majories en clau "transformadora", una apel·lació que en aquell moment anava dirigida als comuns. La proposta no ha agradat a Junts.

"La política és responsabilitat, i Catalunya necessita pressupostos", ha apuntat Albert Batet, el president del seu grup parlamentari, que ha elogiat la tasca de Jaume Giró a l'hora d'elaborar-los des d'Economia. Els comptes, ha dit, són prioritaris a nivell social, però també a nivell polític. "ERC va fer un acord d'investidura amb la CUP, i nosaltres vam fer un acord de legislatura amb vostès. Necessitem estratègia i pressupostos, i ens hi juguem la majoria del 52%", ha ressaltat Batet, que ha demanat "responsabilitat" a totes les forces polítiques i també a Aragonès. Els recels a la proposta "no acordada", pel seu impacte en la majoria independentista, d'estendre la mà als comuns, l'ha deixat al final de la intervenció. La incomoditat s'ha fet palpable.

[noticiadiari]2/227071[/noticiadiari]
El president ha indicat que treballarà "fins a l'últim segon" perquè el bloc de la investidura avali els comptes. "Som una majoria plural i diversa, que obliga a cedir i a plantejar nous reptes. La CUP sap el meu compromís per treballar un acord en positiu", ha apuntat Aragonès, que ha demanat "reforçar" majories amb vies que "no excloguin". "Des de la responsabilitat compartida, hem de fer de la diversitat un actiu", ha dit.

La pregunta d'ERC al Parlament ha servit per completar el posicionament públic d'Aragonès sobre els pressupostos. Després que la diputada Marta Vilalta demanés fer viables els comptes amb la base de la majoria del 52% perquè "no hi hagi temptacions sociovergents", el president català ha recordat que s'ha "avançat molt" per assolir una entesa amb la CUP. "Hi dedicarem tota l'energia en els propers dies", ha afegit Aragonès, que entén que els primers pressupostos de la legislatura tenen "un impacte en el rumb" del mandat. "Els qui vulguin trencar o dividir per fer inviable l’independentisme no trobaran, ni per activa ni per passiva, ni per acció ni per omissió, la nostra complicitat", ha reblat.

Aquest ha estat un dels eixos de la resposta a Salvador Illa, del PSC, que ha demanat aprovar uns comptes "de país" i no "de blocs". Aragonès, davant la petició de reunir-se per tractar la qüestió, li ha indicat que no hi té inconvenient, però al mateix temps li ha reiterat que no es mourà de la majoria de la investidura. També ha recelat de la mà estesa dels socialistes. "No hi ha res gratuït. El que avui pot semblar allargar la mà, demà és un preu que implica renúncia a les posicions que he defensat en aquesta cambra", ha apuntat, en referència a l'autodeterminació i l'amnistia.

[h3]El Govern i la CUP eviten noves friccions mentre negocien[/h3]
Aragonès i la CUP han evitat el xoc en la sessió de control a la cambra catalana. En una decisió que s’intueix pactada després de la cimera d'aquest dimarts a la tarda a Palau -en què es va constatar el marge per a la negociació-, els anticapitalistes han preferit examinar el president amb una pregunta centrada en la cimera climàtica de Glasgow, tot obviant el moment complex dels pressupostos. En resposta a la pregunta del diputat Dani Cornellà, el president de la Generalitat ha destacat que els acords presos en la cita contra l’emergència climàtica són "absolutament insuficients".  

El Govern i la CUP tenen temps fins dilluns vinent per resoldre la situació, que posa en risc la majoria independentista al primer revolt de la legislatura. Dimarts a la tarda, Aragonès es va posar al capdavant de les negociacions -com demanava Junts- al costat de Giró. Les converses ja orbiten més sobre la política que sobre les finances catalanes. Una de les demandes que ha fet el Govern als anticapitalistes és que concretin per on ha de passar la negociació final. Fonts de l'executiu coneixedores de la cita assenyalen que, abans de fer qualsevol oferta, a Palau necessiten saber per on passa la recepta de la CUP, oberta a retirar l'esmena si hi ha "canvis substancials".

En el transcurs de la trobada d'ahir, durant la qual la CUP va explicar la decisió adoptada per les bases en la votació de dilluns, tant el president com el conseller d'Economia van  insistir en la "urgència" del calendari. Davant hi tenien els diputats Eulàlia Reguant -líder de la negociació amb Giró-, Dolors Sabater i Carles Riera. Tenint en compte com colla el temps, s'hauria d'arribar com a molt tard aquest diumenge a un acord per evitar el descarrilament definitiu de l'entesa independentista. "I, si pot ser, abans", remarca un dirigent governamental consultat per NacióDigital. Les dues parts s'han emplaçat a mantenir el contacte, que es reprendrà al llarg de dimecres.

En paral·lel, continuen els moviments del PSC i dels comuns per fer-se un lloc com a alternativa per tal que Aragonès abandoni el pacte amb la CUP i es propiciï un canvi de majories. Salvador Illa, cap de files dels socialistes, ha reclamat al president una reunió urgent per tal de "desbloquejar" els pressupostos. Entre les condicions que ha fixat Illa s'hi troben aquestes: reforç de la sanitat, política industrial, aprofitament dels fons europeus i "que ningú es quedi enrere". Per ara, el president de la Generalitat no es mou de la majoria de la investidura i només manté canals oberts amb els anticapitalistes, que li critiquen l'orientació "sociovergent" de les seves polítiques.

[h3]PP i Ciutadans denuncien la "decadència" econòmica de Catalunya[/h3]
Alejandro Fernández, cap de files del PP, ha preguntat a Aragonès sobre les empreses que van canviar de seu social la tardor del 2017, en els dies més tensos del procés. El president ha indicat que estan centrats en "polítiques de promoció econòmica", infraestructures -també en àmbit digital- i el sector educatiu. Fernández ha xifrat en més de 5.000 les empreses que van sortir del país "per no tornar", i ha apuntat que la fuga va tenir a veure amb el clima polític i no amb el decret que va preparar la Moncloa per facilitar el canvi de seu social. De fet, ha ressaltat que el decret es va fer a petició de determinades companyies perquè Catalunya s'havia "convertit en un infern". El president ha culpat les imatges de l'1-O -les càrregues policials- del clima existent.

Just després, Carlos Carrizosa, líder de Ciutadans al Parlament, ha subratllat la "decadència" i "inestabilitat" que, segons ell viu el país. Carrizosa, a qui Laura Borràs ha demanat que es posés la mascareta per fer la intervenció, ha comparat la situació de Catalunya amb Madrid, i ha demanat "reformar" l'administració per retallar alts càrrecs. "Continuen saquejant els catalans per finançar el procés", ha ressaltat el dirigent de Ciutadans, que ha reclamat a Aragonès "deixar de negar la realitat". El president ha tret pit del fet que la taxa d'atur sigui més baixa a Catalunya que a Madrid. "A vostè se li desmunta el relat amb el projecte de pressupostos que hem fet", ha remarcat Aragonès, perquè augmenten la despesa en més de 5.000 milions.