Berga es bolca en la recuperació de la memòria històrica. Aprofitant els 77 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, l'Ajuntament i diverses entitats de recerca i recuperació del passat han organitzat un mes de febrer replet d'activitats. L'objectiu, segons ha explicat en una roda de premsa l'alcaldessa, Montse Venturós, és "recuperar i dignificar algunes víctimes i papers que van caure al pou de l'oblit", una tasca tardana però necessària, que des del consistori s'ha volgut portar a terme per "recuperar la dignitat". 

De la mà de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, el Memorial Democràtic, l'Àmbit de Recerques i la Societat d'Arqueologia, el consistori ha posat en marxa un febrer per recordar. La cirereta del pastís serà un acte d'homenatge a les víctimes del franquisme, el proper 27 de febrer a les 19.00 hores, tot i que també s'han programat rutes guiades, una exposició, una taula rodona, una obra de teatre i una projecció cinematogràfica. 

En aquest acte final hi haurà música, parlaments i molta "emoció". L'alcaldessa també ha demanat a tots els ciutadans que s'hi acostin ja que, segons ha destacat, serà l'homenatge que moltes víctimes "mai han tingut". 

Entre la resta d'activitats destacades, però, sobresurten les rutes guiades per la ciutat el 20 i el 27 de febrer, en què es resseguirà la ruta que van fer les tropes franquistes fa 77 anys i també es mostrarà el refugi que es va trobar el 2003 a l'escala del Casino; una taula rodona amb els historiadors Josep Noguera, Sergi Serra i Ignasi Hierro el 20 de febrer, i una exposició oberta del 20 al 27 de febrer on sortirà a la llum material inèdit d'arxius públics i privats. Entre aquest, es podran veure actes de període republicà i franquista, antics programes de la Patum, una col·lecció de bitllets fets a la comarca durant la República, cartes i manuscrits personals, el Llibre d'Honor de l'Ajuntament de Berga i, entre tants, una col·lecció d'armes de la Guàrdia Civil. En aquest últim cas, però, l'Ajuntament de Berga està a l'espera de rebre el permís corresponent. 
 
"Molt camp per córrer"

Segons la professora i historiadora Dolors Santandreu, al Berguedà encara hi ha "molt camp per còrrer" en l'àmbit de la memòria històrica. Malgrat la gran quantitat d'investigacions i treballs de recerca que cada any es realitzen sobre la Causa General, els camps de treball o els afusellats, la quantitat d'informació i la seva dispersió és sobredimensionada. 

Per això, tant ella com també l'arxiver comarcal, Xavier Pedrals, i l'exprofessor i investigador Ignasi Hierro han donat molta importància al fet que la ciutadania tregui a la llum i faciliti qualsevol tipus d'informació privada. "El passat, si algun valor té, és el de ser fonament per viure el present i planificar el futur", ha declarat Pedrals, tot remarcant que, qualsevol aportació personal pot acabar tenint una gran "transcendència social". 

En aquest punt, Pedrals també ha avisat que mostrar documents no significa cedir-los, sinó que es poden digitalitzar i retornar-los. En la mateixa línia, Hierro ha insistit en el "valor extraordinari" que poden tenir tots aquests documents, amb l'objectiu final de tancar ferides: "Qui oblida les seves arrels, acaba perdent la seva identitat". 

Repressió "brutal"

Hierro també ha afirmat que, al Berguedà, la repressió va ser "brutal" i, en comparació amb les grans ciutats, molt més intensa per la simple raó que, a la comarca, tothom es coneixia. Segons han apuntat a la roda de premsa, 62 persones van ser afusellades al Berguedà, 18 de Berga, però en global, la repressió va anar molt més enllà, amb més de 400 lliberts i una "por inoculada" en el sí de la societat. 
 

Consulta totes les activitats