Al final de l’estiu, l’Ajuntament de Barcelona va començar a definir les línies del pla “Barcelona, ciutat refugi” amb la voluntat de posar en marxa un conjunt de mesures per acollir i atendre les persones que havien d’arribar a la ciutat procedents dels diferents contingents de refugiats (en aquell moment es parlava d’unes 1.200 persones a tot Catalunya, 600 de les quals a Barcelona, malgrat que a hores d’ara el govern espanyol encara n’ha de determinar la xifra).

Un dels objectiu del pla era cercar la coordinació amb altres administracions i també amb el teixit associatiu i el voluntariat. Però tot i que des del principi la iniciativa va ser aplaudida per bona part de les organitzacions, algunes entitats han criticat la manca de concreció a l’hora de definir la seva participació. 

Joan Reventós, director de la Comitè Català de l’ACNUR –que treballa principalment en l’àmbit de la sensibilització i l’educació- explica que “de moment, el pla dissenyat per l'Ajuntament no contempla, ni deixa clar, quin és el paper de les entitats d'ajuda al refugiats”. “Estem esperant conèixer mesures concretes per saber com ens hi poden implicar”, afegeix.

Per la seva banda, Pascale Coissard, responsable de comunicació de la Comissió Catalana a l'Ajuda al Refugiat, assegura que “el consistori els ha demanat assessorament”. “Els hem manifestat que el sistema d'acollida ja es troba col·lapsat només en la gestió de refugiats que ja són al país. Ara bé, de moment no està previst participar directament en la definició del pla que proposa l’Ajuntament”, explica.

Kanfach Mowafak, fundador de l'Associació Sitio-Catalana per la Llibertat i la Democràcia creu que una entitat com la seva “hauria d’estar a la primera línia de les mobilitzacions, treballant al costat de les administracions per organitzar l’ajuda als refugiats”. “Ens hem ofert a l’Ajuntament per organitzar seminaris intensius sobre cultura catalana i espanyola, per fer d’intèrprets, però de moment no hem rebut resposta”, explica aquest activista sirià resident de Barcelona des del principi dels anys vuitanta.

Consultats per NacióDigital, des de del pla "Barcelona, Ciutat Refugi" han posat de relleu la complexitat d’organització d’un projecte d’aquestes característiques però asseguren que “estan tot just contactant amb totes les entitats que tindran un paper rellevant en la recepció i acollida de les persones refugiades que arribaran a Barcelona i Catalunya”. “A la vegada s’està treballant en l’elaboració de les taules intersectorials i s’ha obert una línia de contacte amb la Generalitat per acabar d’acordar la seva col·laboració amb els serveis socials i d’atenció i acollida que ja té l’Ajuntament”.