Tanquem una setmana intensa, una mala setmana per a la imatge internacional d'Espanya. La censura d'obres d'art a la fira Arco -per les referències als presos polítics-, la condemna al raper Valtonyc per les lletres crítiques a la Corona, el segrest editorial del llibre Fariña -que detalla vinculacions del narcotràfic amb la política gallega-, o l'informe d'Amnistia Internacional han tingut reververació als miyjans internacional. Cadascun d'aquests fets deixen en mal lloc la manera com es garanteixen drets i llibertats a l'Estat.

La concatencació de titulars ha encetat un debat pertinent sobre les fronteres de la llibertat d'expressió a Espanya, incapaç de reaccionar tampoc de forma enèrgica per la situació enquistada dels presos polítics. En la política espanyola es paga cara la dissenció en relació a Catalunya, i tanta docilitat amb el poder ha permès adobar el terreny per erosionar més drets. ARCO i la censura a l'obra de Santiago Sierra només és el simptoma d'una realitat crua. Perquè plou sobre mullat. La llei mordassa liderada pel PP va obrir la veda. I el combat policial i judicial contra l'independentisme, amb el vistiplau dels altaveus mediàtics, és el màxim exponent de com s'ha retrocedit en el camp de les llibertats. 

Per això, ja no ens sorprèn que una mateixa setmana passi tot això i molt més. El poder digereix que el cap policial que investiga el procés -el tinent coronel Daniel Baena- carregui contra polítics sobiranistes, mossos i periodistes ocult a Twitter, que es pretengui detenir un humorista que es disfressa de Carles Puigdemont o que es rastregi l'avió de la família de Pep Guardiola sense explicar-ne els motius. La deriva de l'Estat ve de lluny, i no es constata una resposta de la societat civil, capaç de manifestar-se per les pensions però no per la barbaritat de mantenir a la presó dirigents polítics basant-se en acusacions falsejades.    

El pas al costat de Puigdemont i el serial de les negociacions. Unes noves eleccions no serien cap solució per a l'independentisme. I, segons l'enquesta del CEO -per cert, elaborada per una nova empresa, que ofereix resultats molt diferents dels anteriors-, tampoc beneficiarien Junts per Catalunya, que cediria el lideratge a ERC en la pugna amb Ciutadans. Per aquest motiu, i també per la necessitat de mitigar els estralls del 155, les forces sobiranistes tenen el deure de formar Govern. Com va avançar NacióDigital dimecres a la nit, Carles Puigdemont ha renunciat a ser investit al Parlament i ja estudia les atribucions polítiques que tindria des de Brussel·les. La confecció del Govern també és madura -corren noms de consellers per als 14 departaments dissenyats-, però la negociació s'ha encallat en la recta final. Què no permet la cristal·lització de l'acord definitiu? La pugna pel control dels mitjans públics, de TV3 a la Corporació, l'abast de l'àrea de Presidència i la figura de vicepresident. Aquesta és la síntesi que explica els retrets creuats.

La reaparició dels CDR. Les tibantors entre els partits alimenta la sensació d'amargor en l'independentisme, que continua mobilitzat al carrer, ara per alçar la veu contra la repressió de l'Estat. I és en aquest context que els Comitès de Defensa de la República (CDR) han tornat a actuar. La resistència pacífica del braç més mobilitzat del sobiranisme civil s'ha traduït aquest divendres en una concentració davant del TSJC, que ha motivat la detenció de 14 persones durant el desallotjament pilotat pels Mossos d'Esquadra. En aquest diari ja us vam explicar que els CDR construïen el seu propi full de ruta, al marge de les entitats. S'ha tornat a visualitzar.


Vist i llegit

L'última massacre en una escola nord-americana de Florida ha actualitzat, amb cruesa, el debat sobre les armes de foc als Estats Units. I Donald Trump, com acostuma a ser habitual, no ha deixat indiferent. Després d'atendre la veu de familiars de les víctimes a la Casa Blanca -testimonis afligits que demanaven solucions, com detallaven les informacions de The New York Times-, el president va proposar armar els professors dels centres educatius. Més armes com a resposta. "Com és que no vam parar això després dels fets de Columbine?", es preguntava un dels familiars congregats a Washington. Trump ha hagut de modificar la seva iniciativa: ara defensa armar només els mestres amb entrenament especial, és a dir, amb coneixements militars. Així no s'albiren solucions.


     La frase de la setmana
  
"És una persecució política". Anna Gabriel entén que no tindria un judici just si acatés la investigació del Tribunal Suprem, que ja ha limitat l'ordre de detenció a territori espanyol. La conclusió de l'exdiputada de la CUP l'ha conduïda a Ginebra, des d'on intentarà internacionalitzar el conflicte amb l'Estat. Gabriel ha madurat l'estratègia de defensa en els darrers dos mesos -feia setmanes que es comentava el seu escàs protagonisme d'ençà del 21-D, també entre els cercles anticapitalistes-. A diferència de Carles Puigdemont i els consellers ubicats a Bèlgica, que van planificar l'exili de forma més atropellada, Gabriel ha calculat amb més marge l'elecció de Suïssa, que de moment no ha mostrat cap pressa per atendre una hipotètica extradició. Us recomano el perfil que Roger Tugas va escriure de l'exdiputada de la CUP per entendre la fidelitat de Gabriel als seus principis polítics. 

 
El nom propi

Josep Lluís Trapero ha sortit aquest divendres de l'Audiència Nacional en llibertat i sense haver d'abonar la fiança de 50.000 euros que demanava la Fiscalia. L'excap dels Mossos d'Esquadra, destituït arran de l'aplicació del 155, sempre ha estat en el punt de mira del ministeri de l'Interior i de la magistrada Carmen Lamela, que continua investigant el seu paper en l'1-O. A Trapero li atorguen el disseny d'un pla per evitar que la policia catalana actués contra el referèndum. Per tenir clar els moviments del major dels Mossos aquells dies no cal recórrer a gurús de la informació judicial. N'hi ha prou llegint Sílvia Barroso, que al diari Ara relata que Trapero i altres comissaris van avisar en reunions a Palau prèvies a l'1-O que hi hauria càrregues de la policia espanyola als col·legis electorals i van proposar solucions alternatives. Val la pena també tenir present la perspectiva històrica que aporta Pep Martí, que explica a NacióDigital precedents del cas Trapero: arran dels fets del Sis d'Octubre, va rebre més càstig de l'Estat el cap dels Mossos que el propi Lluís Companys. El 1935 es va demanar pena de mort per a la cúpula policial i 30 anys de presó per a Companys.


Els imperdibles

Dijous ens vam llevar amb la pèrdua de Forges, l'humorista gràfic que ha relatat en vinyetes de premsa el darrer mig segle de la història d'Espanya. Antonio Fraguas de Pablo, conegut com a Forges, va morir als 76 anys víctima d'un càncer de pàncrees. El diari El País, en el qual va analitzar durant 23 anys l'actualitat amb mirada pròpia -sarcàstica quan calia, crua quan el moment ho reclamava- li ha dedicat un especial magnífic. Navegueu-hi i atureu-vos en aquest recull d'alguna de les seves millors obres. Bon cap de setmana! 

Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital



Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?