El president Pere Aragonès ha fet una crida a l'"autoestima" del país, que ha estat capaç de "fer una revolució industrial", que va ser possible gràcies a l'autoexigència i la capacitat d'atreure talent. Ho ha dit en la celebració dels Premis Pimes que ha organitzat la patronal Pimec a la seu del MNAC, a Monjuïc. Ha dit que malgrat les dificultats que suposa l'encariment de l'energia o la crisi de subministraments, Catalunya és un país "resilient", amb una economia molt diversificada. "Necessitem pensar en gran", ha afirmat, amb ambició per tirar projectes endavant. "Aquest país té futur si sap sumar a tothom", ha afirmat el president de la Generalitat.

S'ha referit al tràmit final dels pressupostos de la Generalitat, que seran una eina d'impuls de l'economia, i també als fons Next Generation, que han d'anar destinats a "projectes transformadors i hem de garantir que les pimes hi puguin accedir". S'ha proposat que el Govern tindrà un paper clau per facilitar l'accés de les pimes als fons. Aragonès s'ha referit als "mesos molt difícils de la pandèmia" i ha reconegut el patiment del teixit productiu: "Res pot compensar l'aturada de l'activitat", ha dit. El president s'ha referit al fet que les pimes són el 90% del teixit econòmic i que el país necessita que les pimes tirin endavant per "seguir progressant com a societat".

La vicepresidenta i ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha intervingut breument per destacar la importància del que és públic, que ha quedat corroborat amb la crisi pandèmica. Ha assegurat que els fons europeus seran essencials perquè el 2022 l'economia espanyola agafi "velocitat de creuer" i "tornar al camí de la prosperitat". Ha assenyalat que "l'agenda de reformes que estem engegant no té precedents en el nostre país" i ha parlat d'una recuperació que arribi a tothom. Calviño ha insistit en què tots els analistes destaquen les grans oportunitats que presenta l'estat: "Són molts els actius que té el nostre país i un és el teixit de les pimes, que són el cor del sistema productiu". 

La patronal Pimec celebra la seva 34 edició dels Premis Pimes, que aquest any reconeixen la tasca feta des del teixit empresarial per afrontar el repte de la pandèmia. La gala ha tingut lloc a la Sala Oval del MNAC. Hi han assistit, a més del president Aragonès, la vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, el cap de l'oposició, Salvador Illa, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, entre d'altres.  

El president de Pimec, Antoni Cañete, ha intervingut per subratllar el paper de l'organització en la crisi pandèmica, que va fer que molts empresaris s'adonessin de la importància d'estar associats en una organització. Cañete s'ha referit als "fills de Paco Candel" per recordar que els seus pares van venir a Catalunya fa seixanta anys i es van obrir pas com a empresaris, elogiant Catalunya com "un país extraordinari". Ha recordat que Pimec "aplega el 90% de les empreses" i són el motor de l'economia catalana.  

Cañete ha reclamat que les pimes tinguin en la compra pública el pes que els correspon en el teixit econòmic, que no hagin d'assumir una fiscalitat inversament proporcional a la seva grandària, i ha demanat el màxim esforç contra la morositat. El líder de Pimec ha defensat una formació professional que doni respostes a la demanda i l'ha considerat un element estratègic. Cañete ha reclamat aprofitar els fons europees per fer "reformes en profunditat". Ha defensat "un capitalisme inclusiu" contraposat a un "capitalisme de rendes excessives" i enfrontat també a un anticapitalisme que batega en alguns sectors. "Les minories -ha dit- no poden condicionar les polítiques generals".

S'ha atorgat la Medalla d'Or de Reconeixement Empresarial de Pimec a Josep González, anterior president i ara president d'honor de l'entitat. Aquest cop, però, no hi ha hagut guardons per a les empreses més competitives. Els premis han volgut tenir un component fortament solidari i social. El guardó al reconeixement empresarial a la llengua catalana com a eina de cohesió ha estat per als Supermercats Llobet. El reconeixement Endesa a la sostenibilitat empresarial ha estat per a l'associació Viu Guimerà.

El reconeixement CaixaBank a la segona oportunitat ha anat a la barberia Estilo Barber Shop. El guardó Banc Sabadell als sectors afectats per les restriccions ha recaigut en un seguit de gremis vinculats al turisme, el lleure i l'audiovisual. El reconeixement Telefónica a la digitalització com a estratègia de competitivitat ha estat per al Gremi de xarcuters i carnissers de Barcelona.

El 29 de novembre passat, el MNAC va acollir una altra celebració empresarial, en aquest cas la festa dels 250 anys de Foment del Treball. Dos actes diferents, corresponents a dues sensibilitats i realitats sociològiques diferents dins de l'entramat econòmic de Catalunya. L'acte de Foment va ser presidit pel rei Felip VI i es va celebrar enmig de fortes condicions de seguretat. La d'avui ha estat un acte diferent, amb un clar predomini de la llengua catalana i una presència rellevant de pimes esteses pel territori i del petit comerç.