Icònic en el seu negociat. Si es tracta de cercar un polític de perfil alhora tèrbol, cruel, encisador i felí eixe és Rafael Blasco, únic en la seua espècie. A Nació Digital , ja quedà retratat fa unes setmanes com el personatge que, en temps present, més s'assembla al fascinant Joseph Fouché, el cap de la policia francesa capaç de sobreviure a tots els governs i mandataris de la Revolució i l'Imperi napoleònic.

Blasco, supervivent també a tots els governs i presidents de l'autonomia valenciana, ara en el PSOE ara en el PP, està actuant de nou com a símbol, marcant camí. El camí de la presó per al centenar de càrrecs públics del Partit Popular valencià imputats per corrupció. Si cau Blasco pot caure qualsevol. Unes hores després de conéixer la sentència, el set voltes conseller renunciava a l'escó de diputat, l'últim reducte de poder que atresorava. Blasco ja només és un cadàver polític a l'espera del pronunciament del Tribunal Suprem, que haurà de resoldre el recurs contra l'empresonament. Amb ell s'esgota una època, l'època de la impunitat.

8 anys de presó i 20 d'inhabilitació

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, a més de referir la gravetat dels fets jutjats, retrata indirectament al PP i suposa un avís a navegants. Diu: “Aquest fet no deixa de ser un exponent més de la corrupció política que actualment constitueix una de les pitjors lacres que pateix la nostra societat”. I continua: “Exigeix una resposta severa per part de les nostres institucions (...) especialment quan es tracta de persones que ocupen posicions preeminents dins la nostra Administració”. Gürtel, Emarsa, CAM, Banc de València, RTVV... Si ens acollim a la doctrina del màxim tribunal valencià, la llarga llista de casos de corrupció pendents augura un frenesí judicial per als pròxims mesos. I un calvari jurídic per a Fabra en període preelectoral.

La temàtica delictiva d'aquest cas resulta especialment repudiable. Rafael Blasco i els altres vuit condemnats -empresaris i alts càrrecs de la Conselleria de Cooperació que, conjuntament, sumen 43 anys de presó- crearen una trama de desviament de capitals destinats a les ONG. La sentència del TSJ considera provat que dels 1,8 milions d'euros pressupostats per a projectes solidaris a Nicaragua, només n'arribaren 48.000. La resta es destinaren, mitjançant artificis financers, a la compra d'immobles a València. La resolució judicial valora també l'efecte “dissuasiu” que aquest cas pot tenir per a la credibilitat de la cooperació internacional. Dins d'aquesta mateixa causa hi ha altres dues peces, encara en fase d'instrucció, on s'investiga el presumpte desviament de fons destinats a la construcció d'un hospital a Haití o al tractament de malalts de sida i menors violades.

'Lo nuestro' i 'lo de los negratas'

Paco Camps, junt amb Zaplana el president de la Generalitat que més cuidà i promocionà Blasco, ha defensat la presumpció d'innocència mentre la condemna no siga ferma i ha confessat que “mai” no sospità de la seua activitat delictiva. De tots els detalls que s'inclouen en el sumari, destaca una conversa telefònica gravada per la policia. Blasco a un costat del telèfon, a l'altre l'empresari Tauroni, també condemnat. Posarem les paraules de Blasco tal com les va dir, en castellà, per no distorsionar-les el més mínim: “Hay que dar prioridad a lo nuestro antes que a lo de los negratas”. De segur que Fouché, amb tota la seua malícia, tenia l'ànima més caritativa.