La Comissió Europea identifica la plaga del caragol poma com una amenaça per a les zones humides del continent. Així ho van reconèixer este dijous algunes de les representants de la màxima institució europea en les àrees de Medi Ambient i Agricultura després de reunir-se amb la delegació ebrenca que este dijous es va desplaçar a Brussel·les per demanar més implicació contra la plaga.

Carmen Calderón, responsable del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya i membre de la Direcció General d’Agricultura, Dorte Pardo López, de la Direcció General de Medi Ambient i responsable del Programa LIFE i Noelia Pedregal de la mateixa direcció general i responsable de l’àrea de capital natural van rebre el responsable del sector de l’arròs a Unió de Pagesos, Dani Forcadell i el coordinador de Seo/BirdLife a les Terres de l’Ebre, Ignasi Ripoll i als membres de la delegació ebrenca liderats per l’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras. Durant gairebé 2 hores de reunió les responsables de la Comissió van prendre nota de la situació i les problemàtiques generades per la plaga al Delta.
 
“El caragol poma és una amenaça molt important per a tot Europa. Encara que de moment es troba feliçment contingut al Delta de l’Ebre, és un perill molt gran per a tot el sud Europa i sobretot per a les parts humides”, manifestava a la sortida de la reunió Dorte Pardo. Segons la  responsable del programa LIFE+ “no es pot lluitar contra el caragol poma d’una o altra manera que sigue definitiva als arrossars. Hi ha diversos mètodes que ja s’han comprovat com a eficaços, però la combinació de tots ells és molt important. No es pot apostar per un únic mètode” i va subratllar que existeixen “mitjans i fons europeus que poden ajudar en això”.

Segons Pardo, però, cal apostar d’una forma contundent per l’investigació i recerca científica en la lluita contra la plaga: “sense investigació, i sense l’ajuda, possiblement, de programes d’investigació de la UE no es pot lluitar definitivament i exterminar aquest caragol que s’ha expandit d’una forma molt exitosa a EUA, Àsia i moltes parts del món amb zones humides”.

La Generalitat va presentar fa unes setmanes un programa LIFE+ per estudiar la possibilitat d’introduir la lluita biològica contra el caragol poma a través d’una gamba asiàtica gegant, el programa inclou, a més, un projecte transmedia de divulgació i, a proposta de Seo/BirdLife, un protocol d’actuació a nivell europeu en cas de detecció de la plaga fora del Delta de l’Ebre.

Els responsables del programa LIFE+, que ja van rebutjar al 2013 una proposta encaminada a protegir els arrossars de la plaga, encara no han avaluat esta nova proposta catalana, tot i que Dorte ja va apuntar algunes de les claus per entendre per què l’anterior proposta va ser rebutjada i què pot passar amb l’actual: “tot bon programa LIFE, s’hauria de basar en la biodiversitat natural silvestre, és a dir s’ha d’enfocar per a un ambient natural i basar-lo en la protecció d’aquest ambient natural sobre l’espècie invasora”, va explicar en referència clara al riu Ebre, on el caragol ha trobat un punt de reproducció i expansió important. A més va voler deixar clar que
qualsevol proposta que arribe per ser finançada pel programa “no hauria de tractar-se en l’investigació. Aquesta és competència d’altres programes”, va refermar.

Segons la responsable del programa LIFE+ les Terres de l’Ebre podrien buscar, en este sentit, investigació a través del programa H2020 (Horitzó 2020) dedicat, precisament, al finançament de projectes en investigació.

El programa LIFE+
LIFE+ és l'instrument financer europeu per al medi ambient amb un pressupost 3.456,7 milions euros per al període 2014-2020 , desglossant en do sSubprogrames: El de Medi Ambient (amb 2.592,5 milions d'euros) i el d'Acció pel Clima (amb 864,2 milions d'euros). A l'àrea de protecció de la natura, el programa sempre ha apostat per salvaguardar els hàbitats i espècies presents a la península ibèrica. L’Estat Espanyol  amb 698 projectes, és el país que més èxit ha tingut des de 1992 amb les seues propostes, seguit d'Itàlia amb 676. França ha tingut un total de 319 projectes finançats, i Alemanya 322.