A poc a poc. Així anirà pujant el preu de la taxa turística a Barcelona els pròxims quatre anys. Almenys això és el que han votat políticament el PSC, BComú i ERC a l'Ajuntament, i s'ha refermat en una votació al plenari municipal. La iniciativa republicana ha aconseguit els suports necessaris per tirar endavant i fixar les noves condicions de la recaptació que s'exigirà als visitants que trepitgin la capital catalana. Alhora, Junts s'ha abstingut, mentre que el PP i Vox s'hi han posicionat en contra.
Per entendre com funciona aquest impost diari cal recordar que el que es coneix com a taxa turística realment té dues vessants: una part del gravamen l'imposa i el recapta la Generalitat -té un preu d'1 euro si et quedes a un hotel de tres estrelles i va fins als 3,5 euros per als hotels de cinc estrelles- i una altra part la decideix i se la queda l'Ajuntament -té un preu de 4 euros en tots els casos, siguis un creuerista que hi passa unes hores o un visitant en un hotel de luxe-.
El que s'ha votat aquesta vegada és l'increment del preu de la part municipal. Així, es vol passar dels 4 euros per persona i dia actuals als 8 euros diaris, en arribar a l'any 2029. A això, però, caldrà sumar la part de la taxa de la Generalitat, que també es vol doblar, segons un pacte entre el govern de Salvador Illa i els comuns. Tot plegat farà que, si es compleixen els compromisos polítics, l'import que paguin els turistes per cada dia que es quedin a Barcelona arribi als 15 euros, en el cas dels hotels de cinc estrelles, i als 10 euros, en la franja més baixa.
Esperar fins al 2029 per arribar al topall de la taxa
Al plenari d'aquest divendres, però, la presidenta del grup d'ERC, Elisenda Alamany, ha proposat "elevar al màxim legal" de 8 euros el recàrrec municipal turístic i de fer-ho de manera "progressiva". I ha insistit en la necessitat de crear un fons de retorn d'aquests diners perquè el que es recapti -es calcula que pot superar els 140 milions d'euros anuals- arribi als barris que més pateixien l'impacte turístic.
El tinent d'alcaldia Jordi Valls (PSC) ha posat en valor que l'augment sigui "esglaonat" i s'ha mostrat favorable també a què hi hagi un fons específic que marqui a què es destinen els diners que s'aconsegueixin. Alhora, però, ha recordat que ja hi ha polítiques concretes que es financien amb els recursos de l'impost turístic, com és la climatització de les escoles.
Aquesta progressivitat, però, no ha satisfet tothom, entre els implicats. "Vostès plantegen que cal esperar fins al 2029. Per què?", ha plantejat Carolina Recio, de BComú. "Crec que la situació mereix celeritat", ha insistit, després d'explicar que la seva formació havia presentat una proposta alternativa perquè l'Ajuntament apugés més ràpidament l'impost turístic. "Votarem a favor per responsabilitat", però, ha rematat la representant dels comuns.
A banda de les crítiques frontals del PP i Vox, Junts ha fet més equilibris. El regidor Arnau Vives, de fet, ha defensat l'abstenció de Junts tot apuntant que espera que amb l'augment dels ingressos en clau turística es contempli també la idea de "rebaixar impostos a les classes mitjanes" a les properes ordenances fiscals.
Un debat profund: el sentit de la taxa
Aquest debat sobre el turisme arriba en un moment en què l'arribada de visitants és el principal problema de la ciutat per al 10% de la població, segons el darrer baròmetre municipal. De fet, és el tercer maldecap més habitual a la capital catalana, després de l'accés a l'habitatge (29,9%) i la sensació d'inseguretat (23,1%).
Ara, amb la mesura de l'exigència econòmica -via taxa turística- s'intenta que la ciutat tingui més recursos econòmics per pal·liar els efectes nocius del turisme. Tanmateix, ni hi ha cap destinació concreta prevista per als diners que es recapten amb l'impost municipal, que queden gestionats segons consideri el govern municipal, ni hi ha cap evidència que apujar el preu del recàrrec turístic serveixi per a altres finalitats, com reduir l'arribada de visitants. Altres ciutats amb quotes diàries més altes que la barcelonina, com Venècia o Amsterdam, no han vist que l'augment de la taxa els hagi portat menys turistes.
Sigui com sigui, el que s'ingressa és una xifra rellevant. Actualment, són uns 80 milions d'euros només de la part municipal. Això el situa com el tercer impost barceloní més destacat, per darrere de l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI) i les plusvàlues. A més, però, hi ha una altra part que també s'ingressa, que és el 50% del que recapta la Generalitat, que torna al consistori. Això representa uns 25 milions d'euros, a hores d'ara.
