Reclutament de tropes carlistes. Foto: Matiners, Col·lecció Privada

Descontentament social, mesures polítiques i econòmiques que afavoreixen els poderosos, dos anys de sequera pertinaç que castiga una pagesia catalana ja sollevada per la protoindustrialització i una crisi econòmica ferotge. Aquest era l’ambient que es vivia als voltants de 1846. A més aquells temps, "l'Espanya autèntica" encetava un procés d’assimilació, una mena d'ocupació creant províncies i de diputacions que implicaven el control militar del territori. Un moment que coincideix, fins i tot, amb la creació de la Guàrdia Civil. És a dir, una recentralització en tota regla de les nacionalitats florals.

L’escenari descrit recorda, sense gaire esforç, la situació que actualment viu Catalunya. Però en aquell temps, la indignació popular es va traduir  en l’esclat el 1846 de la Guerra dels Matiners, considerada com una revolta popular dels indignats contra la crisi econòmica i les mesures que s’hi estaven aplicant. Encara que els aixecaments populars tingueren lloc a tot l’Estat espanyol, només a Catalunya van desembocar en un conflicte armat: fou la Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners. De fet, molts historiadors espanyols no consideren aquesta revolta com una segona guerra carlina perquè la lluita es va concretar a Catalunya. I ara torna a prendre vida.

Els matiners foren, per tant, una barreja de carlins, pagesos, obrers, republicans i progressistes, que tenien en comú la seva rebel•lió contra les mesures econòmiques i centralitzadores del govern isabelí. Aquest govern va desplaçar a Catalunya un exèrcit molt nombrós, deu vegades superior al nombre de matiners aixecats en armes, però el coneixement del país i el suport popular que tenien els revoltats van fer que aquesta guerra desigual es perllongués durant tres anys, fins al maig de 1849. Enmig d'aquest conflicte es recorda amb una èpica especial, el Combat d'Avinyó, una de les batalles guanyades amb destresa pels carlins i reconeguda fins i tot pel Times. Tota una victòria contra la monarquia espanyola.

Aquest combat registrat el 16 de novembre de 1848,  exemple de la incontestable audàcia militar del general carlí Rafel Tristany que va lluir contra el brigadier isabelí Manzano, ha servit a l'Ajuntament d'Avinyó i a l'empresa Catemocions per bastir una f ira original, fresca, històrica i d'una identitat pròpia extraordinària. Com assegura Albert Badia a Nació Digital,  expliquem "un episodi de la història que ens ajuda entendre la nostra identitat". Serà aquest diumenge 13 de maig al poble d'Avinyó que ha movilitzat un centenar llarg de voluntaris per convertir aquest poble bagenc en una autèntica recreació històrica de la batalla d'Avinyó i de com es vivia en els temps que va esclatar la Guerra dels Matiners. I amb l'avantatge que malgrat que ja ha començat una competència ferotge entre els actors que fan d'isabelins i els que fan de carlins, que l’exèrcit foral guanyarà aquesta batalla.

Exèrcits de voluntaris, telègraf òptic i història viva

 
Des de fa mesos treballen de valent les diferents comissions que s'han creat per fer possible que el 13 de maig Avinyó faci un viatge a través del túnel del temps. Al llarg de tot el dia diferents quadres escènics intentaran oferir una visió didàctica i alhora divertida d'allò que va succeir al poble fa més de segle i mig, tot combinant el rigor històric i unes gotes d'imaginació. Els responsables de l'escenografia i la indumentària s'han documentat a fons per ser fidels –en la mesura del possible- a la realitat històrica: han recuperat els uniformes de les partides carlines i de les tropes isabelines, els respectius estendards, com també la vestimenta tradicional de la pagesia de mitjan segle XIX.

Han intentat fugir de tòpics folklòrics i han recuperat, per exemple, les tradicionals barretines llargues, que llavors eren d'ús normal. Els responsables del guió han incorporat als diàlegs fragments de poesies populars, refranys i cançons del moment, que reflecteixen no tan sols el llenguatge de l'època i la vida quotidiana, sinó també les mentalitats col•lectives, i que ajuden a entendre per què una part de la pagesia va fer costat al carlisme. El guió tampoc no passarà per alt un dels aspectes més insòlits d'aquesta guerra: l'aliança de circumstàncies entre carlins i republicans federals, contra el govern de Madrid. Pràcticament totes les entitats del poble s'han bolcat a participar en la Fira: des del grup de teatre fins a les corals,  passant per l'escola, l'esbart dansaire i l'associació de comerciants, entre molts altres col•lectius.

Cadascú des de la seva parcel•la, contribuirà a fer realitat un programa que tindrà dos moments culminants. Al matí es farà una demostració teatralitzada de com funcionava la torre de telegrafia òptica. Es mostrarà el sistema de braços articulats que hi havia al capdamunt d'aquestes construccions, que servien per transmetre missatges xifrats amb relativa rapidesa. Amb l'assessorament d'especialistes -i basant-se en documentació tècnica de l'època- els avinyonencs han reconstruït un prototip d'aquestes estructures, avui totalment desaparegudes. Serà, doncs, tota una primícia. Més endavant, a la tarda, es farà la recreació simbòlica del combat, que marcarà el punt final de la jornada, amb la rendició de les tropes isabelines. Al llarg del dia, els assistents es familiaritzaran amb alguns dels protagonistes de la Guerra dels Matiners que hauran ressuscitat per a l'ocasió (el brigadier Manzano, dirigents carlins com Tristany i Cabrera...), i també podran veure alguns objectes originals del combat, que s'han conservat i que seran exposats expressament.