11
de novembre
del
2023
Actualitzat
el
14
de novembre
a les
14:43h
Els manters fa temps que senten arraconats a Barcelona. Per un moment va semblar que emergia un pla social per corregir l'enfocament de la persecució al carrer. El moment va durar uns quatre anys, els del primer mandat d'Ada Colau. Després, el suport econòmic seguiria fluint, però amb menys força. També amb menys claredat. Mentrestant, els discursos municipals prioritzarien expulsar el top manta dels principals punts de visita de la ciutat. "És inadmissible que el primer que vegin els turistes en arribar a Barcelona siguin els manters", deia l'any 2019 el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle. Aquell mateix estiu el govern de comuns i socialistes prometia"intensificar i redoblar esforços pressupostaris" per programes d'inserció laboral que incloguessin els manters.
Quatre anys després, les xifres els desmenteixen. Les dades recopilades per Nació mitjançant una petició de transparència a l'Ajuntament de Barcelona i un conjunt de dades internes del consistori detallen la desinversió en polítiques socials que afecten els protagonistes de la venda ambulant.
La despesa del primer mandat de Colau va arribar a acreditar almenys la suma de 1.465.466 euros entre 2016 i 2019 en aquesta matèria a través de Barcelona Activa. Es van destinar, sobretot, als plans d'ocupació que donaven una oportunitat laboral a manters que no tenien els papers perquè poguessin regularitzar la seva situació administrativa aconseguint un permís de residència i treball. A més, es van oferir cursos d'assessorament i acompanyament per a la gènesi de la marca Top Manta i el naixement de la cooperativa Diomcoop. A aquesta última entitat, a més, se li va fer una injecció inicial els tres primers anys de 1,08 milions d'euros perquè el projecte comencés a caminar. En un parell de fires se'ls va contractar, a més, perquè cobrissin serveis de vigilància amb els nous treballadors. Tot plegat, sumant totes les vies esmentades, deixava la despesa municipal dirigida a oferir l'empenta social als manters en 2,6 milions d'euros.
Els anys següents, en canvi, no quedaria ni rastre dels famosos plans d'ocupació -es consideraven especialment cars- i l'ajuda municipal se centraria especialment en la formació i l'acompanyament dels projectes en marxa. Segons les dades de Barcelona Activa, al marge de l'assessorament amb recursos propis del consistori, la inversió econòmica destinada als projectes d'inserció laboral dels manters es quedaria en67.744 euros entre els anys 2020 i 2023. A aquesta xifra caldria sumar-li altres quanties, com el dos convenis signats en aquest període amb Diomcoop, que ascendeixen a 465.000 euros.
A banda, es va decidir diversificar les oportunitats laborals i de regularització dels manters amb noves iniciatives i convenis municipals -amb Coopolis, Andròmines o Formació i Treball- que també integraven altres col·lectius vulnerables. Aquests acords sumaven 1,26 milions d'euros. Ara bé, des de l'equip que va coordinar aquests plans es calcula que entre els beneficiaris hi havia aproximadament "un 30% de manters", expliquen fonts coneixedores a aquest diari. Fent una regla de tres, ara que la inversió queda diluïda, s'hauria de deixar aquesta aposta econòmica afegida en uns 400.000 euros més atribuïbles als migrants que venien de la manta. El sumatori aproximat, doncs, situal'esforç econòmic de l'Ajuntament de Barcelona destinat als venedors ambulants en poc més de 900.000 euros durant el segon mandat de Colau, ara ja amb el PSC integrat durant els quatre anys de govern conjunt. És a dir, una tercera part del que es va gastar en el mandat anterior. Per posar-ho en perspectiva, aquesta inversió repartida en quatre anys és inferior, per exemple, al preu que va pagar l'Ajuntament de Barcelona per acollir la primera etapa de "La Vuelta" ciclista a Espanya 2023, que va implicar 1,16 milions d'euros.
De fet, una de les particularitats d'aquests canvis municipals és que ni comptant la totalitat pressupostària d'aquests nous convenis que integren els manters, però també altres col·lectius com treballadores de la llar o transportistes de ferralla, s'arriba a igualar la despesa dels anys previs que es va destinar únicament a revertir la situació del top manta. Quedava arraconada així la promesa del llavors primer tinent d'alcaldia Jaume Collboni, a principis del mandat passat. "Vull remarcar la importància d'aquests programes per a col·lectius en risc. N'estic parlant amb el comissionat d'Economia Social, Álvaro Porro, perquè volen redoblar esforços, no només no deixarem de fer aquesta tasca sinó que s’intensificarà", va dir.
Deixant de banda la carpeta econòmica i centrant el focus en les persones, les xifres són orientatives però mostren una certa correlació. D'entrada, cal partir de la base que el portal Verificat va extreure de fonts municipals la comptabilització de pics de fins a 800 manters treballant als carrers de Barcelona, l'any 2019. Aquell any i els dos anteriors s'havia arribat a contractar amb els plans d'ocupació 67 manters, facilitant que poguessin obtenir el permís de treball i residència, segons els registres de Barcelona Activa. A banda, es van registrar 12 contractes temporals a manters i quinze persones van iniciar el projecte Diomcoop. També la cooperativa del Sindicat Popular de Venedors Ambulants faria els seus primers passos llavors. Així doncs, es vorejaria el centenar de manters amb feina -tot i que fos passatgera- confirmada. Una oportunitat inicial per sortir de la precarietat del carrer i les persecucions policials.
En el segon mandat, en canvi, els mateixos registres es mostren molt més difusos. Es parla de 9 contractacions confirmades des de Barcelona Activa i de 16 persones "derivades" de la venda ambulant a un nou programa municipal -anomenat PròXim- per inserir laboralment persones en situació irregular. Les projeccions més optimistes de l'equip que portava aquests plans diversificats situen en una seixantena els manters inserits laboralment els últims quatre anys a partir de recursos municipals. A banda, es recorda, però, que s'ha acompanyat alguns venedors ambulants cap a un altre projecte -la línia ACOL- que en aquest cas és de la Generalitat. I es menciona també la independència creixent dels projectes gestionats per antics manters.
Sigui com sigui, en referència al suport econòmic decreixent, un dels arguments més repetits és que la inversió inicial havia de ser més gran perquè es posaven en marxa uns projectes que després necessitarien menys implicació econòmica. Per aquest motiu s'ha anat aigualint l'aportació a projectes com Diomcoop, que cada vegada té més autonomia. Ara bé, fonts dels comuns afegeixen un matís i carreguen sobre els socialistes el refredament dels plans d'ocupació, la gran via del primer mandat per regularitzar venedors ambulants. Ara, fonts oficials de l'Ajuntament de Barcelona -governat pel PSC en solitari- asseguren que es va decidir "obrir" més enllà dels manters la "línia de contractació inclusiva" a altres col·lectius vulnerables "amb l'objectiu de fer una distribució equitativa dels recursos". A més, aquest sistema, ara sota el nom de "PròXim", té previst gestionar "més places" de contractacions l'any vinent.
El que per al consistori és una ampliació de la mesura, per als manters és una desaparició. Fa mig any, el portaveu del sindicat de manters, Lamine Sarr, denunciava a Nació que els plans d'ocupació s'havien esvaït els últims anys amb Colau a l'alcaldia. Ara, veient la perspectiva analitzada, insisteix. "El millor que s'ha fet en tot aquest temps eren els plans d'ocupació. I és el que ha desaparegut", remata. Eren contractacions que permetien que persones migrants que abans havien de malviure estirant la manta a ple sol obtinguessin contractes a formals per treballar "a la peixateria de Mercabarna, o fent pintura, o neteja". Aquells acords corrien a càrrec de l'Ajuntament, bàsicament, però tenien un impacte immediat per als beneficiaris. Ara aquesta via s'ha fet imperceptible per al sindicat de venedors ambulants.
I no serà per manca d'intents de reflotar-ho. Lamine Sarr -que va exercir de manter durant dotze anys a Barcelona abans de poder treballar per la marca Top Manta- recorda que es va reunir amb els màxims responsables municipals els mesos després que Albert Batlle desplegués el dispositiu policial per buidar el passeig de Gràcia, la plaça Catalunya i el passeig de Joan de Borbó de venedors ambulants. Era la tardor del 2019. "Em vaig trobar amb Jaume Collboni, Janet Sanz, Marc Serra i tècnics de Barcelona Activa. Es van proposar tota mena d'idees pels diversos perfils de manters existents. Es va dir que a les persones que tenien papers, però dificultats per trobar feina, els incorporarien a empreses. I als que no tinguessin arrelament social [un tràmit necessari per obtenir els papers] els farien formacions. I els que si en tinguessin entrarien a plans d'ocupació. I res, tot va quedar allà", insisteix.
Els dies posteriors, aquest exmanter va recórrer els carrers per començar a confeccionar una llista amb la situació de cada persona que es trobava venent roba a terra. "Els demanava quants anys feia que estaven aquí, si tenien arrelament social, quina formació volien fer. Tot. I tot per res". Va arribar a bastir un catàleg de 400 noms i situacions, assegura Sarr. "Ara em trobo manters que de tant en tant em pregunten: com va acabar allò? I jo només els puc dir que he fet tot el que he pogut. El que veuen és el que hi ha".
Mentre que la marca Top Manta -vinculada al sindicat- té una vintena de persones treballant, i unes 10 més han passat per aquest espai, la cooperativa Diomcoop eleva la xifra dels treballadors estables a uns 28 i a uns 60 els que "de manera més temporal" es subcontracta a l'estiu o desembre -quan hi ha pics de feina- per cobrir tasques. El ventall d'oferta d'aquesta empresa va des de la venda de roba fins als desmuntatges de festivals, la neteja o el transport. Al principi depenien totalment del finançament de l'Ajuntament de Barcelona i ara només representa un 16% dels seus ingressos. "Era el pla, que cada vegada fóssim més viables. I ho estem aconseguint", detalla Marie Faye, també exmantera.
Mentre el seu projecte fa d'aixopluc d'una part dels manters, a qui contracta quan pot i amb durades variables, Faye és conscient del clima que ha acompanyat el govern municipal els últims anys al voltant de la venda ambulant. "El suport ara està més diluït, però entenc que és una reacció a haver de compartir govern entre dues forces amb postures diferents i també a les veus en contra dels manters, que n'hi ha hagut moltes", expressa la representant de Diomcoop. També creu en seguir obrint projectes que acabin distanciant-se de les subvencions per fer-se autònoms. Novament, Faye recorda que el canvi més important hauria de ser una reforma de la llei d'estrangeria. Això correspon a l'Estat, on els darrers anys també han governat PSOE i Unides Podem. De moment, però, no s'ha acabat de moure cap fitxa. Mentrestant, els venedors de Barcelona tenen menys recursos socials de proximitat per deixar la manta. I una pressió policial que va i ve. Aquest darrer estiu, per exemple, ha vingut.
Quatre anys després, les xifres els desmenteixen. Les dades recopilades per Nació mitjançant una petició de transparència a l'Ajuntament de Barcelona i un conjunt de dades internes del consistori detallen la desinversió en polítiques socials que afecten els protagonistes de la venda ambulant.
La despesa del primer mandat de Colau va arribar a acreditar almenys la suma de 1.465.466 euros entre 2016 i 2019 en aquesta matèria a través de Barcelona Activa. Es van destinar, sobretot, als plans d'ocupació que donaven una oportunitat laboral a manters que no tenien els papers perquè poguessin regularitzar la seva situació administrativa aconseguint un permís de residència i treball. A més, es van oferir cursos d'assessorament i acompanyament per a la gènesi de la marca Top Manta i el naixement de la cooperativa Diomcoop. A aquesta última entitat, a més, se li va fer una injecció inicial els tres primers anys de 1,08 milions d'euros perquè el projecte comencés a caminar. En un parell de fires se'ls va contractar, a més, perquè cobrissin serveis de vigilància amb els nous treballadors. Tot plegat, sumant totes les vies esmentades, deixava la despesa municipal dirigida a oferir l'empenta social als manters en 2,6 milions d'euros.
Els anys següents, en canvi, no quedaria ni rastre dels famosos plans d'ocupació -es consideraven especialment cars- i l'ajuda municipal se centraria especialment en la formació i l'acompanyament dels projectes en marxa. Segons les dades de Barcelona Activa, al marge de l'assessorament amb recursos propis del consistori, la inversió econòmica destinada als projectes d'inserció laboral dels manters es quedaria en67.744 euros entre els anys 2020 i 2023. A aquesta xifra caldria sumar-li altres quanties, com el dos convenis signats en aquest període amb Diomcoop, que ascendeixen a 465.000 euros.
A banda, es va decidir diversificar les oportunitats laborals i de regularització dels manters amb noves iniciatives i convenis municipals -amb Coopolis, Andròmines o Formació i Treball- que també integraven altres col·lectius vulnerables. Aquests acords sumaven 1,26 milions d'euros. Ara bé, des de l'equip que va coordinar aquests plans es calcula que entre els beneficiaris hi havia aproximadament "un 30% de manters", expliquen fonts coneixedores a aquest diari. Fent una regla de tres, ara que la inversió queda diluïda, s'hauria de deixar aquesta aposta econòmica afegida en uns 400.000 euros més atribuïbles als migrants que venien de la manta. El sumatori aproximat, doncs, situal'esforç econòmic de l'Ajuntament de Barcelona destinat als venedors ambulants en poc més de 900.000 euros durant el segon mandat de Colau, ara ja amb el PSC integrat durant els quatre anys de govern conjunt. És a dir, una tercera part del que es va gastar en el mandat anterior. Per posar-ho en perspectiva, aquesta inversió repartida en quatre anys és inferior, per exemple, al preu que va pagar l'Ajuntament de Barcelona per acollir la primera etapa de "La Vuelta" ciclista a Espanya 2023, que va implicar 1,16 milions d'euros.
De fet, una de les particularitats d'aquests canvis municipals és que ni comptant la totalitat pressupostària d'aquests nous convenis que integren els manters, però també altres col·lectius com treballadores de la llar o transportistes de ferralla, s'arriba a igualar la despesa dels anys previs que es va destinar únicament a revertir la situació del top manta. Quedava arraconada així la promesa del llavors primer tinent d'alcaldia Jaume Collboni, a principis del mandat passat. "Vull remarcar la importància d'aquests programes per a col·lectius en risc. N'estic parlant amb el comissionat d'Economia Social, Álvaro Porro, perquè volen redoblar esforços, no només no deixarem de fer aquesta tasca sinó que s’intensificarà", va dir.
Manters amb contracte
Deixant de banda la carpeta econòmica i centrant el focus en les persones, les xifres són orientatives però mostren una certa correlació. D'entrada, cal partir de la base que el portal Verificat va extreure de fonts municipals la comptabilització de pics de fins a 800 manters treballant als carrers de Barcelona, l'any 2019. Aquell any i els dos anteriors s'havia arribat a contractar amb els plans d'ocupació 67 manters, facilitant que poguessin obtenir el permís de treball i residència, segons els registres de Barcelona Activa. A banda, es van registrar 12 contractes temporals a manters i quinze persones van iniciar el projecte Diomcoop. També la cooperativa del Sindicat Popular de Venedors Ambulants faria els seus primers passos llavors. Així doncs, es vorejaria el centenar de manters amb feina -tot i que fos passatgera- confirmada. Una oportunitat inicial per sortir de la precarietat del carrer i les persecucions policials.En el segon mandat, en canvi, els mateixos registres es mostren molt més difusos. Es parla de 9 contractacions confirmades des de Barcelona Activa i de 16 persones "derivades" de la venda ambulant a un nou programa municipal -anomenat PròXim- per inserir laboralment persones en situació irregular. Les projeccions més optimistes de l'equip que portava aquests plans diversificats situen en una seixantena els manters inserits laboralment els últims quatre anys a partir de recursos municipals. A banda, es recorda, però, que s'ha acompanyat alguns venedors ambulants cap a un altre projecte -la línia ACOL- que en aquest cas és de la Generalitat. I es menciona també la independència creixent dels projectes gestionats per antics manters.
La lluita dels plans d'ocupació
Sigui com sigui, en referència al suport econòmic decreixent, un dels arguments més repetits és que la inversió inicial havia de ser més gran perquè es posaven en marxa uns projectes que després necessitarien menys implicació econòmica. Per aquest motiu s'ha anat aigualint l'aportació a projectes com Diomcoop, que cada vegada té més autonomia. Ara bé, fonts dels comuns afegeixen un matís i carreguen sobre els socialistes el refredament dels plans d'ocupació, la gran via del primer mandat per regularitzar venedors ambulants. Ara, fonts oficials de l'Ajuntament de Barcelona -governat pel PSC en solitari- asseguren que es va decidir "obrir" més enllà dels manters la "línia de contractació inclusiva" a altres col·lectius vulnerables "amb l'objectiu de fer una distribució equitativa dels recursos". A més, aquest sistema, ara sota el nom de "PròXim", té previst gestionar "més places" de contractacions l'any vinent. El que per al consistori és una ampliació de la mesura, per als manters és una desaparició. Fa mig any, el portaveu del sindicat de manters, Lamine Sarr, denunciava a Nació que els plans d'ocupació s'havien esvaït els últims anys amb Colau a l'alcaldia. Ara, veient la perspectiva analitzada, insisteix. "El millor que s'ha fet en tot aquest temps eren els plans d'ocupació. I és el que ha desaparegut", remata. Eren contractacions que permetien que persones migrants que abans havien de malviure estirant la manta a ple sol obtinguessin contractes a formals per treballar "a la peixateria de Mercabarna, o fent pintura, o neteja". Aquells acords corrien a càrrec de l'Ajuntament, bàsicament, però tenien un impacte immediat per als beneficiaris. Ara aquesta via s'ha fet imperceptible per al sindicat de venedors ambulants.
I no serà per manca d'intents de reflotar-ho. Lamine Sarr -que va exercir de manter durant dotze anys a Barcelona abans de poder treballar per la marca Top Manta- recorda que es va reunir amb els màxims responsables municipals els mesos després que Albert Batlle desplegués el dispositiu policial per buidar el passeig de Gràcia, la plaça Catalunya i el passeig de Joan de Borbó de venedors ambulants. Era la tardor del 2019. "Em vaig trobar amb Jaume Collboni, Janet Sanz, Marc Serra i tècnics de Barcelona Activa. Es van proposar tota mena d'idees pels diversos perfils de manters existents. Es va dir que a les persones que tenien papers, però dificultats per trobar feina, els incorporarien a empreses. I als que no tinguessin arrelament social [un tràmit necessari per obtenir els papers] els farien formacions. I els que si en tinguessin entrarien a plans d'ocupació. I res, tot va quedar allà", insisteix.
Els dies posteriors, aquest exmanter va recórrer els carrers per començar a confeccionar una llista amb la situació de cada persona que es trobava venent roba a terra. "Els demanava quants anys feia que estaven aquí, si tenien arrelament social, quina formació volien fer. Tot. I tot per res". Va arribar a bastir un catàleg de 400 noms i situacions, assegura Sarr. "Ara em trobo manters que de tant en tant em pregunten: com va acabar allò? I jo només els puc dir que he fet tot el que he pogut. El que veuen és el que hi ha".
Mentre que la marca Top Manta -vinculada al sindicat- té una vintena de persones treballant, i unes 10 més han passat per aquest espai, la cooperativa Diomcoop eleva la xifra dels treballadors estables a uns 28 i a uns 60 els que "de manera més temporal" es subcontracta a l'estiu o desembre -quan hi ha pics de feina- per cobrir tasques. El ventall d'oferta d'aquesta empresa va des de la venda de roba fins als desmuntatges de festivals, la neteja o el transport. Al principi depenien totalment del finançament de l'Ajuntament de Barcelona i ara només representa un 16% dels seus ingressos. "Era el pla, que cada vegada fóssim més viables. I ho estem aconseguint", detalla Marie Faye, també exmantera.
Mentre el seu projecte fa d'aixopluc d'una part dels manters, a qui contracta quan pot i amb durades variables, Faye és conscient del clima que ha acompanyat el govern municipal els últims anys al voltant de la venda ambulant. "El suport ara està més diluït, però entenc que és una reacció a haver de compartir govern entre dues forces amb postures diferents i també a les veus en contra dels manters, que n'hi ha hagut moltes", expressa la representant de Diomcoop. També creu en seguir obrint projectes que acabin distanciant-se de les subvencions per fer-se autònoms. Novament, Faye recorda que el canvi més important hauria de ser una reforma de la llei d'estrangeria. Això correspon a l'Estat, on els darrers anys també han governat PSOE i Unides Podem. De moment, però, no s'ha acabat de moure cap fitxa. Mentrestant, els venedors de Barcelona tenen menys recursos socials de proximitat per deixar la manta. I una pressió policial que va i ve. Aquest darrer estiu, per exemple, ha vingut.