El tret de sortida de la cooperativa l'ha encapçalat aquest dijous el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, en un acte al Centre Cívic Pati Llimona amb una nodrida presència de la comunitat subsahariana i les entitats que han contribuït a fer-la possible. Segons Pisarello, la cooperativa és un projecte "genuïnament barceloní" amb la qual els manters passaran a "vendre productes legals com qualsevol altre comerciant de la ciutat".
El tinent d'alcalde calcula que en temporada baixa hi ha uns 200 manters a la ciutat, però l'estiu passat en van arribar a haver-hi uns 800, de manera que la cooperativa donarà resposta a una part del col·lectiu. No obstant això, el consistori preveu donar sortida a 85 manters: una trentena en total amb la cooperativa quan estigui a ple rendiment i 54 a través de plans d'ocupació, com el que està en marxa perquè facin de peixaters a Mercabarna.
Pisarello ha reconegut que la cooperativa "no resoldrà la venda ambulant no autoritzada de la nit al dia", però el veu "un pas molt important" i considera que és un projecte de dignitat que "demostra que hi ha alternativa a la il·legalitat no buscada". A més, ha reivindicat que no hi ha precedents a la resta de l'Estat: cal buscar-los a l'estranger, en ciutats com Vancouver (Canadà) i Durban (Sud-àfrica), per trobar com incorporar els manters en mercats.
Compromesos 234 punts de venda
Els manters ja tenen compromeses 234 parades en les fires i mercats que se celebrin durant el primer any. Es podran trobar en les fires de Comerç al Carrer dels districtes, el mercat de Fleedonia, Flea Market, el Rastro de la Virgen, el Mercat de Segona Mà de Sants, el Traster de Can Ricart i algunes botigues d'artesans que han ofert espai de venda. Els responsables de la cooperativa calculen que, perquè sigui viable, haurien d'arribar als 500 punts de venda.
Dels 15 membres de la cooperativa, 12 són homes i 3 dones; i també 12 no tenen papers i 3, sí, entre ells la presidenta, Ndaye Fatou Mbaye. Es preveu que cada any s'incorporin unes 5-10 persones a la iniciativa, amb la idea que la cooperativa pugui arribar a tenir fins a 30 membres. La idea és que cada manter s'hi estigui un any, que és el temps necessari per tramitar la regularització amb la Subdelegació del Govern, de manera que els integrants rotaran.
Rere la manta "hi ha valors i molta dignitat"
Per ara els 15 integrants de la cooperativa reben una ajuda municipal de 500 euros al mes, a l'espera que arribin els ingressos. La presidenta de la cooperativa espera que la iniciativa doni resposta a les necessitats d'inclusió social i laboral del col·lectiu, i ha defensat que també és "necessari canviar les mirades de la societat". Segons Mbaye, "rere la manta hi ha valors, potencialitat i molta dignitat", i ha demanat que els manters deixin de ser "invisibilitzats i perseguits".
El nom de la cooperativa, Diomcoop, ja és una declaració d'intencions: diom és una paraula wòlof (llengua del Senegal i de Gàmbia) que significa "dignitat, hospitalitat i la fortalesa interior" que tenen per aixecar-se cada dia, agafar la manta i sortir al carrer amb "tots els riscos" que s'hi poden trobar, ha relatat. "És força interior per escollir en qualsevol circumstància el camí del bé", ha remarcat.
Suport del Govern per estendre la fórmula barcelonina
El director de la Fundació Formació i Treball, Albert Alberich, ha vaticinat que la fórmula de la cooperativa serà "un camí llarg" i "molt difícil", però creu que cal ajudar els manters a trobar una sortida. Entre els assistents també figurava el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós. Pisarello ha remarcat que l'Ajuntament té el suport del Govern català per fer que la via barcelonina també "sigui alternativa" en altres ciutats.
Mbaye, Pisarello i Alberich presenten la cooperativa dels manters. Foto: Ajuntament de Barcelona
