L'Orfeó Català és una associació que té com a seu el Palau de la Música Catalana i que representa un dels principals motors de la cultura i la tradició coral catalanes. L'entitat, sense ànim de lucre, té el seu origen en el cor vocacional fundat el 6 de setembre de 1891, avui fa 126 anys, per Lluís Millet i Amadeu Vives, amb una activitat que continua vigent avui dia mitjançant una nodrida programació de concerts i formació en cant coral.

L'Orfeó Català va ser l'impulsor de la construcció i és el propietari de l’edifici del Palau de la Música Catalana, construït entre el 1905 i el 1908 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i finançat amb fons procedents de subscripció popular. El Palau de la Música Catalana és una joia arquitectònica del modernisme català, l'única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO (4 de desembre de 1997), que actualment constitueix un punt de trobada ineludible de la vida musical i cultural de Catalunya. L'Orfeó Català i el Palau s’han erigit en patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s’identifica amb la seva història.

En aquest marc, cal destacar que l'11 d'octubre de 1896, l'Orfeó Català va celebrar a Montserrat la benedicció de la seva senyera per part del bisbe de Vic, apadrinada pel comte de Güell i la seva filla. La bandera, d'estil modernista, va ser dissenyada per l'arquitecte Antoni Gallissà i brodada amb fills de seda i or per la mestra de la secció de noies Emerenciana Wehrle i per les cantaires de l'Orfeó.

En el transcurs d'aquest acte solemne, es va interpretar per primera vegada El cant de la senyera, amb lletra de Joan Maragall i música de Joan Millet.

A Montserrat s'hi havia desplaçat una gran gernació amb un profund sentit patriòtic i religiós. L'himne dedicat a la senyera de l'Orfeó es va convertir, des d'aquell moment, en l'himne propi i símbol del sentiment català.

Ho recordem amb un vídeo enregistrat el 2015, quan es va cantar El cant de la senyera en una emotiva vetllada al Palau de la Música, que estava plena d'estelades. També podeu llegir íntegrament la lletra de la cançó, a sota.
 

EL CANT DE LA SENYERA

Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants. Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat! Que voleï! Contemplem-la en sa dolça majestat! Oh bandera catalana!, nostre cor t’és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel. I et durem arreu enlaire, et durem, i tu ens duràs: voleiant al grat de l’aire, el camí assenyalaràs. Dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç.

 

Estelades al Palau de la Música mentre sona «El cant de la senyera». Foto: Redacció