L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dimecres dedicar un carrer a Guillem Agulló, el jove valencià assassinat el 1993 -quan només tenia 18 anys- per l'extrema dreta. Just quan es compleixen els 25 anys dels fets, la Comissió de Presidència ha aprovat a instàncies de la CUP que Agulló tingui un carrer. Hi han donat suport de tots els grups –el govern de Barcelona en Comú, i el PDECat, Cs, ERC, PSC i els "cupaires"-, excepte el PP, que s'ha abstingut perquè està en contra que el jove tingui un espai a la capital catalana. Per la seva banda, el regidor no adscrit (de Demòcrates) estava absent.

La "cupaire" Maria Rovira ha defensat que cal treballar perquè Barcelona sigui "un espai antifeixista", i ha reivindicat la proposta en el marc d'una campanya antifeixista que expliqui els motius de l'assassinat. El comissionat de Programes de Memòria del govern d'Ada Colau, Ricard Vinyes, ha rebut la idea "amb enorme simpatia", i ha indicat que és "molt oportú" un acte per discutir sobre la impunitat que serveixi com a recordatori d'Agulló.

Pel que fa al canvi de nom, ha indicat que la Ponència de Nomenclàtor serà la que acabarà valorant què és el més adequat. Ha recordat que la ciutat té 232 noms pendents d'assignar-hi un carrer, i ha afegit que cal prioritzar els noms femenins. Tot i això, ha afegit que aquest darrer aspecte "tampoc és una línia vermella intraspassable", com ho demostra el fet que fa uns dies s'hagi denominat un carrer amb el nom de l'actor Pepe Rubianes.

La popular Àngels Esteller ha condemnat l'assassinat d'Agulló, però considera que és a València on se li ha de dedicar un carrer i no a Barcelona, "on no té cap tipus d'arrelament", segons ha argumentat. Això li ha valgut una disputa amb Rovira, perquè ha titllat el rebuig dels populars de "vergonyant". Esteller li ha retret que la CUP és "selectiva" amb les víctimes i es va aixecar en la lectura d'una declaració en record de Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA.

Anul·lació dels expedients de depuració franquista

A la comissió també s'ha aprovat l'anul·lació dels expedients municipals de depuració dels treballadors del consistori que es van obrir durant el primer franquisme, i la retirada de la Medalla d'Or de la ciutat a Miquel Mateu i Pla, que va ser el primer alcalde falangista de la ciutat i el responsable de la repressió dels funcionaris. Hi han votat a favor tots els grups excepte el PP, que ha reservat el vot fins al final del ple.

Com ja va fer a principis d'any, la popular Àngels Esteller ha tornat a criticar que el govern de Colau inspira la mesura per anul·lar els expedients de depuració "en el revisionisme i el revengisme", i el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello ho ha negat. "És un acte inspirat contra el negacionisme que va implicar el feixisme en la nostra ciutat", ha defensat el tinent d'alcalde, que ha especificat que 922 treballadors municipals van ser destituïts i 696 sancionats o inhabilitats per càrrecs de comandament.