Quan estàs condemnat per sentència ferma i a l'espera d'ingressar en presó, el temps cobra un valor especial. I temps, més encara, és el que li ha concedit la Justícia a l'expresident de la Diputació i el Partit Popular castellonencs. Carlos Fabra escriu una nova pàgina de miraculosa resistència i obté de l'Audiència Provincial de Castelló la suspensió de la sentència en tant es tramita la petició d'indult elevada al govern d'Espanya.

El tribunal justifica la seua resolució en les “circumstàncies excepcionals” establertes en l'article 4.4 del Codi Penal. Aquest article diu que la suspensió d'una condemna pot aplicar-se quan intervinguen “dilacions indegudes” en una causa. No sorprendrà al lector saber que la majoria de dilacions durant els més de deu anys d'instrucció han estat motivades, precisament, per les argúcies del condemnat.

L'Audiència Provincial, que ha resolt en contra del criteri de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular, assegura que aquestes dilacions contemplades en el Codi Penal l'obliguen “imperativament” a atorgar la suspensió. El tribunal, però, valora també l'absència d'antecedents de Fabra i la seua voluntat “manifestament expressada” de pagar la multa i la indemnització (en total, 1,4 milions d'euros) en concepte de responsabilitat civil.

L'expresident de la Diputació castellonenca sol·licità l'indult el passat mes de juliol, després que el Tribunal Suprem confirmara la sentència de 4 anys de presó per haver estafat 693.000 euros a la hisenda pública. En el seu escrit al govern, Fabra invoca “raons de justícia i equitat” i assegura que el seu estat de salut “és absolutament incompatible” amb la vida en presó.