Comissions Obreres va elegir Belén López com a nova secretària general en el seu recent congrés, en substitució de Javier Pacheco. Per primer cop, una dona lidera la primera força sindical de Catalunya, on ja fa anys que les dones hi tenen un protagonisme important. López era fins ara la secretària de Comissions a les comarques gironines.

Nascuda a les Masies de Voltregà (1976), López és professora d’orientació professional a FP i llicenciada en Ciències Polítiques. A les portes del Primer de Maig, explica les principals reivindicacions sindicals i assenyala alguns dels reptes que per al mercat laboral presenta el nou escenari de digitalització.  

Estem encara impactats per la gran apagada de dilluns. Quina afectació pot tenir un esdeveniment així en els drets laborals?
Doncs ens hem trobat que molta gent ens ha trucat per preguntar-nos com actuar en el seu lloc de treball davant una situació així. Cal recordar que davant qualsevol impediment per accedir al lloc de treball, el treballador ha de comunicar-ho a l’empresa l’abans millor. Però cal tenir en compte que si es dona el cas que és l’empresa la que envia la gent a casa, no es poden descomptar ni fer treballar aquestes hores. Si no es va a la feina per recomanació de les autoritats o per l’estat dels transports, hi ha un permís de quatre dies anuals i tampoc es poden descomptar les hores. També hi ha quatre dies previstos per atendre persones dependents.  

En general, els treballadors estan prou protegits davant de crisis d'aquestes magnituds?
La normativa laboral, és a dir, l'Estatut dels Treballadors i els convenis col·lectius, recull proteccions de treballadors i treballadores en situacions sobrevingudes, com pot ser l'apagada elèctrica de dilluns. Però està clar que l'única garantia que la llei es compleixi i que els drets siguin efectius és que hi hagi delegats sindicals a les empreses per vigilar i fer complir la normativa existent.

La normativa recull proteccions als treballadors en situacions com l'apagada elèctrica, però l'única garantia és que hi hagi delegats sindicals a les empreses que vigilin

Acaba de ser elegida secretària general. En què es notarà que el sindicat està liderat per una dona?
La primera cosa que m'agradaria a mi posar en valor és que les dones ja fa molts anys, dècades, des de la fundació del sindicat, que estem fent feina i, per tant, no és una cosa excepcional. El que potser sí que és remarcable és que arribi a la secretaria general. Aportarem la mirada que tenim les dones sobre la societat i les relacions laborals, com també la problemàtica que patim específicament les dones al mercat de treball. 

D’alguna manera, es pot dir que ha fet història. 
Però a CCOO tenim una secretaria general a Madrid, a Andalusia, al País Valencià. De fet, els territoris més importants i més poblats estan dirigits per dones. En el nostre cas, els òrgans de direcció són paritaris per mandat estatutari. Volem que el nombre de delegades a les empreses correspongui al nivell de representativitat de les dones en cada sector econòmic. Però ja dic que nosaltres hem de fer unes llistes paritàries i en cremallera en tots els òrgans de direcció.

Som al Primer de Maig. Què hi ha als primers llocs de la vostra  agenda reivindicativa?
El primer i estrella és la reducció de jornada sense reducció de salari. Per nosaltres, és absolutament imprescindible perquè el temps que dediquem al treball actualment respon a una societat de fa 40 anys. Ha canviat el món del treball, les empreses estan tenint uns marges històrics de beneficis, no hi ha arguments econòmics per oposar-s’hi. Hem de redistribuir el temps d'una altra manera, perquè inclogui també el temps de cures.

Què més?
Reclamem que hi hagi un canvi en el règim de l'acomiadament que vagi en la línia del que diu la Carta Social Europea, que protegeixi l'ocupació i s'incrementin les indemnitzacions. I aquest Primer de Maig també reclamem que s'obri una taula en el marc del diàleg social per abordar aquest règim d'acomiadaments. Aquest any, a Catalunya, s'han de negociar els principals convenis col·lectius, per tant, també emplacem les patronals que s'asseguin a negociar, d'una banda, l'acord interprofessional de Catalunya, que fa dos anys que està caducat i que és el paraigua de la negociació col·lectiva, i, de l'altra, tots aquests convenis que tenim per davant. 

De cara a l’àmbit  més polític, demanem que hi hagi pressupostos, perquè necessitem unes polítiques públiques que garanteixin el que és el salari social, és a dir, l'accés a un habitatge digne i assequible. Per tant, polítiques socials que garanteixin l'habitatge, que garanteixin una educació de qualitat, que s’hi destini el 6% del PIB com demana en una iniciativa legislativa popular. És una iniciativa que Comissions va impulsar junt amb altres entitats. I tot el tema de les cures, que també pensem que és molt important.

Aturem-nos un moment en la reducció de jornada. És imminent que el consell de ministres l’aprovi en segona lectura i que comenci un tràmit parlamentari complex. Amb la majoria justa de l’actual govern espanyol, no temen perdre bous i esquetlles?
El que està clar és que, tal com entrarà ara, s'aprovarà l'acord amb els sindicats que la patronal no va voler signar. No s'entendria que els canvis canviessin la idea originària que és reduir la jornada, mantenint el salari, i ha d'anar en aquesta línia. 

Els neguiteja la posició de Junts? 
No l'acabem d'entendre. No l'entenem perquè, com li deia, no hi ha arguments econòmics per situar-se en contra d'aquesta reducció de jornada. I és una demanda àmpliament compartida de la ciutadania catalana i espanyola. Amb els increments de productivitat i de beneficis dels quals els treballadors i treballadores també han de rebre un retorn. 

Hi ha 400.000 persones, la majoria dones, que veuren incrementat el seu salari amb la reducció de jornada

Creu que hi ha algun marge per arribar a una entesa amb les patronals?
Nosaltres entenem que hi ha espai per situar aquelles coses que puguin mitigar efectes adversos contrastats en la petita mitjana empresa, per exemple. És un tràmit parlamentari que s'ha de fer i s'ha de negociar en aquest marc. Cal tenir en compte que aquesta reducció de jornada implicarà increments de salaris, perquè hi ha unes 400.000 persones, la majoria dones, a Catalunya, que estan treballant una jornada parcial, que veuran incrementat el seu salari amb aquesta reducció de jornada. Perquè el que aquesta proposta recull és que quan tu no tens una jornada completa, no se't redueix la jornada, sinó que se t'incrementa el salari. Per tant, seria un increment salarial important i amb una clau de gènere, també. 

Ara, la reducció de jornada s’ha de plantejar d’igual manera en uns grans magatzems que en una petita botiga?
Aquí voldria dir que aquests increments de productivitat han estat per a totes les empreses, també per la petita i mitjana. No estem en un escenari en què les empreses estan perdent beneficis o en una situació complicada. Hi ha temes com el control horari, que entenem que la petita empresa segurament tindrà més dificultats per digitalitzar. L’administració pot recolzar-ho, es pot fer assessorament i nosaltres estem completament oberts en aquest sentit. 

Ha parlat dels salaris. No és per aquí per on plora la criatura?
Això també ens preocupa seriosament. Però aquí també vull puntualitzar alguna cosa. S'han negociat uns increments salarials importants amb l'acord estatal de negociació col·lectiva que marcava uns marges. I, per exemple, en el mes de març, els increments salarials dels convenis que tenen afectació econòmica en el 2025 estan per sobre de l'IPC. Estem recuperant poder adquisitiu. El problema és que hi ha hagut uns increments inflacionistes que han suposat dificultats per poder fer front al cost de la vida. Els increments salarials s'han de combinar amb polítiques que controlin la despesa. Pots negociar uns increments importants que, si després has de destinar-los a un lloguer que està desorbitat, o no hi ha polítiques de transport públic, això implica un cost. I per això necessitem pressupostos. Si no hi ha pressupostos, això és molt més complicat. 

Aquest és un element de preocupació important.
Sí, perquè al final són els que permeten fer polítiques estructurals. Amb les ampliacions de crèdits pots fer coses, però hi ha polítiques estructurals que necessiten dotar-se d’uns pressupostos per poder executar-les. 

Abans esmentava la Carta Social Europea. A nivell de salaris, a quina distància estem del que reclama la Carta Social?
Bé, el que diu la Carta Social Europea és que el salari mínim interprofessional hauria de ser el 60% del salari mitjà. I encara estem lluny d'això. Encara hi ha d'haver un increment important del salari mínim per arribar a això. 

Què falta encara per trencar amb la bretxa salarial de gènere?
Els increments del salari mínim interprofessional han significat una reducció de la bretxa salarial. En aquest sentit, quan les patronals diuen que el salari mínim interprofessional és un llast per l'economia, s'ha demostrat que no ha estat així, que no ha incrementat ni l'atur ni ha fet que les empreses hagin de tancar ni res, i el que sí que ha ajudat és a reduir la bretxa salarial. Encara hi ha moltíssima feina. Són molt importants els plans d'igualtat a les empreses, és important la negociació col·lectiva, és important que situem un salari mínim de referència a Catalunya.

Creu que el salari mínim a Catalunya ha de ser sempre el mateix que a l'estat espanyol? 
Nosaltres diem que el salari mínim és un sòl, un mínim, i que els salaris s’acorden en la negociació col·lectiva, que són els que han d'adequar-se a la realitat sectorial i territorial de cada lloc. Per tant, el sòl pensem que ha de ser igual per tothom, i a partir d'aquí, que es faci un salari mínim de referència a Catalunya per la negociació col·lectiva, que es negociï en el marc de l'acord interprofessional de Catalunya, que fa dos anys que està caducat, com he dit, que aquest sigui el salari de referència que després s'ha d'adaptar a cada sector i a cada territori. 

S’ha referit en diversos moments a la productivitat. Però hi ha moltes veus econòmiques que asseguren que aquí hi ha un problema respecte de la mitjana europea. 
Nosaltres pensem que això s'ha d'aterrar sector per sector. Jo no crec que hi hagi un problema de productivitat. Venim d'un model productiu on l'avantatge competitiu que tenien i utilitzaven les empreses era la precarietat de les persones. Hem de transformar això. La manera de transformar-ho té diferents vies. Una és creant una arquitectura de drets laborals que desincentivi que les empreses utilitzin aquesta precarietat de les persones treballadores com un factor de competitivitat.

Venim d'un model productiu on l'avantatge competitiu que tenien les empreses era la precarietat

Per tant, si això ho limitem i alhora impulsem que la productivitat creixi o que l'avantatge competitiu de les empreses creixi en tecnologia, en innovació, en energies renovables, que t'aporta una energia més barata i és un factor competitiu en les economies del teu entorn, el que fem és canviar aquest model. Per tant, no és tant un problema de productivitat. Si el que estem incentivant és un model productiu amb moltes hores de feina, un treball de poc valor afegit i poca innovació, això és el que tens. 

Parla de model. Com es pot incentivar un canvi així?
Està clar que les empreses han d’invertir en tecnologia, en innovació, en incentivar un altre model de negoci, que Espanya i Catalunya, que anem molt enrere en aquests àmbits, se situin en un espai competitiu. També vol dir disposar d'energia neta i barata, que això pot situar els costos d'energia un 30% més econòmics i que poden facilitar que empreses industrials s’instal·lin aquí i aportar un model de major valor afegit.

Creu que s'està treballant seriosament per un nou model productiu?
Crec que s’està començant. Per una banda, millorant els drets laborals, i amb iniciatives en el Pacte Nacional per la Indústria, que van en la línia de diversificar el model i no ser tan dependents del sector serveis i del turístic, per exemple. 

Què no s’està fent prou bé?
S'ha de ser més intensiu, sobretot en el tema de les energies renovables. Jo crec que aquí anem molt endarrerits, i necessitem avançar per ser efectivament competitius. 

El president Illa va presentar recentment el seu projecte econòmic, que va contraposar el de Madrid, tot parlant de prosperitat compartida, que també s'ha convertit una mica en un lloc comú. Va parlar d’inversions per 18.500 milions. En què coincidirien i en què no dels propòsits del president? 
Nosaltres coincidim amb aquesta idea de la prosperitat compartida. Al final, els beneficis del model econòmic han de poder revertir-se en la millora de les persones. Nosaltres volem preservar les empreses, però condicionat a que això impliqui mantenir l'ocupació i el poder adquisitiu dels treballadors. Incidir més en el canvi de model. Per exemple, proposem un pacte nacional pel turisme, alhora que protegir el sistema públic i l'estat del benestar. I hem de donar una resposta al problema de l’habitatge.

Què proposen vostès?
Aquí hem de ser una mica més agosarats i decidits. És un tema que té molts vessants i s'ha d'abordar des de diferents espais. Un és el dels canvis normatius, com el que va haver-hi darrerament al Parlament de Catalunya, intentant limitar els lloguers de temporada. Jo crec que s'ha d'anar aprofundint en això, en la regulació de preus, en la limitació d'usos especulatius de l’habitatge. I això ha d'anar acompanyat de la construcció de més habitatge públic, en règim de lloguer. Que tot allò que sigui de protecció oficial, que sigui a perpetuïtat, que no caduqui i després torni a entrar al mercat privat. Si això no hagués passat, actualment no tindríem el problema que tenim. 

També seria útil fer ús del dret de tempteig i retracte i que es comprin pisos per aquest parc de lloguer, perquè construir és necessari, però requereix d’un temps i necessitem solucions ja. Per tant, escolta'm, destina recursos a la compra, amb aquest dret d'atenteig i retracte. També es pot reservar sòl per a la construcció pública. Hi ha moltíssimes mesures que s'haurien de prendre. Estem fent un estudi que presentarem en breu sobre quina és la situació habitacional a catalunya amb tot un seguit de propostes sindicals. Un altre aspecte és l’alt percentatge d'habitatge buit que hi ha.

Hi ha algun tema que ens hàgim deixat?
M’agradaria fer una referència a l’ERO de Freixenet, que suposa l'intent d’acomiadar 180 persones. Nosaltres aquí el que reivindiquem és que es faci efectiu el concepte sindical de transicions justes, que vol dir que quan hi ha afectacions a l'economia per la digitalització, pel canvi climàtic, per les transformacions tecnològiques, no pot ser que el preu d'això ho paguem els treballadors i treballadores. I també voldria dir que aquest Primer de Maig el volem situar d'una manera contundent com un moment de defensa de la democràcia i dels valors democràtics, que s'estan qüestionant des de la principal potència del món fins als partits d'extrema dreta que tenim a casa nostra.

Els sindicats estan sent prou eficaços en la tasca més pedagògica d’explicar a la ciutadania les moltes coses que estan en joc?
Jo li diria una cosa, que allí on hi som nosaltres, la nostra organització, els sindicats, les associacions de veïns, l'extrema dreta ho té molt més difícil per penetrar. Si tu crees comunitat, crees vincle i entens que els problemes es solucionen des de l'espai col·lectiu, consolidem la democràcia. 

S’estan preparant pel que pot suposar el salt digital per al mercat laboral?
La intel·ligència artificial, els algoritmes, ja estan a les empreses determinant coses i decidint sobre les nostres condicions de treball, fins i tot si accedim o no a algunes ocupacions. El que estem reclamant és la nostra participació activa en el disseny d'aquests algoritmes. Perquè quan ja estan dissenyats, ja porten implícita certs biaixos i discriminacions. Estem formant els nostres delegats en això i reclamant canvis normatius. El 28 d’abril va ser el Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball, i les nostres dades ens diuen que la meitat de la gent que mor al seu lloc és fruit de riscos psicosocials derivats dels canvis organitzatius produïts per la digitalització. 

Això és molt. 
Totes aquelles morts que es donen durant la jornada de treball per ictus, vessaments cerebrals, etcètera, són coses que nosaltres associem a l'organització del treball. Que no són provocats per factors externs, com pot ser una caiguda. Els riscos psicosocials cada cop presenten més problemes, són els que generen més baixes i no s'està fent una prevenció adequada. 

Des de l’àmbit patronal s’incideix en el problema de l’absentisme.
Aquest debat és fals. I ho diem de forma contundent. Ells consideren absentisme el que són els nostres drets. O sigui, si jo agafo un permís per naixement dels meus fills, per matrimoni o hores sindicals, diuen que és absentisme. Els drets de les persones no són absentisme. Són absències justificades perquè estàs exercint un dret i és l'entorn en què tu estàs. I en segon lloc, les baixes que s'estan donant majoritàriament és per falta de prevenció a les empreses. 

El debat sobre l'absentisme és fals, els drets de les persones no són absentisme 

Tenim un sistema de prevenció de riscos laborals completament externalitzat que controlen cinc empreses i que mou 1.300 milions d'euros. És que aquest debat m'encén una mica perquè ho trobo fals. No s’està fent acció preventiva correcta als llocs de treball, sinó una simple actuació informativa perquè la inspecció de treball no els sancioni. Un terç de la gent que s'ha mort ho ha fet per un risc que no estava contemplat a l'avaluació de riscos de la seva empresa. Un noranta per cent i escaig de les empreses no té un pla de prevenció. 

Com va entrar en contacte amb el món sindical?
Des de molt jove, sempre vaig tenir moltes inquietuds socials. De fet, jo vaig estudiar Ciències Polítiques perquè volia entendre el món en què estava i perquè les coses funcionaven com funcionaven. Jo vinc d'una família treballadora. Ens vam criar en una colònia obrera de les Masies de Voltregà, a la plana de Vic, i allà jo veia moltes injustícies.

Els seus pares són d’Osona?
Els meus pares són de Galícia i van venir a Catalunya. I la situació laboral que vaig veure em va fer militar en el sindicalisme. Vaig veure que era un espai on jo realment podia transformar la realitat.