L'alcaldessa, Ada Colau, ha pres la paraula malgrat que no és habitual en un punt com aquest i, visiblement emocionada, ha tingut unes paraules d'agraïment per als representants de les entitats en defensa del dret de l'habitatge que han seguit el debat des del públic, com ara de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que Colau havia encapçalat. "Finalment es comencen a fer mesures reals i no retòriques per garantir el dret a l'habitatge", ha subratllat Colau, la qual ha dit que han estat anys "molt durs" per als activistes i ha ressaltat que han anat davant de les institucions. "Alguns vam entrar a les institucions per facilitar això", ha indicat.
Emoció. Barcelona canvia les regles del joc. Les constructores hauran de destinar el 30% de les noves construccions i rehabilitacions a habitatge assequible. Gràcies @PAH_BCN @SindicatLloguer, @AssBarrisTS, @FAVBcn i @ObservaDESC.
— Barcelona en Comú (@bcnencomu) 28 de setembre de 2018
Felicitats Barcelona! #TenimEl30 #PleBCN pic.twitter.com/7FcowS7kd1
Per a la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, es tracta d'"un dia històric" que situa Barcelona al mateix nivell d'altes ciutats del món com Nova York, París i Londres. "Era una irresponsabilitat no haver-ho fet abans", ha asseverat, i ha apostat perquè s'estengui "com una taca d'oli" a la resta de Catalunya. Justament que s'hagi tardat més de tres anys de mandat a tirar-ho endavant ha estat un dels retrets de l'oposició, i Colau ha dit que li hauria agradat aprovar-ho abans. L'alcaldessa ha demanat als grups que mantinguin el compromís i els ha emplaçat a donar suport a la mesura per estendre-la a l'àrea metropolitana.
Inicialment Colau volia aplicar el 30% el juny mateix, quan va començar a tramitar-se. L'Ajuntament calcula que amb aquesta obligació es podran generar 334 pisos protegits anualment, que podran ser de compra o de lloguer assequible. Inicialment seran de propietat privada, però el consistori tindrà preferència en cas que es venguin. La iniciativa ha format d'un paquet de dues modificacions del Pla General Metropolità que s'han aprovat provisionalment en el ple, i ara faltarà el vistiplau de la Generalitat perquè l'aprovació sigui definitiva, si bé el Govern ha expressat les seves reticències. A més, des del sector immobiliari ja s'ha anunciat una batalla legal contra la iniciativa.
Pisos de compra a 137.000 euros i de lloguer a 520 euros
Segons l'Ajuntament, els pisos protegits que es construeixin tindran un preu de compra de 137.000 euros, i si són de lloguer la renda mensual serà de 520 euros. L'obligació de construir habitatge protegit ha tirat endavant al ple amb el vot del govern de Colau i també dels grups del PDECat, ERC, el PSC, la CUP i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy (Demòcrates) i Juanjo Puigcorbé. Ciutadans s'ha abstingut i el PP ha votat en contra. La iniciativa l'ha impulsat Colau en el consistori però té l'origen en una proposta de diverses entitats, com la PAH, el Sindicat de Llogaters i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Sanz ha avisat la Generalitat que, a l'hora de valorar la iniciativa per donar-hi el beneplàcit, "no pot ignorar" que 33 regidors de 41 hi han estat a favor.
Jordi Martí (PDECat) ha recordat l'acord amb el govern perquè tiri endavant la proposta, però ha admès que haurien preferit que la mesura s'hagués centrat als barris amb famílies amb més necessitats. A més, creu que només així no s'arreglarà el problema d'habitatge a Barcelona. Koldo Blanco (Cs) ha criticat que s'ha actuat amb precipitació i creu que es pot aconseguir "l'efecte contrari". Alberto Fernández Díaz (PP) creu que és "una cortina de fum per amagar el fracàs de les polítiques d'habitatge de Colau" i, com també Jaume Collboni (PSC), han criticat que Colau només haurà finalitzat uns 700 habitatges protegits en aquest mandat. Pere Casas (CUP) creu que és la mesura urbanística "més important" del mandat però insuficient: apostaria per un 60% de lloguer públic.
Les entitats reclamen que el Govern l'aprovi aquest octubre
El debat ha acabat amb un "Sí se puede" d'aquestes entitats, que han celebrat la iniciativa i han emplaçat la Generalitat a aprovar-la aquest mateix octubre i no esperar els quatre mesos que té de marge per abordar-ho a la subcomissió d'urbanisme de Barcelona. Segons Lucía Delgado (PAH), la iniciativa "marca un punt d'inflexió" en el dret a l'habitatge a la ciutat, i espera que s'estengui a tot Catalunya. Jaime Palomera, del Sindicat de Llogaters, ha retret a Cs i el PP que no hi hagin donat suport, i que així es posin a la banda "d'aquells que especulen amb l'habitatge" i no de la ciutadania.
Entitats en defensa de l'habitatge celebren l'obligació de construir habitatge social. Foto: Jordi Bes
Bateria de peticions per a Sánchez a favor dels llogaters
Les propostes per afrontar les dificultats d'accés a l'habitatge també s'han debatut a partir d'una proposició de Barcelona en Comú que ha tirat endavant amb el vot de tots els grups excepte l'abstenció de Cs i el vot en contra del PP. La proposta del grup del govern té el mateix esperit d'una que es va aprovar aquesta setmana en el ple de Madrid: exigir mesures al govern espanyol de Pedro Sánchez.
En aquest cas és estudiar una pròrroga automàtica d'un any dels contractes de lloguer que finalitzin abans de l'entrada en vigor de la nova llei d'arrendaments urbans anunciada per Sánchez, i que hauria de prorrogar la vigència dels contractes, i ajornar els desnonaments per impagament de l'arrendament en casos de persones en risc d'exclusió i el propietari sigui un gran tenidor.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7_WtiTJslG8[/youtube]
