Carles Tusquets: «A la Cambra no s'han de fer discursos polítics»

A Carles Tusquets li molesta que l'etiquetin com a financer. Ho és, però ell subratlla que va crear un banc i que és, per damunt de tot, un empresari. Actualment presideix el Banc Mediolanum i la gestora Trea Capital. Ara afronta una dura cursa electoral a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona. Apareix com el candidat oficialista i el favorit de les grans empreses. Això i el fet que Medolanum traslladés la seva seu fora de Catalunya en el moment més tens del procés són aspectes als quals respon en aquesta entrevista. Tusquets presenta en favor seu una trajectòria en què ha presidit entitats de rellevància de la societat civil emprenedora, com el Cercle d'Economia.     

- Per què vol ser president de la Cambra?

- Perquè tinc experiència creant empreses, i no només del sector financer. Vaig fundar amb l'Antonio Catalán NH Hotels, vaig ser el primer president de Fersa, que avui és Audax, del sector d'energies renovables, que cotitza a borsa. Fersa volia dir Fibanc Energies Renovables SA. Vaig estar a la sortida a borsa de Renta Corporación. Em posen l'etiqueta de financer, però he estat en altres sectors diferents a les finances. Soc conegut per haver creat un banc. Digui'm una altra persona en aquest país que hagi creat un banc en els darrers quaranta anys. I vaig començar hipotecant el meu país per comprar una petita gestora de fons que es va acabar convertint en un banc. Si això no és ser empresari...  

- Deia que vol ser president perquè és empresari.

- Sí, i perquè he gestionat entitats de la societat civil emprenedora, com el Cercle d'Economia. Tenia 37 anys quan vaig presidir el Cercle, vaig ser el primer de la generació de no fundadors. I vaig renovar el Cercle, multiplicant per dos els seus recursos. He presidit l'associació més important del sector financer d'Europa, l'EFPA. Quan vaig entrar hi havia una cinquantena de socis i avui és la primera d'Europa. Només a Espanya té 35.000 membres. Sé presidir entitats civils. Desconec si els meus rivals també.   

"Enric Crous és un gran directiu, però amb tota sinceritat, no crec que sigui un gran empresari"

- En què creu que és millor que els seus rivals?

- Li acabo de contestar. No és el mateix ser empresari que ser directiu. El directiu no es juga els seus diners. Fa molts anys que conec Enric Crous. És un gran directiu. Ara, amb tota sinceritat, no crec que sigui un gran empresari. A més, ha pactat amb la Pimec i al fer-ho ha hagut d'apartar gent seva. Jo això no ho faré mai. A més, jo he proposat coses que ningú més ha proposat, com crear una Cambra Jove, que servirà per proposar iniciatives que vulguin els emprenedors joves. Tenim ara una gran oportunitat, que és tenir unes altres Olimpíades. No tan importants com els Jocs d'Estiu, però pot ser important també.  El 92 va ser possible gràcies a la unió de tota la societat civil. L'únic que s'ha entrevistat amb el president del COI he estat jo, i em va dir que per guanyar, la Cambra s'havia d'implicar.
 
- Expliqui'ns breument el seu projecte.

- Les grans empreses són competitives globalment. La meva feina serà ajudar a convertir els autònoms en petites empreses, les petites en mitjanes i aquestes en grans, i les grans en globals. També reforçar la formació i la digitalització, que són bàsiques. La Cambra ha de ser útil en això, i en finançament. El problema que hem tingut ara és que el sistema bancari no ha respost. Hem d'ajudar a les pimes a finançar-se. 

"Estic encantat que les grans empreses em donin suport"

- És el candidat de les grans empreses?

- Nosaltres, a Black Toro Capital, estem aconseguint que mitjanes empreses puguin finançar els seus projectes sense perdre el 100% del capital, per exemple. Aquí no tenim cap empresa de l'IBEX. Jo em guanyo la vida amb les pimes. Ara, estic encantat que les grans empreses em donin suport. Perquè les grans són tractores de petites i mitjanes. Imagini's que marxés la Seat de Catalunya. Què seria de les pimes d'automoció? De mitjana, de cada lloc de treball de cada gran empresa instal·lada a Catalunya, se'n creen set en altres empreses. No hem de dimonitzar les grans empreses.    

- Un altre dels candidats, Ramon Masià, l'acusa d'haver "comprat" la seva vocalia al ple.

- Mediolanum és una de les companyies que aporta diners a la Cambra i jo en soc el responsable perquè he demanat als seus propietaris actuals que apostin per la Cambra. Mediolanum designarà el seu representant al ple. Jo em guanyaré el meu lloc com a candidat de Trea Capital. A mi em sembla una bestiesa ser agressiu. Aquesta mesura que hi hagi les 14 empreses que més aportin es va aprovar un ple en què hi eren els senyors Crous i Masià. 

- És el candidat de Miquel Valls?

- Jo estaré encantat que em doni suport com més gent millor. Però això li han de preguntar al senyor Valls.  
 
- Confia en el vot electrònic?

- Quin remei! Jo soc partidari de la màxima participació del vot perquè això donarà més força a qui sigui elegit president. Nosaltres volem la total seguretat i garanties.

"Confiem en el vot electrònic, quin remei! Però s'ha de garantir que és un sistema segur"

- Creu que, tal com està organitzat, això està garantit?

- No ho sé perquè és el primer cop a l'estat espanyol que es fan unes eleccions completament electròniques. i els pocs casos que hi ha hagut, com aquí a la Diagonal, amb Jordi Hereu, va fracassar. Va haver suplantacions de personalitat. Va anar a votar Alberto Fernández i ja havien votat per ell. Va haver hackers, va haver caiguda del sistema. Si se'ns garanteix que és un sistema segur estarem encantats. 

- Un dels candidats, Enric Crous, va dir que hi havia una candidatura on tothom era independentista, la que impulsa l'ANC, una altra com la seva en què n'hi havia que sí i que no, i la seva en què no ho era ningú. Vostè lidera la candidatura constitucionalista? 

- No, no, no. Jo no he preguntat a ningú del meu equip si és independentista o no. El que he dit és que la nostra candidatura no ha de ser política, que a la Cambra no s'han de fer discursos polítics. Si algun dia a la plaça de Sant Jaume hi ha un govern de PP amb Ciutadans diré el mateix. La Cambra ha de ser la veu de la societat civil emprenedora per defensar els interessos dels empresaris i dels autònoms.    

"La candidatura de l'ANC pot distorsionar les eleccions a la Cambra"

- Com és que hi ha tanta crispació en aquestes eleccions?

- Això respon primer al fet que som tres candidats a la presidència. Després perquè s'han ajuntat moviments com el 50/50 i l'ANC, per donar-li més caliu a l'assumpte. L'ANC ha introduït un discurs més polític que cameral o d'empresa, el que pot distorsionar les eleccions.   
 
- Creu que, en general, les elits econòmiques han estat a l'alçada de les necessitats del país? Més enllà del moment polític. Penso ara en l'acte que es va fer a l'IESE el 2007, promogut per 130 entitats, reclamant una gestió catalana de l'aeroport del Prat. Allò ha tingut continuïtat? 

- No gaire continuïtat. Hi ha temes pendents cm el del corredor mediterrani, que afavoreix tothom, començant pel Marroc, Andalusia, Múrcia, València, França... Però a qui afavoreix més és a Barcelona, que ha de buscar complicitats. 

- La Cambra i la resta d'entitats econòmiques no han tingut un perfil molt baix en algunes d'aquestes batalles?

- Possiblement. Una cosa que ha faltat és el que va fer Pasqual Maragall -jo era president del Cercle-, que va ser propiciar un pla estratègic Barcelona 2000. Es tractava de reunir tothom, incloent Foment, sindicats, el RACC, el Barça, l'Espanyol, per donar discursos unívocs en temes prioritaris. Jo ho trobo a faltar i ho penso impulsar. Vull impulsar el Pla Estratègic Barcelona 2030, aplegant totes aquestes entitats. Les elits econòmiques haurien de teixir un gran pla estratègic per Barcelona. 

- L'economia catalana necessita disposar de més poder polític? 

- Jo vaig ser membre del CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement), amb quinze persones designades pel president Mas, per repensar el nostre model autonòmic en l'àmbit del finançament. Vam elaborar un document que explicitava diferents escenaris de diversos estats federals. Hi havia la idea que el president de la Generalitat ho presentés al president espanyol. És una carpeta que no es va obrir, malauradament. 

- Què es reclamava?

- Una major autonomia financera per a Catalunya. Es mostraven diferents escenaris a copiar d'altres estats per afrontar el finançament de Catalunya, que presenta elements injusto, o si més no poc transparents. El document podria ser útil en aquest moment.
 
- Va traslladar la seva companyia fora de Catalunya?

- Trea capital, aquesta companyia on som ara, té 40 milions de capital de la meva butxaca, és a Barcelona i no s'ha mogut. Altra cosa és que el banc, que té altres socis -jo no hi tinc ni accions perquè les vaig vendre per crear aquesta companyia-, decidís traslladar la seu perquè si no ho feia, molts clients se n'anaven a un altre banc. El sector financer és un sector molt regulat i depèn molt del que pensen els clients arreu del món. A La Menorquina alguns socis es van plantejar de traslladar-se a Menorca. Els vaig convèncer que no, els vaig dir: "Deixareu de vendre un gelat perquè allí hi posi Palau de Plegamans?". Però en el sector financer és molt difícil de convèncer quan molts clients tenen por.  

"Em dedico a ajudar empreses que van malament, això és ser tauró?"

- Per què tenen aquesta imatge de taurons els directius financers?

- Jo em dedico a ajudar empreses que van malament perquè tinguin una segona oportunitat. Això és ser tauró? Pregunti a les empreses si em consideren un tauró o un soci collonut. 

- N'hi ha de taurons.

- És clar que n'hi ha. Com hi ha bancs i bancs, però no es pot etiquetar tot un sector de la mateixa manera.  

- Expliqui algun cas d'ajuda a empreses en dificultats en què hagi intervingut recentment.

- L'empresa de gelats de la família Farga i la Menorquina, unes marques històriques de gelats, les hem fusionat, hem agafat la fàbrica més important, que era la que tenia la Menorquina a Palau de Plegamans, i hem aconseguit altra vegada que tornin a ser el primer fabricant espanyol.