L'Ajuntament de Barcelona presentarà una querella durant les pròximes setmanes contra els responsables dels abusos al col·lectiu homosexual a la capital catalana durant el tardofranquisme, segons ha avançat aquest dilluns el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens. Segons el responsable de les polítiques municipals de memòria, "la decisió ja està presa" i ja s'està preparant la querella, a la qual s'hi adjuntarà un peritatge sobre els presumptes agressors i les víctimes.

L'anunci l'ha fet en el marc de la segona trobada de la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista, que acull l'antiga presó Model –un dia després que s'hagi començat a obrir el recinte a la ciutadania de manera permanent-, i que ha organitzat l'Ajuntament de la capital catalana ara que ha agafat el relleu de la presidència de la xarxa. A més d'aquestes dues ciutats també la formen Madrid, la Corunya, Cadis, Saragossa, Rivas (Madrid), Vitòria, Tarragona i València.

El tinent d'alcalde ha evitat donar més detalls de la querella fins que no es presenti, i ha remarcat que aquesta pugna judicial li correspondria a l'Estat. No obstant això, la ciutat s'ha decidit a tirar endavant diversos processos contra la impunitat del franquisme. "Davant de la política de braços plegats no podem mirar cap a una altra banda", ha insistit Asens, i ha traçat un paral·lelisme amb la política de refugiats. Ha recordat que l'Ajuntament ha creat un programa d'acollida "davant la passivitat institucional de l'Estat".

"Pols franquista" sota les togues

Asens també ha replicat al líder del PP, Alberto Fernández Díaz, que aquest diumenge va carrer contra el "revengisme guerracivilista" i li va retreure la seva "amnèsia selectiva" per la jornada de la Model. El tinent d'alcalde ha titllat les paraules del popular d'"immoralitat", i ha subratllat que estan a favor de la reconciliació, però "no de l'oblit", sinó de la justícia i la reparació de les víctimes. "Les víctimes són actuals fins que no se'ls faci justícia", ha considerat.

Ha explicat que, amb querelles com la dels abusos que van patir els homosexuals, pretenen trencar "la línia de continuïtat entre el franquisme i el règim sorgit del 1978". Segons ell, a l'estat espanyol "el feixisme no va ser derrotat militarment", a diferència d'altres països europeus. Prova d'això és el fet, en la seva opinió, que hi ha molts membres de la cúspide judicial "que tenen molta pols franquista sota les seves togues".

Els representants municipals que participen en la trobada han repassat les seves accions per eliminar la petjada franquista de les ciutats i perseguir els crims d'aquella època. Segons l'alcalde de Saragossa, Pedro Santiesteve, el principal escull de les querelles és, com n'anomenen alguns juristes, "l'última llei del Movimiento Nacional del franquisme", la llei d'amnistia. Segons ell, "posa la base de la impunitat", però acabarà caient.

Posar fi als "obstacles judicials"

Des de la coordinadora estatal de suport a la querella argentina contra els crims del franquisme, Paloma García ha reclamat que s'investiguin i que "s'acabin els obstacles judicials que no permeten que tiri endavant" aquest procés. "Volem posar fi a 40 anys d'impunitat", ha reclamat. Tota aquesta actuació del municipalisme tindrà un nou impuls pròximament, i és que la xarxa contra la impunitat vol unir esforços amb la de ciutats bombardejades, que encara es troba en una fase incipient, i que van impulsar el 2017 els ajuntaments de Barcelona i Durango (Biscaia).

L'alcaldessa, Ada Colau, ha estat l'encarregada d'obrir la jornada, i ha defensat treballar per la memòria antifeixista i combatre la impunitat franquista, en un moment d'excepció "on es continuen dictant ordres de presó per motivacions polítiques", ha ressaltat. "Vivim temps convulsos on els arguments de la força s'imposen als del diàleg polític", ha asseverat al costat del president de l'Associació d'Expressos Polítics de Catalunya, Carles Vallejo.