03
de novembre
de
2023, 15:38
Actualitzat:
15:39h
La consellera de Territori, Ester Capella, ha actualitzat l'impuls a l'habitatge públic català amb noves xifres i un missatge contundent de fons. D'una banda, ha elevat fins a 2.155 el nombre de nous pisos de lloguer social que la Generalitat està "impulsant" aquest 2023. Això vol dir que ja hi ha 351 habitatges en obres i gairebé un miler (964) en fase de redacció per part de l'Institut Català del Sòl (Incasòl). La resta encara es troben en estadis previs i hauran d'esperar a l'any vinent per veure'ls avançar. Sigui com sigui, això significa augmentar el ritme de construcció d'habitatge públic per part del Govern respecte als anys anteriors i Capella (ERC) ha reivindicat la fita titllant-la "d'un canvi radical de tendència".
Respecte a què s'ha produït aquest canvi? La titular del Departament de Territori ha estat clara apuntant als exsocis d'executiu. En una referència directa a consellers previs de Junts i CiU, la consellera ha lamentat que "decidissin que aquesta empresa no havia de ser l'eina principal per nodrir el país d'habitatge públic". En aquest sentit, la mateixa representant del Govern republicà ha mencionat que entre el 2012 i el 2022 l'empresa pública catalana va impulsar 828 habitatges directes. "Mentre que aquest any ja se n'han desencallat més de 2.100", ha reblat, en declaracions recollides per l'Agència Catalana de Notícies.
En aquest sentit, i amb la promesa de fons de fer emergir 10.000 nous pisos de lloguer assequible en tres anys, l'executiu de Pere Aragonès ha posat xifres al nou ritme de construcció pública alhora que ha obert una carpeta que fins ara s'havia esquivar: assenyalar les mancances i responsabilitats del ritme minso dels darrers anys. De fet, només l'Ajuntament de Barcelona construïa més pisos que tota la maquinària de la Generalitat arreu del territori català, un fet que va merèixer les crítiques habituals del consistori municipal al Govern. Ara, Ester Capella remarca que estan "convertint" l'Incasòl "en el principal promotor d'habitatge públic de Catalunya, amb una tasca que no hauria d'haver deixat mai de tenir".
Els pisos que aixeca aquesta companyia de la Generalitat s'articulen després en promocions gestionades per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. En casos com el d'una nova construcció a Santa Coloma de Gramenet, des d'on ha parlat la consellera, es reserven part de les adjudicacions a col·lectius com els joves o famílies vulnerables.
Respecte a què s'ha produït aquest canvi? La titular del Departament de Territori ha estat clara apuntant als exsocis d'executiu. En una referència directa a consellers previs de Junts i CiU, la consellera ha lamentat que "decidissin que aquesta empresa no havia de ser l'eina principal per nodrir el país d'habitatge públic". En aquest sentit, la mateixa representant del Govern republicà ha mencionat que entre el 2012 i el 2022 l'empresa pública catalana va impulsar 828 habitatges directes. "Mentre que aquest any ja se n'han desencallat més de 2.100", ha reblat, en declaracions recollides per l'Agència Catalana de Notícies.
En aquest sentit, i amb la promesa de fons de fer emergir 10.000 nous pisos de lloguer assequible en tres anys, l'executiu de Pere Aragonès ha posat xifres al nou ritme de construcció pública alhora que ha obert una carpeta que fins ara s'havia esquivar: assenyalar les mancances i responsabilitats del ritme minso dels darrers anys. De fet, només l'Ajuntament de Barcelona construïa més pisos que tota la maquinària de la Generalitat arreu del territori català, un fet que va merèixer les crítiques habituals del consistori municipal al Govern. Ara, Ester Capella remarca que estan "convertint" l'Incasòl "en el principal promotor d'habitatge públic de Catalunya, amb una tasca que no hauria d'haver deixat mai de tenir".
Els pisos que aixeca aquesta companyia de la Generalitat s'articulen després en promocions gestionades per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. En casos com el d'una nova construcció a Santa Coloma de Gramenet, des d'on ha parlat la consellera, es reserven part de les adjudicacions a col·lectius com els joves o famílies vulnerables.