El 7 de setembre passat, a la tarda, el monestir de Montserrat va encetar la celebració del seu Mil·lenari amb un acte multitudinari. El 1025, l'abat Oliba va consagrar el cenobi, i l'abadia commemorarà l'efemèride amb un nodrit programa que s'allargarà fins al desembre de l'any vinent. Abans de l'acte, però, va tenir lloc una altra cerimònia de gran transcendència que l'inici del Mil·lenari ha deixat en segon terme. Un monjo de la comunitat, Ignasi Fossas, havia estat elegit pocs dies abans abat president de la Congregació de Subiaco-Monte Cassino, la més rellevant dels benedictins, i va rebre la benedicció abacial.
Fossas va ser elegit el 5 de setembre nou abat president de la Congregació, una de les 19 benedictines i la més rellevant, amb monestirs estesos per més de vint països. Subiaco i Monte Cassino, al cor d'Itàlia, són els dos monestirs més lligats a la vida de Sant Benet i on el fundador de l'orde va escriure la regla que regeix encara avui el govern dels monestirs benedictins. L'elecció es va fer durant la sessió del capítol de la congregació, celebrada a Montserrat, que reuneix els abats dels monestirs vinculats, i va sorprendre alguns, ja que l'habitual és que s'elegeixi un abat en exercici. Això va fer que Fossas fos beneït com a abat en 48 hores.
Derrotat en la batalla per la mitra
Ignasi Fossas governarà els benedictins de Subiaco els propers 8 anys i fixarà la seva residència a Roma. És un monjo de llarg historial, estretament lligat a l'anterior abat de Montserrat, Josep Maria Soler, qui va governar el cenobi durant 21 anys (2000-2021). Fossas va ser el seu secretari personal, prior (és a dir, número dos del monestir), portaveu i mestre de novicis, una responsabilitat clau perquè és el formador dels nous membres de la comunitat.
Part de la sorpresa per la seva elecció venia del fet que Fossas va ser un dels noms que el setembre del 2021 va rebre suports en les votacions del capítol (la comunitat del monestir) per ser abat de Montserrat. Es tracta d'un procés complex, on no hi ha candidats formals i tot transcorre enmig de la subtilitat. però, en tot cas, no va sortir triomfador. Va ser Manel Gasch l'elegit i actual abat.
En aquell moment, Gasch semblava encarnar una línia "progressista" i es va considerar que el gest de dur la creu pectoral del malaguanyat Cassià M. Just, exponent del Montserrat antifranquista dels anys 70 i obert en temes teològics, era un missatge dins i fora del cenobi. Fossas, amb un perfil més vinculat als coneixements litúrgics, la seva especialitat, era vist com un monjo més espiritualista. Però tot indica que Gasch i Fossas s'han entès bé.
Una cúpula de tres
En aquests tres anys de mandat, a Montserrat ha funcionat un triumvirat, amb l'abat Gasch, el prior Bernat Juliol i Fossas. Gasch va establir un equip de perfils diversos i que garantia la màxima cohesió interna. L'abat té 54 anys i és un home que té molta cura a no proliferar en excés en els mitjans. Juliol, de 46 anys, sembla acaronar en canvi el protagonisme mediàtic, és qui té a càrrec la política comunicativa i com a home fort del govern intern, és vist com un governant executiu. És també el comissari del Mil·lenari.
Però Fossas, de 64 anys, ha estat cabdal en aquests anys. Metge de formació, se li va encomanar l'àrea de majordomia, la mateixa que exercia fins aleshores Gasch, que havia hagut d'entomar la crisi pandèmica amb el que va suposar de pèrdua d'ingressos per al monestir. Fossas ha estat un veritable "ministre d'Hisenda" del monestir. Com a administrador del patrimoni del cenobi i membre del consell de LARSA, l'empresa propietat dels monjos que gestiona tots els serveis de Montserrat, no serà fàcil de substituir.
Gasch, aquests dies a Roma, haurà d'encomanar a algú la direcció de la majordomia. És probable que ho faci després d'un procés d'escolta. La regla de Sant Benet estableix que una de les tasques de l'abat és preservar el vincle entre el passat i el futur. També que cal consultar el capítol, és a dir, tota la comunitat, davant temes d'interès, tot i que la decisió final és de l'abat. Des que ho és, les campanes que criden a capítol s'han escoltat sovint a la muntanya sagrada. Més de l'habitual, el que es pot interpretar com una interpretació oberta ("capitular" en termes monàstics) de la regla de sant Benet.
Més pes a Roma
L'abat president de Subiaco és més un coordinador dels monestirs que un càrrec executiu, ja que cada comunitat té molt de poder propi. Però amb Fossas, Montserrat -i l'Església i la societat catalana- té una peça nova a Roma. Sens dubte, no es pot desvincular la seva elecció del moment que viu Montserrat i el Mil·lenari. L'abadia va rebre dimarts passat la Medalla d'Or del Parlament en reconeixement a la seva trajectòria. A fora, familiars de víctimes d'abusos feien sentir la seva veu, en record als episodis més negres del monestir, que el mateix president del Parlament, Josep Rull, va recordar explícitament.
De Roma, mentre arriba Fossas, tornarà a Montserrat un altre monjo, el compositor Jordi-Agustí Piqué, que ha estat degà del Pontifici Institut Litúrgic. Però si parlem dels montserratins amb influència a Roma cal citar sempre el bisbe i exarca Manuel Nin, pastor dels catòlics de ritus bizantí a Grècia i que és molt valorat al Vaticà com apont amb el món ortodox.
Equilibris monàstics a Palau
El president Salvador Illa va elogiar també el paper històric de Montserrat en l'acte al Parlament. Ho va fer dies després que celebrés una reunió del Govern al monestir de Poblet, just en el recinte de l'Arxiu Tarradellas. Equilibris monàstics en la nova etapa política, mentre s'espera el relleu imminent al capdavant del comitè executiu del Patronat de la Muntanya, que és un càrrec de confiança del president de la Generalitat, que presideix també el Patronat.
Fins ara l'executiva del patronat l'ha exercit l'empresari Vicenç Pedret, nomenat per Pere Aragonès. El nou nomenament es produirà poc després del canvi a la direcció general d'Afers Religiosos, on ha cessat Carles Armengol, forjat a Escola Cristiana, a prop del jesuïta Enric Puig. L'ha succeït l'editor Ramon Bassas, vinculat a Cristians Socialistes i considerat proper a un home de pes a l'arxidiòcesi, el teòleg Salvador Pié.